Situació
Aspecte que ofereix un dels murs de la fortificació.
F. Baltà
Al cim on hi ha el poblat ibèric i romà de Castellbarri, a l’extrem meridional del planell de la muntanya de Can Mont, o del Castellar, hi ha les ruïnes d’una fortificació. Des d’aquest indret, a 297 m d’altitud, s’albira una àmplia panoràmica: una bona part de la vall de Calonge, i també una extensa zona de les Gavarres.
Mapa: 334M781. Situació: 31TEG037342.
Per anar-hi cal agafar la pista que porta de Calonge a la masia de Can Mont, al cim de la muntanya. Des d’allí cal seguir el planell més elevat, vers migjorn, fins a l’indret de Castellbarri, on hi ha les ruïnes, molt boscades, de l’oppidum iberoromà i, prop del cingle que cau sobre la vall, les restes d’una torre. (JBH-JBM)
Història
Hom creu que a l’edat mitjana hi hagué al mateix indret del gran poblat iberoromà de Castellbarri, una fortalesa medieval. En seria un vestigi la torre de guaita de la qual es veuen els fonaments.
Malgrat que s’ha afirmat que aquest castell fou donat pels monjos de Sant Feliu de Guíxols als senyors de Fenals al segle XII, i que el 1106 es fa referència a un enigmàtic castell de Barres, l’única notícia documental certa i contrastada que l’esmenta és de l’any 1058. En la venda d’un alou situat a Rifred, a la vall de Calonge i parròquia de Sant Martí, es fa constar que la propietat limitava a ponent amb el castell Barre. Aquesta notícia és ben minsa, si bé la referència al lloc de Castellbarri és indubtable.
Si tenim en compte que el 1058 apareix com un límit, creiem que és lícit pensar que podria tractar-se d’un simple topònim i que el terme castell no ha d’indicar, forçosament, en aquest cas, l’existència d’una fortalesa medieval. El nom Castellbarri que ha perdurat fins als nostres dies es degué originar en les ruïnes de l’oppidum ibèric i en la torre de guaita, com el de muntanya del Castellar. Una altra qüestió és establir si la torre de la qual queden restes pervisqué en època medieval, com a guaita. Domina el pas natural entre la Selva i el Baix Empordà pel pas dels Molins, a les Gavarres. (JBH)
Castell
Aquesta fortificació fou edificada sobre un túmul, una espècie de mota, que s’aixeca uns 10 m per damunt del nivell del poblat ibèric i romà, que hi ha al seu voltant.
Les restes conservades demostren que hi havia una torre de planta rectangular que tenia una longitud de 10 m i una amplada de 7,15 m. Els seus murs tenen un gruix que oscil·la entre 1,70 m i 1,90 m. L’alçada màxima actual és de només uns 2 m.
Els murs són fets amb pedres grans, només desbastades, i lligades amb un morter molt ferm; tendeixen a sedimentar-se horitzontalment.
S’ha dit que la torre de guaita pot datar del segle XI o el XII, potser bastida sobre una altra de l’antiguitat. Tanmateix, els enderrocs que colguen l’interior i la base dels murs, com també els minsos fragments d’aparell conservats, fan molt difícil una datació. No és gens improbable que sigui d’època romana, potser amb orígens anteriors. Com ja hem indicat, la seva pervivència en època medieval si bé és probable, resta dubtosa. A la seva vora no hi ha vestigis que puguin relacionar-se clarament amb un castell medieval i sí, en canvi, rastres de murs del poblat iberoromà, època a la qual pertanyen també els materials arqueològics que es veuen escampats a la superfície. Tanmateix, els dubtes cronològics es podrien resoldre amb una excavació, treball que, d’altra banda, caldria fer en aquest important jaciment arqueològic. (JBH)
Bibliografia
Bibliografia sobre la història
- Joaquim Botet i Sisó: Provincia de Barcelona, dins Geografia General de Catalunya, Barcelona s. d. (1908-1918), pàg. 603.
- Miquel Oliva i Prat: El poblado ibérico de Castell Barri, “Ampu-rias”, vols. IX-X, Barcelona 1947, pàg. 290.
- Joaquim Pla i Cargol: Plazas fuertes y castillos en tierras gerundenses, Girona-Madrid 1953, 2a. ed., pàg. 125.
- Liber Feudorum Maior, vol. I. edició a cura de Francesc Miquel i Rosell CSIC, Barcelona 1954, pàg. 430.
- Pere Català i Roca, Miquel Brasó i Armand de Fluvià i Escorsa: Els castells catalans, vol. II, Rafael Dalmau Editor, 1969, pàgs. 625-627.
Bibliografia sobre el castell
- Pere Caner: Calonge arqueológico y monumental, “Anales del Instituto de Estudios Gerundenses”, núm. VIII, Girona 1953.
- Pere Caner i Lluís Vilar: Castells i cases fortificades de Calonge, “Annals de l’Institut d’Estudis Gironins”, núm. XXIII, Girona 1976-1977.
- Joan Badia i Homs: L’arquitectura medieval de l’Empordà, vol. I (Baix Empordà), Diputació Provincial de Girona, Girona 1977, pàg. 130.