Situació
Vista exterior de l’absis de Sant Bartomeu de Camallera, del qual només és visible la part superior, ofegat com és per construccions posteriors.
F. Tur
L’església parroquial de Sant Bartomeu es troba en el nucli urbà del poble de Camallera, cap efectiu d’aquest municipi, a la plaça de l’Església. El poble és emplaçat en un serrat de poca elevació i en el seu vessant oriental, vora la riba de l’antic estany de Camallera, avui dessecat i convertit en conreus.
Mapa: 296M781. Situació: 31TDG970636.
Per Camallera passa la carretera de l’Escala a Orriols (on enllaça amb la N-II i amb l’autopista A-17). També hi arriba la local de Vilopriu a Camallera. El poble té una estació del ferrocarril de Barcelona a Portbou. (JBH)
Història
Segons Jeroni Pujades a la seva Crónica, el comte Gausfred d’Empúries feu una important donació al monestir de Sant Pere de Rodes l’any 945 —no se n’ha conservat el text—, que incloïa possessions en diferents llocs del comtat. Entre aquests dominis figurava l’alou de la “font Camallera”.
El lloc de Camelera era un dels poblats del comtat d’Empúries, on posseïa alberg el comte de Rosselló, segons un document datable entre els anys 1115 i 1164.
Els drets sobre Camallera per part dels monjos de Sant Pere de Rodes continuaren almenys fins entrada l’època baix-medieval. El mateix Pujades afirma que l’any 1244 o el 1246 el monestir passà a tenir dret d’alberg a Camallera per donació del comte d’Empúries. També esmenta el “paborde de Camallera”, càrrec que posseïa un dels monjos de la comunitat de Sant Pere de Rodes; l’historiador sis-centista no precisà, però, la data d’aquesta darrera notícia.
L’any 1250 Bernat d’Aiguaviva —qui per altres notícies sabem que era senyor dels propers castell de Sant Mori i lloc de Vilaür— concedí al cambrer de Sant Pere de Rodes i a l’abat de Sant Miquel de Fluvià drets de pesca a l’estany de Camallera i llicència per a aprofitar les seves aigües per als conreus de les terres d’aquests monestirs.
Entre els anys 1298 i 1303 la comunitat de Sant Pere de Rodes sostingué una sèrie de complicats litigis contra el comte d’Empúries sobre jurisdiccions. Els monjos al·legaven que els corresponia la jurisdicció civil i militar, menys en els casos de pena de mort i de mutilació de membres, i el dret de tenir jutge, batlle i saig a diferents llocs del comtat, entre els quals es trobava Camallera.
Al començament del segle XV Camallera consta com un dels pobles integrats a la baronia de Verges. Els barons de Verges figuren com a senyors del lloc fins el 1578, que la baronia passà a la corona.
Hom té notícies de l’església de Camallera des del darrer quart del segle XII, que és esmentada com a simple capella. Per documents una mica posteriors sabem que era agregada a la parròquia de Gaüses.
En les Rationes decimarum de l’any 1279 figura la capella de Camallera.
A l’actual església es conserva, a l’interior, una làpida gòtica datada l’any 1343.
Una concòrdia signada l’any 1357 entre Ramon Berenguer, comte d’Empúries, i l’abat de Santa Maria d’Amer, feia referència a la jurisdicció de Colomers i a alguns masos de les parròquies de Garrigoles i de Santa Maria de Gaüses. Els que pertanyien al terme parroquial de Gaüses eren els masos anomenats Jaubert i Volveranya, situats al vilar de Sant Bartomeu de Camallera.
En les relacions de parròquies de l’any 1362 del “Llibre verd” de la catedral de Girona no s’anomena aquesta església. S’hi diu que el lloc de Camallera era la jurisdicció parroquial de Santa Maria de Gaüses i que el territori de Cestany de Camalera es trobava dins la parròquia de Saus.
