Situació
Vista exterior de l’església des del costat sud-occidental.
A. Martí
Aquesta església es troba a la serra de Batet, a 743 m d’altitud, a 1 km aproximadament vers el sud-est de la parròquia de Santa Maria de Batet.
Mapa: 257M781. Situació: 31TDG603702.
Per anar-hi cal agafar des d’Olot la carretera que mena a Banyoles per Santa Pau i Mieres. Al cap d’l,5 km i a mà dreta neix una carretera asfaltada, la qual hi arriba. (ANM-JVV)
Història
El document més antic que coneixem sobre l’esmentada capella data de l’any 1263; amb posterioritat, ja al començament del segle XIV, un instrument de l’any 1310 parla d’un requeriment fet pel procurador de l’abat de Sant Pere de Besalú a Guillem de Camps, clergue d’aquesta església, a fi que no es presentés davant el bisbe de Girona tot al·legant que no estava subjecte a la seva jurisdicció. Malgrat que s’ignora la causa d’aquest afer, el que sí es deixa clar és la pertinença del santuari de la Santíssima Trinitat al monestir de Sant Pere de Besalú. Temps més tard, aquesta església és esmentada en els nomenclàtors de la diòcesi del final de la catorzena centúria com a “Capella sancte Trinitatis in parrochia de Bateto”.
Ja hem dit que el temple romànic primitiu fou reformat en època tardana, essent la més important de les modificacions la que tingué lloc al començament del segle XVIII, moment en què hom procedí a donar-li una estructura de planta de creu llatina.
El santuari de la Santíssima Trinitat es troba agregat a l’església parroquial de Santa Maria de Batet. S’hi celebren aplecs i romiatges molt concorreguts per la gent de la contrada. (MLlR)
Església
Planta, a escala 1:200, de l’església, amb l’estructura original tan modificada que la seva nau inicial gairebé ha estat transformada en una capella de tres naus.
J. Marguí-G. Anglada
Com la Com la parròquia de Santa Maria de Batet, el Santuari de la Santíssima Trinitat és un edifici que ha estat profundament transformat, i que conserva només alguns elements, com l’absis, encara identificables clarament. La seva estructura original sembla que era d’una nau. capçada a llevant per un absis semicircular. Aquesta nau fou ampliada lateralment, fins assolir una estructura de gairebé tres naus, amb dues capelles per banda, i allargada vers ponent, on la façana és coronada per un campanar d’espadanya de dos ulls, tan ample com la nau, convertit posteriorment en una torre comunidor.
En el seu estat actual no podem establir gaires precisions sobre l’estructura i la datació, ni tampoc sobre temes com l’allargament vers ponent, que sembla força reculat a causa de l’ús d’un aparell de carreus ben tallats a la façana, que podrien ésser aprofitats de l’obra primitiva, que en aquest cas caldria datar al segle XII. (JAA)
Bibliografia
- Joaquim Botet i Sisó: Província de Gerona, dins Geografia General de Catalunya, Barcelona, s.d., pàg. 723.
- Francesc Monsalvatje i Fossas: Noticias históricas, vol. XVIII, Olot 1910, pàg. 157.
- Josep Pons i Guri: Nomenclátores de la diócesis gerundense en el siglo XIV, “Anales del Instituto de Estudios Gerundenses”, Girona 1964-65, pàg. 72.
- Josep Murlà i Giralt: Guia del romànic de la Garrotxa, Olot 1983, pàg. 222.