Situació
Església parroquial del nucli de Cóll, situada en un planell poc abans d’arribar a la població.
ECSA - F. Tur
L’església de Santa Maria és situada en un planell estès al costat de la carretera poc abans d’arribar al poble de Cóll, reduït nucli situat al migjorn de la vall de Boí, abans de l’estret de les Cabanasses, i enlairat en un coster de la riba dreta de la Noguera de Tor (1 180 m).
Mapa: 32-10 (213). Situació: 31TCH169048.
S’hi arriba per un brancal indicat que surt a mà esquerra a l’altura del km 7 de la carretera de la vall de Boí, 2 km més amunt de Llesp. (JBP-FJM-AMB)
Història
D’antic, la villa Colle fou part integrant del terme de Castelló de Tor, i com a tal va ésser adquirida pel rei Ramir I l’any 1054. Després, el seu fill Sanç Ramírez la de Tor, passà a la mitra de la seu lleidatana, raó per la qual l’església de Santa Maria pertany actualment a la diòcesi de Lleida, mentre que les altres del terme són del bisbat d’Urgell.
Recentment s’ha trobat a l’altar de l’església una llosa de pissarra que conté una inscripció de l’any 1110 que podria relacionar-se amb una consagració del temple en aquesta data. Es tractaria de la referència més antiga sobre l’església.
Al final de la dècada dels anys setanta, la Dirección General de Bellas Artes va realitzar obres de consolidació de l’edifici, sota la direcció de l’arquitecte G. Sáez Aragonés. S’hi va instal·lar un cèrcol perimetral de formigó armat i es va construir una nova coberta. (JBP-APF)
Església
Planta de l’església, que manté íntegra la seva disposició original, només alterada per un campanar gòtic i una capella a banda i banda de l’embocadura de l’absis, a manera de transsepte.
J. Arnalot - Servei del Patrimoni Arquitectònic de la Generalitat de Catalunya
L’església de Santa Maria de Cóll és un edifici que consta d’una única nau, capçada, vers llevant, per un absis semicircular obert a la nau mitjançant un arc presbiteral.
La nau és coberta amb una volta de canó de perfil semicircular, parcialment enguixada. La volta és reforçada amb dos arcs torals, el de ponent recolzat en unes pilastres semicilíndriques, coronades amb capitells esculpits esquemàticament. L’absis és cobert amb una volta d’un quart d’esfera.
Aquesta planimetria tan simple es complica per l’afegitó d’una petita capella, coberta amb volta de canó, oberta al mur nord, i per l’adossament d’un campanar de torre al mur sud, el qual, a l’interior, s’obre a manera de capella i s’enfronta amb la que es desclou al cantó nord. La capella del campanar és coberta amb una volta d’ogiva enlluïda.
Immediatament després, vers ponent, els murs laterals han estat descarregats amb dues arcades de mig punt, que acullen dos altars moderns. El darrer element que altera la simplicitat dels paraments interns és la intromissió d’un cor, situat a la part de ponent de la nau, amb el tram de ponent cobert amb volta i allargat amb un afegit d’embigat, amb una interessant barana de traceria gòtica. L’accés al cor s’efectua per una escala de cargol encastada a l’angle sud-est de la nau.
L’església és il·luminada a través de dos ulls de bou, situats un al mur de ponent i l’altre (d’obertura quadrifoliada) al mur de llevant, a frec de la teulada de l’absis. Així mateix, hi ha dues finestres, obertes una al mur sud i l’altra al centre de l’absis. La primera és capçada per dos arcs de mig punt en gradació, l’interior dels quals és monolític; la segona, en canvi, és acabada en un sol arc de mig punt que delimita una llosa semicircular, disposada a manera de timpà, on hi ha esculpits dos filets que dibuixen dos arquets concèntrics.
La porta d’accés al temple s’obre a la façana oest i és feta amb un arc de mig punt, ressaltat per dues arquivoltes suportades per sengles columnes.
