El museu
El Museu del Monestir de Santes Creus té el seu precedent en dos projectes diferents, proposats per Eduard Toda i Güell, el 1932, i Pere Lloret i Ordeix, en 1937-38. Des del final dels anys seixanta i gràcies a l’empenta d’E. Fort i Cogul, del seu fill i, especialment, del canonge de la seu tarragonina Pere Batlle i Huguet, es començà a treballar de nou en un petit museu que obrí les portes el 1974, si bé restringit a la visita dels especialistes. D’ençà d’aquest moment un seguit d’iniciatives, encapçalades primer per P. Batlle i després pel Departament de Cultura de la Generalitat, permeté realitzar la selecció i l’inventari de les peces exposades; al mateix temps, J.F. Cabestany endegà unes excavacions en el cementiri dels monjos i formà un grup d’investigació que destrià i classificà un altre grup de peces. A hores d’ara, però, el museu resta pràcticament en l’oblit. El seu fons es conserva en el primer pis de l’edifici annex a l’extrem sud del dormitori.
El material que reuneix el Museu de Santes Creus és fruit de les diferents penalitats que ha patit el monestir en temps moderns: enderrocs, transformacions, espoliacions, etc. Per aquest motiu, sovint desconeixem la procedència originària i la datació de moltes de les seves peces; només basant-nos en la seva decoració podem suggerir-ne la ubicació inicial, conscients del fet que ens movem sempre en el difícil terreny de les atribucions. (MaCC)
Estela funerària
Anvers d’una estela funerària discoïdal de pedra de marès que mostra una creu grega amb tres flors i una estrella als braços.
ECSA - J. Serra
- Procedència: cementiri dels monjos
- Datació: probablement al segle XIII
- Mides: 28 cm d’alt, disc de 24 cm de diàmetre, 7 cm de gruix
Realitzada en marès. Posseeix un peu cilíndric, del qual només resten 4 cm. Presenta a l’anvers una creu grega, segurament flordelisada o trilobada, cantonada per tres sexifòlies i una estrella de sis puntes (a l’espai inferior dret), composició similar a la d’alguns exemples de Vallclara. El revers roman llis. Probablement correspon al segle XIII (Menchón, 1991, pàgs. 169-170).
Pica baptismal
- Procedència: església de Sant Jaume de Montagut (Querol)
- Datació: segles XII-XIII
- Mides: 73 cm d’alçada, 106 cm de diàmetre exterior i 91 cm d’interior, fondària de 45 cm
La pica, procedent de Sant Jaume de Montagut, s’emplaçà al peu de l’església del monestir, a la banda de l’Evangeli. Realitzada en pedra calcària, presenta una estructura troncocònica, amb un únic motiu: una gran creu grega patent (llevat del braç inferior), encerclada (de 46 cm de diàmetre), del tipus processional, en baix relleu (Cruañes-Virella, 1984, pàgs. 30-31).
Fragment d’arquet de finestra
- Procedència: desconeguda
- Datació: fi del segle XII
- Mides: 35,5 × 44 × 20 cm
Aquest arquet correspon a una obertura biforada. Realitzat en pedra sorrenca, està format per dues peces unides al centre, amb dos forats a Pintradós per als galfons. Té dues arquivoltes: l’externa, convexa i limitada per filets, i la interior, amb dents de serra, prolongats a la rebranca. Sota una imposta soguejada, el capitell té dues sèries de fulles de llorer nervades i petites flors de lis, entre les quals s’insereixen baies a la part superior. Hi ha més flors de lis als carcanyols.
Mènsula de cornisa
- Procedència: pot ser del perfil superior de la capella de la Trinitat
- Datació: entre la fi del segle XII i el segle XIII
- Mides: 30 × 21 × 20 cm
Bloc de calcària en alt relleu. Pot procedir del perfil superior de la capella de la Trinitat, restaurada el 1946. Sota una faixa llisa amb una A incisa (marca de picapedrer), el sector còncau mostra una bóta, al·lusió a la beguda indispensable per als viatgers i els treballadors, proveïda de dos cèrcols (17,5 cm de diàmetre), amb un quadradet en ressalt (6,5 × 6,5 cm) a la cara dreta. El mateix motiu, amb quatre anells, apareix al mur de fons de les capelles absidals de l’Evangeli i al de llevant del dormidor (Companys-Virgili, 1991a, pàgs. 73 i 90).
