Situació
Aspecte de l’església, bastida sobre un alt sòcol, convertida avui dia en local social del poble de Montsonís.
ECSA - J.A. Adell
L’antiga església parroquial de Sant Urbà de Montsonís és a la part alta del poble de Montsonís.
Mapa: 33-13(328). Situació: 31TCG360394.
Per a arribar a Montsonís cal prendre una carretera que surt d’Artesa de Segre. (JAA)
Història
El lloc de Montsonís és conegut des de l’any 1131, en què el vescomte Guerau Ponç II de Cabrera feu donació a l’abadia de Sant Pere d’Àger del castell de Montsonís, amb el seu terme, les pertinences, els delmes, les primícies, les oblacions i altres drets. Segons es desprèn d’aquest document, la parròquia de Montsonís degué passar també en aquest moment a la canònica d’Àger. Aquesta subjecció de Montsonís a Sant Pere d’Àger es comprova en les butlles que el papa Alexandre III li adreçà els anys 1162 i 1179, on es consigna entre els seus béns el “castellum de Montcinis cum ecclesia et pertinentiis suis”. Notícies posteriors confirmen aquesta situació, com una relació de les esglésies de l’abadiat del 1373, on la parròquia de Montsonís apareix sota l’advocació de sant Pere. Els anys 1783-84 encara consta com a dependència de l’arxiprestat d’Àger. Es trobava dins el seu terme el santuari de Salgar. La nova església parroquial de Montsonís, propera a l’antiga, és un edifici amb un portal adovellat datat el 1787, moment en què es degué abandonar el temple romànic. L’església de Sant Urbà ha estat totalment transformada els darrers anys; després d’unes obres de consolidació i rehabilitació s’ha convertit en local social del poble de Montsonís. (CPO)
Església
L’estructura original respon a un edifici d’una sola nau, coberta amb volta de canó i capçada a llevant per un absis semicircular, obert mitjançant un deforme arc presbiteral, que no es reflecteix en planta.
La porta, resolta en arc de mig punt, de grans dovelles, s’obre a la façana nord, l’única per on és accessible l’edifici. Al centre de l’absis hi ha una finestra d’una sola esqueixada. A la façana de ponent s’afegí un campanar de torre, de planta quadrada i factura tardana, com la capella adossada al mur nord i els contraforts del mur sud, que no aconseguiren d’evitar la ruïna del conjunt.
Les façanes són totalment llises i a l’absis s’observa un alt sòcol, que recorda poderosament la solució de l’absis de Santa Maria de Salgar.
L’aparell és de carreuó ben escairat, sense polir, disposat molt ordenadament en filades uniformes i regulars. Palesa les formes constructives que hom utilitzava a cavall dels segles XI i XII. (JAA)
Bibliografia
- Kehr, 1926, doc. 185, pàgs. 479-484
- Sanahuja, 1961, pàgs. 168-171
- Vidal-Vilaseca, 1984, pàgs. 492-493
- Fité, 1985, pàgs. 255 i 298