Situació
El poble de Terrades es troba a les anomenades Garrotxes d’Empordà, pels contraforts pre-pirinencs del sector nord-occidental de l’Empordà. És a l’esquerra del Rissec i forma un nucli agrupat al centre de la vall, que en aquest indret forma una cubeta envoltada de muntanyes (el massís de Santa Magdalena, la Roca de la Penya).
Mapa: 258M781. Situació: 31TDG868845.
Hom pot arribar a Terrades des de Figueres per la carretera local de Figueres a Albanyà; la població es troba després de Llers, a 13 km de Figueres. També s’hi pot anar agafant, a Figueres, la carretera comarcal de Besalú i Olot i, des d’aquesta, seguir la d’Avinyonet a Terrades, per Vilanant i Cistella. (JVV)
Història
La parròquia de Santa Cecília de Terrades és esmentada l’any 982, que el clergue Guiu (o Guigó) deixà dos masos situats en aquest lloc al monestir de Sant Pere i Sant Prim de Besalú. També deixava al monestir de Sant Llorenç del Mont la quarta part d’un mas que fou de Seniofred, a Terrades.
L’any 1027, quan un alou que hi havia a la seva demarcació de Terrades fou donat a Sant Genís i Sant Miquel de Besalú, és esmentat el lloc de Terrades.
L’any 1107 una dama de nom Ea, que disposava ésser enterrada a Santa Maria de Roses, feia llegats a diferents monestirs i esglésies de l’Empordà, entre els quals hi havia Santa Cecília de Terrades: “…ad opera Ste. Cecilie de Terrades solido I de plata”.
L’església, dedicada a santa Cecília, és esmentada des de l’any 1115, quan Ricard de Terrades empenyorà les propietats que tenia en aquesta parròquia a Dalmau de Montmarí. A partir d’aquest moment la parròquia de Santa Cecília és esmentada sovint en la documentació comarcal. (JBH-APF)
Església
L’església romànica de Santa Cecília de Terrades constava de tres absis i tres naus. Subsistí fins al mes de febrer de l’any 1939, que fou volada, ja que durant la guerra civil de 1936-39 havia estat destinada a polvorí. L’any 1921 F. Monsalvatje en deia: “…iglesia románica del siglo XIII, de tres naves, mereciendo especial mención los herrajes de su puerta de entrada, la que fue reconstruida, según reza una inscripción grabada en la misma en el año 1710. El púlpito es de piedra labrada y de la época de la construcción de la iglesia. En su fachada hay una lápida sepulcral, que por su desgaste y estar colocada al revés, se hace difícil su lectura”.
Per alguna fotografía que n’ha restat, es veu que era feta de bon carreu (al segle XII o el començament del XIII) i que els murs havien estat sobrealçats amb un terrabastall o una fortificació més tardana.
L’església actual, aixecada sobre el solar de la primitiva, fou construïda després de l’any 1940. (APF)
Forja
Batent de porta procedent d’aquesta església i conservat actualment al Museu d’Art de Girona.
F. Tur
Procedent de l’església de Santa Cecília de Terrades, el Museu d’Art de Girona conserva, bé que no és catalogat ni exposat, un batent de la porta d’entrada, en el qual hi ha diverses ornamentacions de ferro forjat.
El batent ha estat fet amb dues posts molt grosses. Aquestes posts, ajuntades a base d’un emmetxat, per la part anterior han estat fixades amb unes tires de ferro, disposades en sentit horitzontal. Aquestes tires són d’amplades diferents i també han estat acabades d’una manera desigual. Mentre que unes són planes, les altres tenen la superfície guarnida amb uns solcs paral·lels, de manera que els donen l’aspecte d’unes cintes estretes juxtaposades. Aquestes cintes no tenen el perfil pla, sinó que en un nivell determinat formen un petit monticle que trenca la possible uniformitat de la peça. D’aquestes bandes, són sobretot les que han estat formades amb quatre tires estretes les que donen lloc al naixement, a banda i banda, d’unes volutes, quatre a cada costat, molt espectaculars i de bona factura, les quals, després de cargolar-se quatre vegades sobre si mateixes, es distribueixen simètricament per la superfície del batent. En alguns indrets les volutes no neixen pas d’aquesta banda ampla, sinó d’una de més estreta i curta. Aleshores són quatre les volutes a què donen lloc, dues per banda. Fins i tot hi ha volutes, totes d’una mateixa factura bàsica, que, soltes, ocupen els espais lliures que devien haver restat.
A l’alçada adient, una de les volutes ha estat substituïda per un disc de perfil convex, de superfície llisa, bé que plena de forats, que no travessen, disposats d’una manera desordenada. Al centre d’aquest disc hi ha una anella ampla, que serveix de suport a l’anella grossa, de secció circular, que fa de picaporta. Aquesta anella és llisa, ornamentada només amb uns musos simples, obtinguts amb un regruixament brusc del seu diàmetre.