El campanar, constituït per una torre de planta quadrada, es dreça al cantó sud, prop de la capçalera, cavalcant parcialment sobre la nau. Es tracta d’una torre de factura gòtica composta de dos pisos, el primer dels quals és perforat per finestrals apuntats, mentre que el segon, on s’allotgen les campanes, presenta unes obertures poc o molt retocades.
L’edifici mostra un aparell molt endreçat, fet amb blocs de pedra força voluminosos, ben carejats i polits, que segueixen unes ordenades filades horitzontals, travades les unes amb les altres amb trencajunts. La superposició de les filades es concreta en uns paraments llisos, que només admeten com a element decoratiu un fris d’arquets cecs, sostinguts per mènsules, que ressegueix les parts altes de l’edifici, tret del mur de llevant, on la decoració es trasllada a l’absis. El fris d’arquets cecs fa de suport d’una cornisa que només és absent al mur de ponent, on els arquets s’adapten al pinyó de la façana i són delimitats per uns ressalts angulars que també emmarquen la decoració lateral.
Cal afegir que, llevat de tres, les mènsules que es fan subsidiàries dels arquets cecs són llises, sense cap element esculpit. De les tres que són esculturades, una es troba situada a l’absis i les altres dues al mur sud, just on aquesta part de mur acull el campanar. No es pot precisar el tema de la de l’absis, a causa del seu mal estat; les altres dues, però, exhibeixen clarament un capet humà i un cap de bòvid.
L’edifici és una obra unitària, bastida dins la influència de l’obra de Santa Maria d’Alaó i que s’hauria de datar dins el segon quart del segle XII per coherència amb la data de consagració d’Alaó. Aquesta hipòtesi té un difícil encaix amb la data de la placa de pissarra de l’any 1110 trobada a l’altar, llevat que la placa no faci referència al moment del començament de les obres.
Cal destacar la presència del cor, que com el de Santa Maria de Lluçà sembla coetani de l’obra, especialment per la presència de l’escala de cargol embeguda en l’angle sud-oest de la nau, que modifica la lesena angular de la decoració de la façana, que perd la seva coherència en aquest punt. (FJM-AMB-JAA)
Portada
Capitells que decoren la portada d’accés a l’església amb relleus esculpits de tipus vegetal i figuratiu, on destaca la lluita entre l’home i la fera.
ECSA - C. Liarás
Portada de l’església, ornada amb dues arquivoltes que descansen sobre columnes i capitells esculpits.
ECSA - F. Junyent i A. Mazcuñán
La portada d’ingrés a l’església de Cóll és composta per dues arquivoltes en bossell que recolzen sobre dues columnes, proveïdes dels capitells corresponents treballats escultòricament. Els relleus són de tipus vegetal als dos capitells (dret i esquerre) exteriors, mentre que els dos interiors combinen la figuració zoomorfa amb la humana.
L’estructura dels capitells és troncopiramidal, i a sobre de cada un d’ells recolza un cos prismàtic (dit impròpiament cimaci) també ornat per motius de tipus geomètric i vegetal.
Tota aquesta decoració de la portada es complementa amb un relleu escultòric representatiu de l’anagrama de Crist, el qual corona la portada justament per sobre del fris escacat que ressegueix l’arc extern.
Els capitells de tipus vegetal, molt malmesos per l’erosió de la pedra, presenten en el cos principal una sèrie de palmes de tipus lanceolat.
El capitell interior dret presenta com a motiu ornamental una figura humana dempeus entre dos animals, possiblement lleons en actitud devoradora. L’home, que no resta impassible a l’atac de les feres, recolza les seves mans sobre el llom dels animals, i fa l’efecte que els agafa per la cua. Alhora, els lleons l’ataquen: el situat a l’esquerra del personatge és a punt d’engolir-li el cap; el de la seva dreta, li introdueix la llengua per l’orella. A l’altre capitell l’acció de la lluita sembla pràcticament acabada: els lleons, situats a cada una de les cares i afrontats pel cap (de fet el cap és comú a ambdós), han dominat l’home, que sembla ajagut a terra.
