Santa Agnès de Malanyanes (La Roca del Vallès)

Situació

Antiga església parroquial que conserva a la nau i a la façana elements tardoromànics.

V. Angulo

Santa Agnès de Malanyanes és la parròquia del poble del mateix nom, situat al nord-est del terme municipal de la Roca del Vallès.

Mapa: L37-15(393). Situació: 31TDG463065.

L’accés a aquesta parròquia es fa per la carretera que va de la Roca a Cardedeu; a l’altura del nucli de Santa Agnès cal prendre el quart carrer a la dreta i al cap d’uns cent metres es veu l’edifici. (VAG)

Història

El poble de Malanyanes ja es troba esmentat en l’acta de consagració de Sant Sadurní de la Roca l’any 932: “Et ego Teudericus episcopus consecro hanc ecclesiam in honore Sancti Saturnini, et dono atque concedo ibidem decimas et primicias vel oblaciones de villas vel vilariunculos hi sunt Rocha usque in ipsos caldarios et vadit per Malinanicos (…)”.

L’església de Santa Agnès és documentada en una venda de l’any 1022 i el 1025 es té la certesa que exercia les funcions de parròquia, ja que apareix en la venda d’un feu que el comte Balaguer I i la seva esposa Guisla feren efectiu a Guadalt. Més tard, el 1080, en el testament de Ramon Sinfret, contingut al Libri antiquitatum, es pot constatar novament la funció de Santa Agnès.

Aquesta parròquia ha passat per diferents tipus de jurisdicció al llarg de la seva història. El 24 de març de 1113 Guillem i Ermessenda donaren a Mir Riculf l’església de Santa Agnès amb els delmes, les primícies i les ofertes, amb la condició que lluités amb ells excepte contra Ramon Guillem de Cànoves. Malgrat aquest document, sabem que com a mínim des del 1393 Santa Agnès tornà a passar a domini públic, ja que el bisbe i el capítol de Barcelona n’obtingueren la plena jurisdicció.

A través de les visites pastorals podem fer-nos una idea de la grandària del veïnat de Santa Agnès. Els anys 1413 i 1421 els visitadors informaren que hi havia 27 parroquians. (VAG)

Església

De l’edifici antic de Santa Agnès no en queda gaire cosa. L’església actual és d’un estil entre romànic tardà i gòtic que s’anà ampliant i reformant posteriorment.

De l’estructura de l’edifici antic han quedat les parets laterals i la d’entrada. És possible que la part baixa del campanar també tingui un origen anterior als altres components del conjunt.

A l’esquerra del portal hi ha unes inscripcions que assenyalen l’any MCCCVI, les quals podrien indicar la data d’acabament de la façana. (VAG)

Nota sobre la portada: La portada de Santa Agnès de Malanyanes és una obra gòtica, fet que no sols referma la data de 1306 que hi figura en una inscripció, sinó també la seva anàlisi estilística i temàtica, malgrat que la tosquedat pugui fer-la confondre amb un conjunt romànic tardà, o que algun aspecte compositiu o del repertori recordin aquest període. (JCSo)

Pica

Pica baptismal conservada a l’exterior de l’església, sota el porxo.

J. Camps

La pica baptismal de l’església de Santa Agnès de Malanyanes es troba actualment a l’exterior de l’edifici, a l’esquerra de la façana occidental i sota el porxo. Hi va ser traslladada l’any 1923, junt amb una clau de volta gòtica amb un Agnus Dei. Està treballada en un bloc de granit, de forma aproximadament semiesfèrica, i és de dimensions considerables. El mal estat de conservació, sobretot en la zona que avui dona als murs, presenta decoració esculpida molt senzilla. Aquesta consisteix en una sèrie d’arcs de mig punt juxtaposats i distribuïts en dos rengles, practicats tot rebaixant la superfície lateral. A la part superior la vora és marcada mitjançant una motllura. El treball, caracteritzat pel rebaixat lleu i les formes insegures, és força tosc.

El sistema decoratiu emprat és molt normal en aquest tipus de peces, especialment al llarg del segle XII i en moments posteriors. En els casos més rics i desenvolupats, grups d’escenes, figures i altres motius s’emmarquen en aquests arcs. Però en els senzills i modestos, com el que ens ocupa, romanen lliures. L’exemple més destacat d’aquesta variant és el de Santa Maria de Castelló d’Empúries, a l’Alt Empordà, tot i que la seva datació és controvertida(*).

També el desacord sembla afectar la pica de Santa Agnès de Malanyanes, entre el segle XI, d’acord amb l’esment de l’església que es fa el 1022 i també al segle XII. Tot i el cas de Castelló d’Empúries, la tosquedat del conjunt ens obliga a donar uns marges cronològics amplis del que seria una obra de marcat caràcter popular i, per tant, difícil de situar en el temps. A tot plegat cal afegir que el conjunt és del mateix material que el de les columnes del porxo afegit posteriorment. (JCSo)

Bibliografia

Bibliografia sobre l'església

  • Vall-Masvidal, 1983, pàg. 202
  • Mas, 1 923
  • Puig i Cadafalch, Falguera, Goday, III, 1909-1918, pàgs. 515-516, fig. 709
  • Carreras i Candi, 1895, pàg. 27
  • Martí i Bonet, 1981, pàg. 550

Bibliografia sobre la pica

  • Martí i Bonet, 1981, pàg. 551
  • Vall-Masvidal, 1983, pàg. 202