Situació
Vista del costat sud-est, on manca l’absis, substituït per la porta moderna.
N. Peregrina
Aquesta ermita és situada a 550 m d’altura, en un terraplè on s’acaben els horts i comença la boscúria, darrere de la masia del Dalmau i davant del vessant de llevant de la carena del Montcau a la Mola.
Mapa: 392M781. Situació: 31TDG195124.
L’accés més senzill per anar al mas Dalmau es troba a la carretera que va des de Castellar a Sant Llorenç Savall, on just després del quilòmetre 14 una pista a l’esquerra de la carretera ens permet arribar als diversos masos de la vall de Mur. La masia del Dalmau es troba a poc més d’un quilòmetre i mig de l’esmentada pista. (NPeP)
Història
El nom original de l’església era Sant Pere de Mur, ja que era el centre espiritual de la vall d’aquest nom, possessió en bona part del monestir de Sant Llorenç del Munt. Més endavant prengué el nom “del Dalmau” per veïnatge amb la masia homònima.
La data de la construcció del temple és desconeguda. Ens consta la seva dedicació feta pel bisbe de Barcelona, Berenguer, l’any 1101; Antoni Pladevall considera la possibilitat que l’església s’hagués construït uns anys abans de la seva dedicació, potser simultàniament amb la del monestir al qual pertanyia o poc després, i que se’n retardés la dedicació per la crisi que sofria aquests anys el monestir.
L’edifici fou reformat al segle XVIII: se suprimí l’absis i es capgirà l’orientació de l’església. Es tapiaren també les dues portes originals i se n’obrí una a la paret nova. A la llinda es pot llegir “Antoni Dalmau, 1722”, inscripció que deu correspondre a l’autor de la reforma i a la data en què tingué lloc. (RVR)
Consagració i dotació de Sant Pere de Mur i absolució dels pecats als qui acudeixin a la commemoració de l’aniversari (21 de gener de 1101)
"Anni Incaraationis Domini millesimo centesimo primo, ano quadragesimo primo regnante Philipo rege. Ego Berengarius, episcopus Barchinona et abba S. Cucuphati qui hanc dedicationem feci s. Petri que vocant Muro, absolvo homines illos vel feminas tam maiori persone quam minori etate, qui huius aniversarie ecclesie S. Petri convenerunt omni anno ab eorum oblatione vel luminaria absoluti permaneant omnibus peccatis eorum, et commendo in penitentia pater noster septem in die. Et si vestra morte vos preocupat absolvat vos Pater et Filius et Spiritus sanctus; absolvat vos Dei genitrix virgo Maria et beatus archangelus Michael, et beatus Petras apostolus cui Dominus comendavit animas ligandi atque solvendi ille vos absolvat cum omnibus sanctis Dei ab omni vinculo delictorum et perducat vos ad regna celorum. Amen.
Berengarius, episcopus gratia Dei, qui dedit olivarías quod tenet Guitardus Ioanni ad s. Petri; S+m Iohannis, filius; Adroarius; S+m Adroarius et uxor sua nomine Ermengardis, qui dederunt olivarías ad s. Petri pro remedium anime eorum vel parentum eorum.
Guillelmus, gratia Dei abba, dono ipsum mansum cum censum sive laboracione de pane et vino de Guillelmus Miro ad s. Petri pro remedium anime mee vel successorum meorum."
[O]: perdut.
A: Còpia coetània ACA Monacals. Perg. Sant Cugat del Vallès, núm. 381.
a: J. Rius i Serra : Cartulario de Sant Cugat del Vallès, II, Barcelona, 1946, doc. 7 80, pàgs. 438-439.
Traducció
"L’any mil cent u de l’Encarnació del Senyor i l’any quaranta-u del regnat del rei Felip. Jo, Berenguer, bisbe de Barcelona i abat de Sant Cugat, que vaig fer la dedicació de l’església de Sant Pere que anomenem de Mur, absolc tots els homes i les dones, tant els majors d’edat com els menors, que vinguin cada any a la commemoració de l’aniversari de l’església de Sant Pere, i a causa de la seva oblació o donatiu per les llànties, que quedin absolts de tots els seus pecats, i els imposo per penitència set parenostres al dia. I si esteu preocupats per la vostra mort, que us absolgui el Pare, i el Fill, i l’Esperit Sant; que us absolgui la Verge Maria, Mare de Déu, i l’arcàngel Sant Miquel, i també el benaurat Pere apòstol, al qual el Senyor va encomanar de lligar i deslligar les ànimes; ell us absolgui, amb tots els sants de Déu, de tot vincle de pecats i us porti al regne del cel. Amén.