Tot aquest conjunt de peces de ferro han estat clavades a la fusta amb una gran quantitat de claus, distribuïts més ordenadament o menys, de cabota grossa.
Totes les volutes han estat distribuïdes simètricament per la superfície del batent, de manera que tant si hom mira el dibuix que formen en sentit horitzontal com en sentit vertical, malgrat les variants que presenten els llocs dels quals emergeixen, la disposició és ordenada.
Als extrems de les bandes que donen lloc a les volutes ha estat col·locat un petit motiu vegetal, constituït per un parell de fulles petites, al centre de les quals surten un parell de tiges coronades per una cirera.
Tot i que aquest batent necessita una petita restauració, hom pot veure que es tracta d’un exemplar molt bonic i ben realitzat, en el qual les dues finalitats principals d’aquest tipus de treballs —és a dir, servir de reforçament de la fusta i constituir un ornament de la porta— s’han conjugat de manera escaient.
Pel que fa a l’esquema, aquesta ferramenta s’adscriu plenament dintre els cànons que es van repetint al llarg de tota l’època romànica. El ferro forjat no disposa a Catalunya de gaires models, tant pel que fa a canelobres, com a llànties, com a altres objectes obtinguts amb aquesta tècnica. El cas de la ferramenta que acompanya les portes és un exemple ben evident de fins a quin punt a vegades el mostrari restà reduït al mínim, pràcticament a un sol model, la varietat del qual consisteix en alguna diferència de matís o, sobretot, en el major o menor encert de l’artesà que el realitzà. En aquest sentit el ferrer que obrà aquesta porta era una persona traçuda, coneixedora del dibuix, que sembla que tingué un gran interès per a no deixar cap espai buit.
Aquesta ferramenta, que Francesc Monsalvatje ja destacava l’any 1921, és una obra d’una persona del país, que cal datar a la mateixa època de la construcció de l’església romànica, o sigui, al segle XII. (JVV)
Relleus
A la façana d’una de les cases de la plaça de Terrades, al veïnatge immediat del temple, al costat de tramuntana, hi ha encastada una pedra calcària de forma rectangular, ben tallada. Es troba a la part alta de la façana, a nivell de la segona planta.
A la meitat superior de la cara visible de la pedra hi ha una creu grega inscrita dins un cercle. La creu és de braços lleugerament patents; destaca, en relleu, de la superfície de la resta del cercle que ha estat rebaixada. El seu emplaçament actual dificulta l’amidament de la pedra, que deu fer uns 50 × 20 cm; la creu és, aproximadament, d’uns 15 cm.
Cal suposar que la peça prové de l’església medieval o de la seva necròpoli; l’edifici on es troba deu ésser del segle XIX. Fora del seu context original, no és possible apuntar una datació per a aquest relleu.
És ben sabut que el tema de la creu inscrita en un cercle és corrent en l’art cristià, ja des d’època romano-cristiana, i no solament als sarcòfags i a les esteles. Com és lògic pel seu evident simbolisme, el tema perdurà en el món romànic. No és gens estranya, doncs, la presència de relleus amb creus encerclades en diferents esglésies d’aquest estili al nostre país. Així, com a exemples del mateix Empordà, hom pot esmentar les creus de les llindes de Sant Esteve de Pedret i de Santa Eulàlia de Vilanova de la Muga, ambdues datables al segle XII. D’altra banda, és força corrent trobar carreus o fragments de pedres esculpides amb aquest tema, els quals, ja obsolets, han estat reaprofitats en murs d’esglésies romàniques o d’èpoques posteriors, o bé en edificis adjacents o propers. Dins el mateix espai geogràfic, cal recordar els dos relleus de Canapost —un dels quals de recent identificació—, d’una època que cal considerar anterior —potser força anterior— al mil·lenni. Hi ha també altres creus encerclades —algunes potser més acostades cronològicament a la de Terrades— en un carreu de la sagristia de Vilarnadal, en un muntant de la porta romànica de Torroella de Fluvià, en una cantonada de Sant Feliu de Parlavà, a la llinda trossejada de Santa Coloma de Siurana, al timpà de Santa Maria de Vilajoan i en un esglaó de l’entrada del sepulcre de Palera; la majoria són, sens dubte, de plena època romànica. (JBH)
Bibliografia
Bibliografia sobre l’església
- Francesc Monsalvatje i Fossas: Noticias históricas, vol. XVIII, pàg. 49.
- Joan Badia i Homs: L’arquitectura medieval de l’Empordà, vol. II-B (Alt Empordà), Diputació de Girona, Girona 1981, pàgs. 343-344; vol. II-B (Alt Empordà), Girona 1985, 2a. ed., Notes a la segona edició, pàg. 620.
Bibliografia sobre els relleus
- Joan Badia i Homs: L’arquitectura medieval de l’Empordà, vol. II-B (Alt Empordà), Diputació de Girona, Girona 1985, 2a. ed., pàgs. 620-621.