Situació
Mur meridional de l’església primitiva —amb el portal d’arc de mig punt— adossada al santuari i l’hostatgeria dels segles XV-XVII.
ECSA - J. Giralt
El santuari de la Mare de Déu de la Gorga és situat al mig dels camps de conreu que hi ha al nord-est del poble de Preixens.
Mapa: 33-14(360). Situació: 31TCG404319.
Per a accedir-hi cal anar per la carretera C-240 d’Agramunt a Artesa. A 800 m del quilòmetre 8 hi ha un trencall a la dreta del qual neix una pista en bon estat que porta fins al santuari (a 750 m de la carretera). (CAT-CCA-JGB)
Història
Pràcticament, no coneixem cap notícia històrica d’aquesta església, també coneguda com a Nostra Senyora de Guarga. Era annexa a l’església de Sant Pere de Preixens, i a través d’aquesta parròquia va dependre de Sant Pere d’Àger. Així consta en el llibre de visita de l’arxipreste d’Àger, Francesc Esteva, de 1757-58, moment en què ja s’havia convertit en una ermita. Al costat de l’església primitiva es construí un santuari modern, avui també malmès. En aquest santuari, la tradició popular hi ha volgut veure un antic monestir. (CAT-CCA-JGB)
Església
Planta de l’església, amb la restitució de l’estructura original de l’edifici.
C. Alòs, C. Carreño i J. Giralt
Es tracta d’una església romànica molt enrunada, situada en el sector sud-est d’un conjunt d’edificacions datables entre els segles XV i XVII, corresponents a l’hostatgeria o casa que acompanyava el santuari des d’època moderna. El temple, d’una sola nau capçada a llevant per un absis semicircular, té la volta enrunada, com també part de l’absis i bona part del mur sud; la façana de ponent està embeguda en el mur est de l’edifici de dues plantes que podria correspondre a les dependències del santuari modern.
La volta de l’església, probablement de canó de perfil semicircular, era reforçada per quatre arcs torals, dos dels quals recolzaven directament sobre pilastres de planta rectangular adossades als murs. Els altres dos arrenquen d’una espècie de cartel·les, o culs de llàntia, molt poc sortides i també de planta rectangular, que presenten fines motllures rectes i en boet a l’extrem final, situades simètricament entre pilastres i que podrien correspondre a una refacció posterior. Al llarg de tot el mur de la nau i l’absis corre una cornisa motllurada en cavet que marca el punt d’arrencada de la volta.
La porta d’entrada s’obre en el mur meridional, i és formada per dues arquivoltes esglaonades de mig punt, amb dovelles llises, però amb cantonades rebaixades en cavet, on a l’arquivolta exterior s’han col·locat perles o boles. A l’interior, aquesta porta conserva la llinda amb les pollegueres i els encaixos del forrellat a la paret de ponent. Actualment, hi ha dues portes més que donen a la nau romànica, una al mur nord i l’altra al mur de ponent. Totes dues són posteriors a l’obra original.
La il·luminació interior sembla que s’efectuava per mitjà de dues finestres d’esqueixada simple, situades l’una al centre de l’absis i avui molt malmesa, i l’altra al mur de ponent; aquesta darrera amb arc de mig punt adovellat.
La façana de ponent, malgrat que està embeguda en l’edificació posterior, es conserva en perfecte estat, i a més de la finestra esmentada, tenia campanar d’espadanya amb un sol arc de mig punt adovellat. A partir d’aquesta façana sabem que l’església tenia la coberta a dues aigües amb lloses. Tota la construcció és feta amb carreus de gres ben escairats, grans i rectangulars.
Totes les solucions arquitectòniques adoptades en aquest edifici ens fan situar l’obra entre el final del segle XII i la primera meitat del segle XIII. (CAT-CCA-JGB)
Bibliografia
- Sanahuja, 1961, pàg. 222