Aquests dos temes són força corrents al romànic, i sobretot en el camp de l’escultura monumental. Són molts els llocs on trobem representacions de l’home lluitant amb la fera, i molts on l’animal lluitador és un lleó. De fet, és una iconografia pròpia de repertoris rossellonesos. Així, a Catalunya mateix trobem treballs similars en conjunts com les esglésies de Besalú i la Seu d’Urgell, i en conjunts tan primerencs com el de Sant Benet de Bages. Cal destacar, com a paral·lels més concrets, el capitell dret de la portada de Santa Maria de Gerri (Pallars Sobirà), per al de la dreta de la nostra portada (primer dels iconogràfics descrits), i els relleus elevats de la façana principal de Sant Vicenç de Besalú, o bé els de la façana occidental de la catedral de la Seu d’Urgell, per a l’esquerra del nostre conjunt.
Els cimacis que coronen els quatre capitells són ornats amb motius diferents (un d’ells, però, s’ha perdut): sanefa d’escacs, bossells trenats i en gradació i sanefa de palmeles entrellaçades. Una sanefa també escacada orna la banda que ressegueix l’arcada externa.
Crismó que corona l’arc guardapols escacat de la portada d’accés a l’església, amb figuració de contingut funerari que ultrapassa l’estricta d’un crismó trinitari.
ECSA - F. Junyent i A. Mazcuñán
Al cim de la portada hi ha un bloc de pedra encastat que també presenta decoració esculpida. La primera impressió que produeix és que es tracta d’un crismó trinitari sense més, que en l’emplaçament actual no fa més que repetir un costum habitual tant a tota la comarca de la Ribagorça (catalana i aragonesa) com a les comarques veïnes del Pallars i la Vall d’Aran. Tanmateix, els relleus que envolten el crismó central no són els habituals. El cercle central que inscriu el símbol trinitari (creu, lletres P i S —a dalt i a baix— i A i ω —penjant de les aspes—) és emmarcat per una banda ornamental composta d’una sanefa de palmetes entrellaçades. A banda i banda del gran cercle hi ha altres elements figuratius. A dalt —a esquerra i a dreta— hi ha dos ocells, potser coloms, afrontats i en posició estàtica. A baix —també a dreta i a esquerra— hi ha el bust de dues figures humanes, l’una fent sonar una trompeta (o corn) i l’altra amb el mateix instrument a la mà. Entre les figures animals i les humanes —un cop més a dreta i a esquerra— hi ha dos florons, o flors de quatre pètals, inscrits per un cercle.
Crida l’atenció el fet que la sanefa vegetal que envolta el crismó, en la seva banda superior, resta tallada, però no creiem que sigui inacabada; això ens fa pensar que el lloc on es troba encastat aquest bloc de pedra no és l’original, o bé que les pedres que el coronen han estat recol·locades; potser, millor, es tracta d’un relleu de tipus funerari, corresponent als peus d’un sarcòfag, que en ser desproveït de la tapa perdé la part superior de la decoració, i que fou col·locat en el lloc actual per a complir la funció simple d’un crismó trinitari. De fet, la iconografia que ens presenta correspon perfectament a un context funerari: el crismó central com a símbol de redempció; els homes fent sonar les trompetes, col·locats a baix. on hi ha la Terra, com a símbol anunciador de la celebració del judici final; els coloms, a dalt, com a símbols de la vida eterna.
Cal destacar que, si bé podríem arribar a establir una relació de lectura entre la iconografia presentada en els capitells de la portada i la del bloc superior, resulta un xic forçat. El tipus de decoració de la portada és habitual en altres conjunts geogràficament propers: veiem un exemple semblant a la parroquial de Durro(*), i un altre, no gaire allunyat, a la de Santa Maria de Gerri. La lectura que es pot fer dels capitells està relacionada amb la lluita entre el bé i el mal, entre l’home i la fera. En canvi, la lectura del bloc superior s’ha de fer estrictament dins un context funerari.