Signe de Berenguer, per la gràcia de Déu bisbe, que va donar a Sant Pere les oliveres que té Guitard Joan, fill de Joan. Adrover. Signatura d’Adrover i de la seva muller Ermengarda, que varen donar a Sant Pere oliveres per a remei de la seva ànima i de la dels seus pares.
Guillem, per la gràcia de Déu abat (de Sant Llorenç), per a remei de la meva ànima i de la dels meus successors, dono a Sant Pere el mas de Guillem Mir, amb el seu cens o laboració de pa i de vi."
(Traducció: Antoni Pladevall i Font)
Església
Planta de l’església de Sant Pere del Dalmau amb indicació de l’absis suprimit.
J. A. Adell
L’església de Sant Pere del Dalmau o de Mur és un edifici de dimensions reduïdes. Consta de planta rectangular amb una sola nau coberta amb volta de canó. Actualment, no hi ha absis, tot i que es pot observar la marca o empremta de relligament de l’arc sobre el mur de la nau, a la façana est. Això demostra que, en origen —i com és comú en la majoria d’esglésies romàniques—, l’absis devia ésser situat a llevant.
L’orientació actual de l’església és invertida, ja que en suprimir l’absis es va obrir la porta principal en aquest mur, de manera que l’actual capçalera quedà situada a ponent. Aquesta porta principal dintellada és fruit d’una reforma posterior.
Les dues altres portes que hi ha són originals, estan tapiades i són situades als murs nord i sud. Són construïdes mitjançant arcs de descàrrega de mig punt amb dovelles, sobre llinda monolítica, amb timpà llis i una filera de lloses i extradós a la part superior. Aquest tipus de portes recorden les portes de les façanes oest i sud de l’església del monestir de Sant Llorenç del Munt.
La porta tapiada del mur sud és situada més a prop del mur de llevant que del de ponent. És més estreta que la del mur nord i utilitza pedres més grans en el rebliment de l’obertura de la porta. La porta tapiada del mur nord està més a prop del mur de ponent que del de llevant, és més ampla i les pedres usades en el rebliment són més petites i regulars.
L’existència inusual de dues portes originals iguals en una església romànica fa pensar que una de les dues feia de porta principal d’entrada i l’altra era una porta d’accés a alguna dependència annexa a l’església, avui desapareguda, i que no ha deixat rastre de la seva existència en el parament de l’església. La porta de la façana nord podria ser l’entrada principal a l’edifici, si tenim en compte a quina alçada és situat respecte a la llargada de la nau i a la seva major amplària.
L’única finestra de l’església és ubicada al mur de ponent. Es tracta d’una senzilla espitllera que resta a l’alçada de la cornisa de la teulada i al centre d’aquesta paret.
L’aparell de l’edifici és bastant regular; és compost per pedres escapçades de petites dimensions, carreus als angles i a les portes i algun còdol de riera.
L’església de Sant Pere va patir una reforma constructiva a l’inici del segle XVIII, concretament l’any 1722, com es troba inscrit en la llinda abans esmentada. La principal modificació va consistir en l’esmentada supressió de l’absis i la construcció de la porta principal i l’ull de bou superior, en el mateix mur de llevant.
La coberta de doble vessant —possiblement realçada—, el campanar d’espadanya fornit amb una única obertura d’arc de mig punt i l’arrebossat blanc de l’exterior —que pràcticament només es pot observar en el mur de la façana actual—, són altres modificacions portades a terme durant el segle XVIII.
La data de construcció de l’església es podria situar al final del segle XI, coincidint amb la construcció del monestir de Sant Llorenç del Munt, amb el qual manté paral·lels estilístics (portes), tot i que la data de dedicació de l’església és de l’any 1101. (NPeP)
Bibliografia
- Buron, 1980, pàg. 333
- Ferrando, 1983, pàg. 291-295
- Pladevall-Adell, 1980, pàgs. 273-279
- Pladevall, 1976, n° 3 399
- Vall-Masvidal, 1983, pàg. 234