Situació
Una curiosa perspectiva, que potser es podrà repetir ben poc, de l’església, envoltada per les aigües del pantà de Sau.
J. Pagans-TAVISA
L’antiga església parroquial de Sant Romà de Sau, es trobava a l’esquerra del Ter, al sector dominat pels cingles de Tavertet, a mig aire de la vall de Sau, avui inundada pel pantà. de l’edifici generalment hom només podrà veure emergir la punta del campanar. L’església només és visitable en anys de gran sequera, quan baixa el nivell de les aigües. Aquesta església figura situada en el mapa del Servei de l’Exèrcit 1:50.000, editat pel Consejo Superior Geográfico, full 332-M781: x 54,2 —y 42,8 (31 tdg 542428).
Per arribar-hi cal prendre la carretera de Vic al pantà de Sau. Arribats a la presa, cal travessar-la i seguir per l’hostal de la Riba fins anar a parar a uns coberts del Club Nàutic de Sau, des d’on és visible l’edifici. (JAA)
Història
L’església de Sant Romà de Sau es trobava dins l’antic terme del castell de Cornil i després de la desaparició d’aquest terme, a la vall de Sau. Inicialment ja degué tenir consideració de parròquia, atribució que perdé després per convertir-se en sufragània de Santa Maria de Vilanova de Sau, per tornar a ser parròquia més tard; conservà aquestes funcions fins que va quedar coberta per les aigües del pantà de Sau.
El terme del castell de Cornil es documenta a partir del 917, quan Adal i la seva muller Gisclavara vengueren a Esclua una peça de terra, situada en el comtat d’Osona, al terme del castell de Cornil (castrum Cornile), al lloc anomenat Roser.
La vila de Sau es documenta el mateix any en una venda al mateix Esclua d’una casa, situada al terme del castell de Cornil, a la vila de Sau (in villa Saue); en altres compres del mateix Esclua, hagudes el mateix any, o del següent, apareixen béns situats a la vall de Sau.
En la primera llista de parròquies del bisbat de Vic, datable entre 1025 i 1050 apareix la parròquia de Sant Romà, la qual cosa es confirma l’any 1077, quan se la cita com a parròquia; però en una segona llista anterior al 1154 apareix com a sufragània de Santa Maria de Vilanova de Sau. Aquesta situació no degué durar gaire, ja que en la visita que el 1330 hi realitzà el bisbe Galceran Sacosta tornava a tenir funcions parroquials, i les continuà tenint fins que les hagué d’abandonar en quedar coberta per les aigües del pantà de Sau.
L’església primitiva fou substituïda per una de nova que fou consagrada el 1061-1062 pel bisbe de Vic, Guillem de Balsareny. Aquest edifici sofrí moltes modificacions. Tot un seguit de capelles laterals foren obertes als seus murs i fou aixecada la coberta. L’any 1769 hom suprimí l’absis i canvià l’orientació del temple. També deu correspondre a aquesta reforma la coberta del campanar amb una teulada piramidal.
Actualment, com ja hem apuntat, l’edifici es troba cobert per les aigües del pantà de Sau i quan baixa el nivell es comprova com el campanar encara es troba dempeus. Curiosament, la part que més resisteix de l’església és la romànica.
El culte a sant Romà l’any 1951 es traslladà a un nou edifici, a l’indret on s’han constituït diversos xalets i continua les funcions parroquials de la que normalment es troba sota les aigües. (APF-ABC)
Acta de consagració de l’església de Sant Romà de Sau
Diu com a termes: Orient… et sic pergit per locum quiem dicunt Crup, et descendit per Cellam bonam usque in Ticenis alveo… et meridiana vero parte desinit in ipsas Tayadas et sic ascendit per mansionem Raymundi Mironis, et pergit usque at rocam que dicitur Falconera [encara existeix]… desinit in colle Ferratus, et sic pergit per Rocham et Descendit usque un predicto flumine… et Descendit usque ad Abeya [es conserva un camí que en diuen el camí de l’Abeia] et ascendit per mansionem Sancti Michaelis in qua habitat homo nomine Vuves, cum ipsa masada de Gravalosa, et cum ecclesia Sanctae Ceciliae, [ara sols hi ha la casa dalt del cingle] et ascendit usque ad Gerundella, et vadit per ipsam rocham usque ad Avallana, et Descendit usque ad predictum flumen.
