S’esmenta amb seguretat al segle XII. Concretament, el 1180 es documenta el mas de Sant Salvador, a l’entorn de Sant Salvador de la Calçada, terme d’Olèrdola, en un establiment fet pel bisbe de Barcelona Bernat de Berga a Guillem Ferragut. Aquest fet comportà més tard un llarg judici, com ho demostra el plet que va tenir la muller d’Arnau de Ferragut pel mas i la vinya que hi havia al lloc de Sant Salvador de la Calçada, entre 1207 i 1211.
També en el testament de Pere de Vilafranca el 1187 s’esmenta dita església, com també en el testament de Gerarda, muller de Ferrer de Vilafranca, la qual deixà el 1285 dos diners per a obres i l’anomena Sancto Salvatori de Calciata. També es menciona en el testament de Bernat de Vilafranca del 1294.
És molt possible que es trobés prop de l’actual nucli de cases de Cal Salines, al límit amb el terme de Santa Margarida i els Monjos. Es trobava sota el patronat de la universitat de Vilafranca. Contenia tres altars de pedra, i tenia molta popularitat entre els veïns de la vila. La capella era dotada de caseta, hort i vinya, que contribuïen al sosteniment de l’ermità. El 1806 l’ajuntament de la vila va vendre la capella juntament amb la casa i la terra, amb l’intent d’esmerçar l’import de la venda per a la construcció de la capella del Santíssim Sagrament de l’església basilical de Vilafranca.