Cimaci de capitell adossat
Cimaci de pedra de marès amb una delicada decoració vegetal i caps humans als extrems.
ECSA - I. Companys
- Procedència: claustre romànic?
- Datació: segle XIII
- Mides: 10,5 × 32,5 × 25 cm
Es tracta d’una peça de marès realitzada en baix relleu, amb incisions. Sota un filet llis, les tres cares presenten una talla molt fina, amb tanys ondulants i perlejats, palmetes de perfil, lobulades i solcades i fruites arraïmades. Als angles hi trobem capets masculins (trencat el de la dreta), de cabells curts i estriats, nas recte i grans ulls ametllats i vorejats per una incisió, que mosseguen les tiges. Aquest delicat element arquitectònic fou descobert —segurament el 1968— entre els materials de reble d’una de les finestres del dormidor de monjos. El motiu reproduït coincideix amb el de la imposta dreta del tercer arcosoli de la galeria meridional del claustre, pertanyent al llinatge dels Queralt, des de la fi del segle XIII.
Cimaci
- Procedència: possiblement del claustre
- Datació: segles XII-XIII
- Mides: 22 × 22 × 7 cm
Treballat en marbre blanc, mancat de decoració. Únicament presenta al costat més llarg un cavet, prolongat a la cara petita, de 17 cm.
Capitell i fragment de fust d’una columneta cilíndrica
- Procedència: possiblement del claustre romànic
- Datació: segles XII-XIII
- Mides: 45 × 20 × 20,5 cm
Es tracta d’un tros de columneta monolítica de marès compost per un fust de 16 cm de diàmetre i capitellet deteriorat, amb fulles de llorer còncaves, damunt un astràgal llis.
Capitell amb fulles de llorer
Capitell amb dos rengles amb les característiques fulles de llorer.
ECSA - J. Serra
- Procedència: possiblement del claustre
- Datació: segles XII-XIII
- Mides: 24 × 20,5 × 20,5 cm
En marbre blanc, amb la traça d’una canya de 12 cm de diàmetre, s’organitza a partir de dos ordres de fulles de llorer nervades i grups de baies en triangle a la part superior. Damunt l’àbac distingim un sector desbastat de 13 cm de costat, per inserir-se al cimaci. Escantonada i picada, fou descoberta, el 1968, en una de les finestres del dormidor, on havia estat reutilitzada com a reble.
Capitell amb grans fulles de llorer i fragment de fust d’una columna octogonal
- Procedència: claustre romànic?
- Datació: segles XII-XIII
- Mides: 28 × 21 × 21 cm
Tallat en marès fossilífer, hi observem, sota dents de serra perfilant l’àbac, un capitell constituït per dos pisos de grans fulles de llorer, amb el nervi remarcat, un astràgal llis i una part del fust (de 8 cm d’apotema).
Capitell i fragment de fust d’una columna cilíndrica
- Procedència: possiblement del claustre primitiu
- Datació: segles XII-XIII
- Mides: 31,5 × 21 × 21 cm i 12 cm de diàmetre
També en marès, amb traces de mangra, el tros comprèn dos rengles de fulles de llorer nervades, un astràgal llis i una porció del fust. L’àbac posseeix un trau quadrat, de 12 cm de costat i 9 cm de fons, on s’encaixava el cimaci.
Capitell amb fulles de llorer nervades i fragment de fust d’una columna octogonal
- Procedència: possiblement del claustre
- Datació: segles XII-XIII
- Mides: 30.5 × 22 × 22 cm, amb l’apotema del fust de 7,5 cm
Aquest element esculpit en calcària mostra, sota la ziga-zaga de l’àbac, dos nivells de fulles de llorer nervades. Per bé que n’ignorem l’emplaçament original, també podria haver format part del recinte claustral.
