Situació
Una vista de l’exterior de l’església amb la capçalera a primer terme. Cal notar-hi l’amplada que té l’absis, gairebé igual que la de la nau i la capella, posterior, oberta al costat de tramuntana.
R. Viladés
És situada en un dels planells de la Serreta, a un centenar de metres de la casa del mateix nom i un xic enlairada respecte al seu entorn. Per la banda de ponent s’obre una fondalada per la qual discorre la riera de Coforb. És voltada de camps i boscos. Aquesta església figura situada en el mapa del Servei de l’Exèrcit 1:50.000, editat pel Consejo Superior Geográfico, full 292-M781: x 99,3 — y 60,5 (31 TCG 993605).
Cal agafar la carretera de Berga a Sant Llorenç de Morunys. Just al quilòmetre 9, a mà esquerra, surt una pista forestal que condueix a can Serreta. A uns cent metres hi ha l’església. Tot plegat, 500 m de pista que es poden fer perfectament en cotxe. La clau cal anar-la a buscar a la rectoria de Berga. (RVL)
Història
L’església de Sant Andreu de la Serreta és coneguda també amb el nom de Sant Andreu de Tona; situada al centre de l’antiga quadra civil de Feners, pertanyia a la jurisdicció eclesiàstica del bisbat d’Urgell i a la unitat territorial i històrica de la Vall de Lord, comtat d’Urgell, abans d’integrar-se, com una gran part del terme de Capolat, als dominis dels Cardona.
Malauradament, la documentació coneguda no ens dona informació sobre l’església de Sant Andreu ni sobre el lloc de la Serreta. Devia ésser una església dependent de la de Sant Martí de Capolat car no s’esmenta com a parròquia en la visita de l’any 1312 al deganat de la Vall de Lord.
El segle XVIII Sant Andreu era sufragània de Sant Martí de Capolat, juntament amb Sant Quintí de Travil. Avui l’església resta sense culte. (RSR)
Església
Un detall de l’absis de l’església, on és apreciable l’aparell del seu mur i la finestra oberta al costat de migjorn, gairebé a tocar la nau.
R. Viladés
Aquest edifici segueix el simple esquema de molts exemplars rurals: una sola nau rectangular, de mides no gaire grosses, rematada a llevant per un absis semicircular. Aquest absis aquí és gairebé tan ample com la nau, té els murs llisos i mancats d’ornamentació i ha estat cobert amb un quart d’esfera. La coberta actualment és feta amb teula àrab. L’edifici és orientat a llevant, bé que un xic desviat cap a tramuntana.
L’aparell és força desigual. Mentre els murs de la nau són de pedres força planes, llargues i trencades a cop de maceta, l’absis presenta uns carreus uniformes, grossos i disposats en filades iguals. A l’absis s’obren dues finestres, una al centre, tapiada per dintre, i l’altra al costat de migjorn, a l’arrencada mateix de la corba de l’absis. Ambdues són de pedra tosca i es clouen amb una llinda retallada en un arc de mig punt. Evidentment, quan tapiaren la finestra del centre, obriren aquesta lateral que és de molt mal gust, ja que és en un lloc insòlit, bé que pràctic, ja que dona llum sobre mateix de l’altar.
Els murs són construïts amb pedra embeguda amb argamassa. El de migdia és arrebossat. En aquesta banda, al capdavall de la nau, s’obre la porta d’entrada. Es tracta d’una porta adovellada feta fa pocs anys. Al davant, uns murs fan de tanca al que devia ser l’antic cementiri.
Al mur de ponent, força espatllat, s’obre una espitllera també feta amb pedra tosca. Al capdamunt s’hi asseu un campanar d’espadanya, de dues obertures. A la banda de tramuntana hi fou construïda una petita capella, ara ensorrada. La porta que hi donava accés és tapiada.
Anys enrere hom procedí a fer una petita restauració. Es tragué el guix de la nau i de l’absis. La volta, que és de canó, conserva encara el guix. Això posà al descobert la pedra tosca de l’absis. No tingueren gaire encert a l’hora de rejuntar les pedres ja que fou utilitzat ciment pòrtland, cosa que dona un color diferent. L’església és endreçada i en bon estat de conservació.
Si bé l’aparell dels murs situaria la construcció al final del segle XI, no podem dir pas el mateix de l’absis, ja que aquest presenta les característiques del XII. (RVL)