Situació
Una vista de l’exterior de l’església des del costat nord-oriental. Un senzill edifici d’una nau amb un absis llis, sense ornamentació.
F. Junyent-A. Mazcuñan
La capella, propera al mas Viladepost del Puig, es dreça dalt un petit turó a frec de la carretera de Balsareny a Súria, a la banda nord-occidental del terme. Long. 1°48’06” — Lat. 41°52’05”
Hom hi va per la carretera esmentada, prop del quilòmetre 51 de la qual hom la veu perfectament. Cal demanar la clau al mas Viladepost del Puig. (FJM-AMB)
Història
Aquesta església es trobava dins l’antic terme del castell de Balsareny, al lloc de Viladepost. No degué passar de capella rural de la parròquia de Ferrans fins que es creà la d’Argençola.
L’església apareix citada el 1205 com a Santa Margarida, però com que es tracta d’una deixa que feu una persona del lloc de Cererols, de Súria, ha de correspondre a aquesta església, ja que és la més propera. El 1294 i 1295 apareix esmentada Santa Margarida de Villa Porcorum, que sens dubte correspon a aquesta església, ja que després del topònim apareix com a Villa Pocorum.
L’edifici sofrí poques reformes; només el 1646 es refeu el portal i possiblement s’hi afegí el campanar d’espadanya, fou arrebossada i enguixada. Actualment es troba en culte i en bon estat de conservació.
No és certa la possible atribució d’aquesta església a Santa Maria d’Argençola, que ha de correspondre al castell d’Argençola de la comarca d’Anoia. (ABC)
Església
Petita capella que, a desgrat d’haver estat modificada, encara manté un aspecte força atractívol, donat, en part, per la seva privilegiada situació, ja que la seva silueta es retalla solitària dalt un petit turó. L’edifici és una construcció humil obrada el segle XIII, que consta d’una sola nau coberta amb una volta de canó, rematada, a llevant, per un absis semicircular, gairebé tan ample com la nau, al centre del qual s’obre una finestra de doble esqueixada, acabada amb un arc de mig punt monolític.
Al mur de migjorn hi ha obert un portal modern, datat de l’any 1646, que ocupa el lloc on devia obrir-se el primitiu. Al mateix mur i prop de l’absis encara hi ha una petita finestra remodelada, que ocupa el lloc on n’hi havia hagut una d’original. El mur de ponent és coronat per un campanaret, refet posteriorment, que no s’avé gens amb la construcció. Una finestra, rematada amb un arc de mig punt, semblant a l’absidal, situada sota l’espadanya, completa la il·luminació de la capella. Els paraments exteriors foren recoberts amb argamassa, i els interiors foren enguixats alhora que hom obturà l’absis amb un retaule d’escàs interès artístic.
Tot l’edifici és mancat d’ornamentacions, cosa que palesa la senzillesa d’aquesta esglesiola rural. (FJM-AMB)
Bibliografia
- Eduard Junyent: Itinerario histórico de las parroquias del Obispado, a “Hoja Parroquial”, núm. 20, Vic 15 de maig de 1949.