La capella i el terme del castell de Montornès, dit també castell de Sant Miquel per raó de la capella, es troben en un contrafort de la serra de Sant Mateu; el límit entre els municipis de Montornès i de Vallromanes passa a frec de la torre bé que tradicionalment es diu que el castell pertany a la demarcació de Vallromanes.
El castell és documentat el 1109 quan Bernat Ramon el va llegar a la seva filla Estefania. L’any 1122 en la donació d’un alou de Martorelles i de Palau d ‘Almanla a la seu de Barcelona, se cita com a límit la serra on hi ha la capella de Sant Miquel, que ha d’ésser forçosament aquesta. Al principi del segle XIV tenia fundada una capellanía que estava sota el patronatge de la familia dels Montornès. L’antiga capella fou reparada els anys 1606 i 1636 i es va reconstruir totalment i es va inaugurar de nou el 8 d’octubre de 1650. En plena guerra carlina del 1838 la capella va ésser saquejada i abandonada i la imatge es va traslladar a la parròquia de Sant Vicenç de Vallromanes. Dels seus murs queden només alguns fragments, que mostren l’antic setial.