Situació
Sector sud-est d’aquesta capella, tipològicament atribuïble al segle X, en molt bon estat de conservació.
ECSA - J.L. Valls
Aquesta església és situada molt a prop de l’ermita de Santa Maria Magdalena, avui dita santuari de la Mare de Déu de Vida (segles XV i XVIII), 2 km a ponent d’Argelers.
Mapa: IGN-2549. Situació: Lat. 42° 31’ 51” N - Long. 3° 0’ 12,1” E.
Hom hi arriba per una carretera que parteix de la D-114, a mà dreta, tot venint de Perpinyà, i que passa per sota el pont del ferrocarril. (PP)
Història
Cap document medieval d’arxiu no es refereix a aquesta esglesiola, citada juntament amb l’ermita de Santa Magdalena al segle XVII (hermita de Sant Jerònim, 1688). Tanmateix, s’ha volgut identificar aquesta capella amb l’església de Sant Jaume, documentada a la segona meitat del segle XI. L’església herema de Sant Jaume consta com a pertanyent a l’alou de Sant Pere i Sant Llorenç, que fou confirmat l’any 1068 com a possessió del monestir de Sant Genís de Fontanes pel comte Gausfred de Rosselló i la seva esposa. (PP)
Església
Planta de l’església caracteritzada pels seus arcs ultrapassats i pel seu absis desenvolupada.
P. Ponsich
Aquesta esglesiola té una sola nau, capçada a llevant per un absis semicircular aprofundit, molt allargat pels costats. És de dimensions molt reduïdes: 7,60 m de llargada total (mida exterior). La nau és pràcticament quadrangular (3,40 × 3 m, mides interiors) i coberta amb volta de canó seguit. La volta de l’absis, força més baixa, pren la forma de quart d’esfera allargada vers ponent, com correspon al seu espai. La comunicació entre la nau i el presbiteri és definida per un destacat arc triomfal. És lleugerament ultrapassat, sobre els muntants avançats que formen dos robustos pilars; a més té impostes força sortints, de secció rectangular, tallades simplement en sengles lloses de granit.
La porta d’entrada és al frontis o façana de ponent, marcadament descentrada vers el sud. Ha estat modificada. Sobre de l’actual, d’època tardana, és visible bona part d’un arc antic, que era poc ultrapassat, sobre muntants avançats. A la part superior del mateix mur s’obre un petit ull de bou, aquest ben centrat sota el vèrtex de la façana. Hi ha tres petites finestres d’una sola esqueixada i arquets de mig punt; una s’obre en el mur meridional de la nau (vers l’extrem de llevant), una altra al fons de l’absis i la darrera (actualment tapiada) en el sector de migdia del mateix absis. Una espadanya d’arc de mig punt sobre dos pilars, d’època posterior o reformada, es dreça sobre el frontis.
L’edifici ha estat bastit amb un aparell de petits blocs de granit, trencats i lligats amb morter. Molt sovint s’han disposat en sedimentació horitzontal i creen filades força seguides, mentre que en alguns punts l’aparell és més irregular; esporàdicament hi ha algun rengle curt de lloses inclinades en un sol sentit. Segons es pot observar a l’interior, entre les pedres hi havia juntes rectangulars de morter, ressaltades i allisades. Sobre dels paraments exteriors dels murs laterals de la nau hi ha restes d’una cornisa de factura molt simple, a base de lloses disposades en forma de bisell.
Aquesta capella és representativa de les formes arquitectòniques locals del segle X. S’integra dins d’un conjunt de temples rurals i de dimensions reduïdes en els quals s’han adoptat les capçaleres semicirculars allargades o de ferradura, en substitució dels absis carrats més arcaics. En poden ser altres exemples les esglésies properes de Santa Maria d’Oltrera i Sant Alexandre de la Pava i les alt-empordaneses de Sant Pere del Pla de l’Arca, Sant Genís del Terrer i Sant Andreu de Vila-robau.
Són un reflex, a un nivell molt modest i popular, de l’art coetani dels comtats catalans del nord-est, del qual resten com a mostres més elevades les parts subsistents dels monestirs d’ambdós costats de l’Albera: Sant Quirze de Colera, Sant Pere de Rodes, Sant Andreu de Sureda i Sant Genís de Fontanes.
És interessant destacar el fet que una construcció tan petita tingui finestres preromàniques de diferents tipus i de factures diverses. La finestra del fons de l’absis té llinda-arquet monolítica i cadascun dels muntants és fet amb un gran carreu. És un tipus d’obertura que es troba, per exemple, a les absidioles de Sant Andreu de Sureda, Sant Genís de Fontanes i Sant Miquel de Cuixà, o en altres parts d’edificis de la mateixa època, com ara Santa Maria de Vilanant, Sant Silvestre de Valleta o també Sant Pere de Rodes. La finestra de la banda sud de l’absis, ara tapiada, té l’arquet fet amb lloses estretes i disposades en ventall, construcció corrent en època preromànica; recorda per exemple les finestres de Sant Martí de Baussitges, just a l’altre costat de l’Albera. Finalment, la finestra que s’obre al mur de migdia de la nau té l’arc també de dovelles múltiples, però més ben aparellat. Són dovelles curtes i una mica amples, no pas gaire ben tallades, però ajustades amb cura. L’ull de bou de la façana de ponent té aquesta mateixa factura, que ja s’apropa a la que serà freqüent en el romànic del segle XI. (JBH)
Pintura
A l’interior de l’església, a la zona de l’absis, encara resten alguns fragments de pintura mural romànica que es poden veure en aquells indrets on l’arrebossat modern s’ha desprès. Malgrat tot, és difícil precisar quins són els motius representats; es pot dir que alguns sectors encara mantenen tonalitats vives i que el més clar és un fragment de greca. Caldria, doncs, dur a terme una actuació immediata per tal que aquesta decoració no es perdés. (JBH)
Bibliografia
Bibliografia sobre l’església
- Brutails, 1892, pàgs. 538-539
- Puig i Cadafalch, Falguera, Goday, 1909-18, vol. I, pàgs. 381-382
- Monsalvatje, 1914, vol. 23, ap. XV, pàgs. 382-383
- Bailbé, 1971, pàg. 83
- Barral, 1981, pàg. 262
- Junyent, 1983, pàg. 85
- Cazes, 1990, pàg. 50.
Bibliografia sobre la pintura
- Brutails, 1892, pàg. 538
- Dictionnaire des églises de France, 1966, pàg. 10.