Fragment de capitell amb baies esculpides
- Procedència: desconeguda, però possiblement del claustre
- Datació: segles XII-XIII
- Mides: 22 × 22 × 14 cm
Realitzat en calcària. D’origen i cronologia similars a l’anterior, com la seva ornamentació, es completa amb baies entre els àpexs de les fulles.
Capitell doble adossat
- Procedència: desconeguda
- Datació: segona meitat del segle XIII
- Mides: 23 × 21 × 9 cm
En marès, exhibeix una motllura còncava i un filet, fulles digitades en alt relleu creant arestes vives, un astràgal llis i l’arrencament dels fusts aparellats semicilíndrics. S’acosta, tant pel motiu com per la tècnica de talla utilitzada, als sepulcres sota arcosoli de la galeria septentrional del claustre, el finestral major i la porta occidental de l’església.
Fragment de capitell i de fust d’una columna octogonal
- Procedència: claustre romànic
- Datació: segle XIII
- Mides: 22 × 20 × 20 cm
Esculpit en pedra calcària, apareix trencat a la part superior. Només hi distingim el primer ordre de fulles de llorer nervades, el collarí en xamfrà i l’inici del fust. Té un trau cilíndric (de 4 cm de diàmetre) per ajustar-se al cimaci.
Fragment de capitell sense decoració i de fust d’una columna octogonal
- Procedència: claustre romànic?
- Datació: segle XIII
- Mides: 34 × 20 × 7,5 cm
Elaborat en pedra calcària molt porosa, és similar a la peça precedent, encara que sense decoració al capitell, en xamfrà com el fust.
Capitell troncocònic i tros de fust d’una columna cilíndrica
- Procedència: claustre romànic
- Datació: segles XII-XIII
- Mides: 27,5 × 20 × 20 × 13,5 cm
Tallats en un bloc de pedra calcària, hi veiem l’àbac i la cistella llisos, com el collarí. El pla superior posseeix un trau de 7 × 6,5 cm.
Capitell adossat i tros de fust d’una columna cilíndrica
- Procedència: claustre romànic?
- Datació: segles XII-XIII
- Mides: 31 × 20 × 17 cm
Realitzat en pedra calcària. La decoració compresa entre l’àbac i el collarí, ambdós simples, consisteix en tres registres de fulles de llorer nervades.
Peça corba
- Procedència: claustre romànic?
- Datació: segle XIII
- Mides: 23 × 10,5 × 11,5 cm
Bloc de calcària que potser fou extret d’una obertura del segle XIII. Mostra dues ranures laterals.
Base i fragment de fust d’una columna octogonal 1
- Procedència: possiblement sostenia una imposta d’un dels arcosolis del claustre
- Datació: segle XIII
- Mides: 30 × 21 × 21 cm
Peça de marès, amb un angle esmussat. Sobre el plint llis se superposen un tor, una escocia i una trena. Al fust alternen cares còncaves i convexes. A la zona inferior, observem un motiu vegetal arrodonit.
Base i fragment de fust d’una columna cilíndrica
- Procedència: possiblement del claustre primitiu
- Datació: segles XII-XIII
- Mides: 59 × 20 × 20 cm
Tallada en calcària, presenta sobre el plint, amb garres angulars llises, una base àtica i una bona part del fust, de 13 cm de diàmetre.
Base de columna cilíndrica 1
- Procedència: claustre romànic?
- Datació: segles XII-XIII
- Mides: 12 × 21 × 21 cm
Esculpida en marès porós i amb un vèrtex escantonat. S’hi descobreix la marca del fust, amb un diàmetre de 13 cm, que penetrava en un trau descentrat.
Base de columna cilíndrica 2
- Procedència: claustre romànic?
- Datació: segles XII-XIII
- Mides: 12 × 21 × 21 cm
Igualment de marès, és semblant a l’anterior.
Base i fragment de fust d’una columna octogonal 2
- Procedència: claustre romànic?