Entre les firmes, surt un Bernardus, vicecomes.
Extracte de la consagració, trobat entre les notes de Josep M. Pericas que diu així: Tret de l’Arxiu Parroquial de Sau.
Paper del 1731:
Testimoni de la rodalia de Sant Romà de Sau en l’any II del regnat del rei Felip.
Anaren a Sau el bisbe Guillem de Vic, Borrell i Arnulf germà seu.
Traducció
"… A llevant… i va pel coll dit Grup, baixa per la cel·la bona fins al riu Ter… per la banda de migdia arriba a les Tallades, puja per la casa de Ramon Miró, va fins a la roca anomenada Falconera… arriba fins al coll Ferrat, continua per la Roca i baixa cap al riu esmentat… baixa cap a l’Abella, puja per la casa de Sant Miquel, on viu l’home anomenat Vives, amb la masada de Gravalosa i amb l’església de Santa Cecília, puja cap a Gironella, va per la Roca fins a Avellana i baixa a l’esmentat riu.
Signa, entre altres, Bernat, vescomte."
(Trad.: Joan Josep Busqueta i Riu)
Església
L’església de Sant Romà de Sau és un edifici d’una nau, molt transformada per decoracions i afegits posteriors, que les aigües han anat malmetent i erosionant lentament fins a deixar-la reduïda a una carcassa ruïnosa.
Una vista del pont de Sau sobre el riu Ter i amb l’església al fons, abans d’ésser negada per les aigües del pantà.
E. Pablo
Vista de l’església enmig de les cases del poble, abans d’ésser coberta per les aigües del pantà de Sau.
E. Pablo
Al cantó de tramuntana hom pot apreciar un fris d’arcuacions llombardes al lloc del ràfec original, que diferencia perfectament la part primitiva del sobrealçament posterior. Adossat a aquest cantó de l’església, es dreça el campanar, que és la part més ben conservada de tot l’edifici.
Aquest consisteix en una torre de planta quadrada, amb les façanes emmarcades per dues bandes laterals, i consta d’un sòcol, a planta baixa, cec, un primer nivell d’obertures, amb finestres d’una sola esqueixada, un segon nivell de finestres, geminades, amb columneta de capitell mensuliforme, sobre la qual hi ha un fris d’arcuacions llombardes, amb un fris en dent de serra, molt desfet, damunt el qual hom pot apreciar un canvi d’aparell. El darrer pis consta de quatre grans finestres, obertes amb un arc de mig punt, sobre les quals hi ha una cornisa de motlluratge de perfil clàssic, de la qual arrenca la coberta piramidal, molt alta.
L’aparell ha estat fet amb petits carreus, desbastats, embeguts en morter de calç i disposats en filades uniformes i regulars, que combinen la pedra calcària amb la sorrenca, de color vermellós, sobretot en els elements decoratius, frisos i arcuacions.
Les restes de l’església i sobretot el campanar palesen clarament les formes de l’arquitectura llombarda, del segle XI, i es poden relacionar amb la llarga sèrie de campanars osonencs dels segles XI i XII, com els de Sant Esteve de Tavèrnoles o Sant Vicenç de Torelló, que segueixen el model dels grans campanars de torre llombards exemplificats pel de Sant Pere de Vic. (JAA)
Bibliografia
- Eduard Junyent: Itinerario histórico de las parroquias del Obispado, “Hoja Parroquial”, Vic 16 de desembre de 1945.
- Antoni Pladevall: Les Guilleries: síntesis històrica y evolución demogràfica, “Ausa”, vol. III (1958-1960), Vic, pàg. 340. (DAG)