Situació
Antiga parròquia rural enfilada en una muntanya entre Vilafranca de Conflent i Conat.
ECSA - A. Roura
L’antiga església parroquial de Sant Andreu és situada al despoblat de Bell-lloc, al nord de Vilafranca de Conflent i al nord-est del despoblat de Campelles, a una altitud d’uns 860 m.
Mapa: IGN-2349. Situació: Lat. 42° 36’ 13” N - Long. 2° 21’ 50” E.
Per a arribar-hi partint de Rià, s’ha de seguir la carretera D-26 en direcció a Conat. Al cap d’uns 5 km aproximadament, cal desviar-se per una pista a mà esquerra que porta directament al despoblat de Bell-lloc, on hi ha l’església. (MLIR)
Història
El temple de Sant Andreu fou la parròquia del desaparegut poble de Bell-lloc. Una de les primeres mencions documentals d’aquesta església data de l’any 1163, en la butlla de confirmació de béns que el papa Alexandre III atorgà al monestir de Sant Martí del Canigó. Entre d’altres possessions, foren confirmats a l’esmentat cenobi alguns alous i predis “in parrochia de Belloloco”. Una trentena d’anys més tard, en una escriptura datada el 1196, aquesta parròquia és mencionada amb el nom del seu sant titular, Sancti Andrea de Belloch.
A partir de l’any 1217, l’indret de Bell-lloc passà al domini directe del priorat de Santa Maria de Cornellà de Conflent, gràcies a la donació que en feu Arnau de Bell-lloc, el qual havia estat fins aleshores senyor del lloc.
A la darreria del segle XIII, els anys 1279 i 1280, consta que el capellà de l’església parroquial de Bell-lloc va contribuir a sufragar la dècima recaptada en aquells anys a la diòcesi d’Elna.
Notícies d’època moderna refereixen que aquesta parròquia fou visitada l’any 1609 pel bisbe d’Elna, el qual va manar als parroquians que “fassan aplanar la yglesia”, ja que el seu sòl era força desnivellat; tanmateix, l’any següent, el 1610, aquestes obres no s’havien fet, ja que en ésser visitada de nou es tornà a fer la mateixa prescripció.
L’indret de Bell-lloc romangué sota la senyoria de Santa Maria de Cornellà de Conflent fins a la fi de l’antic règim. (PP)
Església
L’església de Sant Andreu de Bell-lloc és un edifici d’una sola nau capçada a llevant per un absis carrat, sense diferenciació amb el cos de la nau. Inicialment, era coberta per una volta de canó de perfil semicircular.
La porta, que s’obre en el mur meridional, és resolta amb un arc de mig punt, fet de dovelles de pedra sorrenca vermella, amb llinda i timpà llisos. L’absis té al centre una petita finestra que il·lumina l’interior de l’església. El frontispici o façana de ponent és coronat per un gran campanar d’espadanya de dos ulls, cobert amb un teulat a dos vessants. Una cornisa marcava interiorment l’arrencada de la volta. La paret de ponent fou parcialment buidada en forma d’arc de mig punt, probablement en època tardana.
Davant la façana meridional del temple hi havia un porxo, del qual són testimoni alguns blocs de pedra que resten in situ.
La volta de l’edifici s’esfondrà, i ja fa uns quants anys fou substituïda per una coberta d’encavallades de fusta, per iniciativa de l’associació “Rempart” de Vilafranca, que va dur a terme la restauració general de l’església. L’edifici de Sant Andreu de Bell-lloc sembla datar del segle XII. (PP)
Pica
Pica baptismal procedent d’aquesta església i conservada actualment a l’església de Sant Jaume de Vilafranca, decorada entre d’altres motius per caps humans i el que sembla ser el pa eucarístic.
ECSA - A. Roura
L’església de Sant Andreu de Bell-lloc tenia una pica baptismal d’època romànica que ara es conserva a l’interior de l’església de Sant Jaume de Vilafranca. Es troba col·locada a la part occidental de la petita nau primitiva, tallada en marbre i decorada amb motius més o més estranys. Entre la figuració, de difícil interpretació, hi ha dos temes destacats, el cap humà i el que sembla ser la representació del pa eucarístic, de clara significació cristològica. La pica, com la mateixa església de Sant Andreu, data probablement del segle XII. (PP)
Bibliografia
Bibliografia sobre l’església
- Cazes, s.d.**, pàg. 44
- Monsalvatje, 1899, vol. 9, Ap. XXXI, pàgs. 270-274 i 1914, vol. 23, pàgs. 12-13
- Rius, 1946, pàgs. 46 i 55
- Cazes, 1990, pàg. 68
Bibliografia sobre la pica
- Cazes, s.d.**, pàg. 44
- Dictionnaire des églises de France, 1966, pàg. 168
- Delcor, 1973, pàg. 109