- Datació: segle XIII
- Mides: 28 × 25 × 25 cm
Peça de marès que mostra un plint, cubs angulars, motllures i un tros de fust (de 8 cm d’apotema).
Base doble de columnes octogonals reaprofitada
- Procedència: possiblement del claustre primitiu
- Datació: segle XIII
- Mides: 43 × 38 × 21 cm
El bloc, de pedra calcària, conté una base sencera i la meitat d’una altra, amb garres en forma de voluta i un capet esquemàtic com a element separador. Fou reutilitzat com a carreu, girant-lo, afegint-hi un bordó i polint-ne la cara inferior. Probablement es tracta d’un element del claustre romànic que, encara en fase de construcció, degué ser enderrocat a la primera meitat del segle XIV, quan s’encetà la decisiva participació del lapidari anglès Reinard des Fonoll.
Carreu de muntant motllurat
- Procedència: claustre romànic?
- Datació: segles XII-XIII
- Mides: 23 × 38 × 25 cm
De calcària, consta d’un sector pla de 20 cm d’amplada, perfilat per bordons de 7 cm de diàmetre.
Tros de fust cilíndric
- Procedència: claustre romànic
- Datació: segles XII-XIII
- Mides: 12,5 cm de diàmetre i 5,5 cm de gruix
Tallat en marbre blanc, no presenta cap tipus de decoració.
Fragment de fust cilíndric
- Procedència: claustre romànic
- Datació: segles XII-XIII
- Mides: 25,5 cm de llarg i 16 cm de diàmetre
En mal estat i realitzat en calcària, té 25,5 cm de llarg i 16 cm de diàmetre.
Fragment de fust octogonal
- Procedència: claustre romànic
- Datació: segles XII-XIII
- Mides: 24,5 × 13,5 cm
Tallat en calcària porosa, és totalment llis.
Carreu amb encaixos
- Procedència: desconeguda
- Datació: segles XII-XIII
- Mides: 22,5 × 27 × 16 cm
La peça, de calcària, presenta un perfil convex, dos rebaixos i un pla oblic.
Rajoles de paviment incrustades
Rajola de paviment amb una flor de lis en blanc procedent del presbiteri.
ECSA - I. Companys
- Procedència: del terra del presbiteri de l’església major
- Datació: vers 1289
- Mides: 12-12, 2 × 12-12, 2 × 3-3, 5 cm
Es tracta d’onze exemplars sencers i dos fragments de ceràmica emmotllada i envernissada. Incrustada dins la pasta vermella, de textura barroera, amb la inclusió de pedretes com a desgreixants, hi sobresurt una flor de lis en blanc, despresa parcialment o totalment en algunes. La superfície apareix força ennegrida en dues peces. El motiu, que ofereix tres variants —simple, amb els lòbuls substituïts per semipalmetes o amb el peduncle tripartit i amb les fulles laterals ondulants—, reprodueix un model localitzat en altres rajoles de paviment de l’abadia mare de la Gran Selva, atribuïdes a un taller de teulers-rajolers originaris de la regió de Bordeus, que hauria remuntat la vall de la Garona, tot instal·lant diferents forns al llarg del riu. C. Norton creu en la possibilitat del desplaçament d’un dels seus artesans, que s’hauria endut una de les matrius més freqüents (Companys, Montardit, Virgili, 1994, pàg. 107).
Totes les peces foren arrencades del terra del presbiteri de l’església major, al principi d’aquest segle, i es dispersaren posteriorment en diverses col·leccions. Així, el Museu Diocesà de Tarragona en rebé una per donació del marquès de Casa Riera, el 1918. En trobem també al Museu Diocesà de Barcelona i al Museu de Vilafranca del Penedès, l’origen de les quals ha estat indistintament relacionat amb Santes Creus o amb la seu tarragonina. (ICF-MJVG-NMB)
Bibliografia
- Ainaud, Vila-Grau, J., Virgili, MJ., Companys, I., Vila, A., 1992
- Companys, Montardit, Virgili, 1994.