En els dos nomenclàtors d’esglésies, gairebé idèntics i datables al final del segle XIV, que es guarden a l’Arxiu Capitular i a l’Arxiu Diocesà de Girona, s’hi relacionen els monestirs i parròquies i també les sufragànies i simples capelles que tenien un sacerdot adscrit, el qual havia d’acudir als sínodes diocesans. En ambdues llistes apareix la capella de Camallera com a dependent de la parròquia de Gaüses: Capella sancti Bartholomei de Camaleria, in parrochia sancte Marie de Gausis.
Tanmateix, en el nomenclàtor de l’Arxiu Diocesà s’afegeix una dada d’interès; hi ha, a més, aquesta cita interpolada: Ecclesia parrochialis sancti Bartholomei de Camallera. Hom considera que la lletra de la interpolació data dels segles XIV-XV. Això indica que Sant Bartomeu de Camallera fou convertida en parròquia independent, segregant-la de Gaüses, molt al final del segle XIV o bé dins el segle XV.
En la documentació posterior és esmentada com a parroquial, categoria que ha mantingut fins al present.
L’actual església de Sant Bartomeu de Camallera respon, majoritàriament, a una important reforma i ampliació que fou inaugurada l’any 1951. Actualment, la seva nau és disposada amb l’eix sud-nord. El presbiteri és al costat de tramuntana. El campanar, la decoració i el mobiliari litúrgic en la seva major part, pertanyen a la mateixa reforma moderna. L’estructura del temple més antic, d’una nau orientada a llevant, hi quedà integrada, tot i les transformacions, formant una mena de creuer. És en aquesta part on són visibles elements que corresponen, principalment, als segles XVII-XVIII. (JBH)
Església
Aspecte que ofereix la part inferior de l’absis, avui dins una edificació posterior.
F. Tur
Un absis romànic de planta semicircular s’ha conservat, parcialment visible, encastat al costat de llevant de l’actual església, però molt amagat i emmascarat per construccions més tardanes. Només se’n pot observar part de la cara externa i, encara, únicament des de l’interior d’un edifici particular que fou adossat a llevant de l’antiga església. Aquesta casa, bastida el segle XVI, és a la cantonada del carrer de l’Església amb la Travessia de l’Església; actualment és un taller de fusteria. No és difícil, normalment, d’aconseguir permís per entrar-hi.
El volum semicilíndric de l’absis es pot veure tant des de la planta baixa com des del pis de la casa esmentada. El mur romànic té encastats elements diversos de l’edifici. Per aquest motiu en resten amagats importants fragments. Hi és visible la finestra de doble esqueixada que s’obria al centre de l’hemicicle absidal, al seu vessant extern. És feta amb pedra calcària, ben tallada i polida; l’arc, de mig punt, és monolític.
El parament només és visible en els curts trams on s’ha desprès la capa d’arrebossat, relativament moderna, que el cobreix. En aquest punt apareix un aparell fet amb blocs de pedra voluminosos, escairats de manera maltraçuda i lligats amb abundant morter.
L’absis romànic havia estat sobrepujat amb una construcció, feta amb pedruscall, sense treballar. Possiblement, es tracta d’una obra de fortificació, la qual sobresurt per damunt del nivell de la teulada de la casa que hi és afegida.
L’interior de l’absis és totalment colgat per l’obra, molt més tardana, de l’actual església. És possible que resti algun altre fragment —poc important en tot cas— del temple romànic, sota les construccions d’èpoques molt posteriors. (JBM)
Bibliografia
- Joan Badia i Homs: L’arquitectura medieval de l’Empordà, vol. I (Baix Empordà), Diputació Provincial de Girona, Girona 1977, pàg. 77.
- Joan Badia i Homs: L’arquitectura medieval de l’Empordà, vol. II-B (Alt Empordà), Diputació de Girona, Girona 1981, pàgs. 315-317; Girona 1986, 2a. ed., Notes a la segona edició, pàg. 615.