La datació per a tot el conjunt ha de ser dins el segle XII, probablement del segon terç. (CLIU-LCV)
Epigrafia
Anvers i revers de la placa de pissarra trobada recentment al massís de l’altar i que segurament dóna noticia de la consagració de l’església l’any 1110.
ECSA - J. Mora
En unes obres d’arranjament de l’altar de l’església es descobrí una placa de pissarra, de secció rectangular, amb algun angle escantellat. Ara es conserva a la casa rectoral del Pont de Suert. Aquesta peça, que fa 20 cm d’amplada per 11,30 d’alçada, es trobava encastada al mig de les dues làpides que formaven l’altar. Té una importància cabdal, ja que la inscripció que conté segurament documenta una consagració de l’església. L’anvers de la pissarra és ocupat per un crismó, incís toscament i emmarcat per un cercle que és propi de l’anagrama de Crist, traçat amb una gran irregularitat, que fa que gairebé adquireixi una forma poligonal. El símbol cristològic es troba molt deteriorat; sembla que s’ha copiat d’algun altre exemplar sense que s’hagi entès gaire bé el significat i l’organització dels elements que el componen. El crismó és un element molt estès en les esglésies ribagorçanes. La mateixa església de Cóll posseeix un carreu amb un crismó encastat a la façana de ponent; també trobem un crismó a la portada de la propera església de Viu de Llevata o a la de Durro. Exemples semblants es troben al Pallars Sobirà, a la Vall d’Aran o a l’altra banda dels Pirineus.
El revers de la placa de pissarra conté una inscripció que J. Boix i Pociello interpreta així:
1 BERNARDUS ROROGER P[RESBITER] HOC
2 FECIT ERA T[RABEATIONIS] M[I]L[LESIM[A] C[E]N[TESIM[A]
3 X[CI]MA {K}[A]L[ENDAS] XIa IN MENSE
4 OCTUBRIO
La traducció al català seria la següent: “Bernat Roger, prevere, va fer això l’era de la trabeació mil cent deu, a l’onzè [dia] de les calendes del mes d’octubre”. Segons això la inscripció dataria de l’any 1110. Sembla que la data del mes, Kalendas XIa in mense octubrio, correspon, segons el costum de datar de l’època, al dia onze abans de les calendes d’octubre, que seria, per tant, el dia 21 de setembre. (JMoP)
Forja
Forrellat que encara es conserva als batents de la porta d’entrada a l’església, de tipologia tradicional romànica.
ECSA - C. Llaràs
Els batents de la porta d’entrada a l’església de Cóll encara conserven un forrellat de ferro forjat que segueix la tipologia tradicional romànica. La barra o passador, decorat amb dobles línies incises i entrecreuades, llisca entre quatre anelles, tres de les quals són decorades amb línies incises i enreixats —la tercera anella, diferent, sembla posterior— i acaba en l’habitual cap d’animal, d’orelles punxegudes i boca oberta. Les planxes o tires que el subjecten a la tanca també presenten decoració simple (dobles línies incises). La datació resulta dificultosa, atès el conservadorisme tan fort que presenten aquest tipus de conjunts; tanmateix, crec que no correspon a la datació de l’edifici, almenys en la seva totalitat. (LCV)
Bibliografia
Bibliografia sobre l’església
- Pasqual, s.d., vol. VIII, pàgs. 263-268
- Ibarra, 1904. doc. 56, pàgs. 97-98
- Carbonell, 1974-75, vol. I, pàg. 78
- Boix, 1982, docs. 229 i 366
Bibliografia sobre la portada
- Carbonell, 1974-75, vol. I, pàg. 78
- Buron, 1980, pàg. 28 i fig. pàg. 27