Situació
Una vista de la torre, l’element més important que ha pervingut d’un castell, construït probablement al segle XIII.
J. Bolòs
Situats al cantó de tramuntana de Calonge, al costat de la riera o rierot del Tinar, al veïnat de Puigtavell, hi ha una torre de planta quadrada i un recinte de muralles, que correspon a un castell. La torre fou convertida modernament en una dependència d’una casa de pagès, la qual rep el nom de Can Sixt de la Torre. Avui és deshabitada i tancada.
Mapa: 334M781. Situació: 31TEG060360.
Per anar-hi cal travessar Calonge, pujar cap a la part alta pel carrer Major i agafar el carrer de la Creu. Seguint aquest carrer, ja als afores del poble, poc després d’haver-se acabat el tros asfaltat, cal agafar un camí carreter que surt a mà esquerra i baixa una mica. En una fondalada, aviat, ja es veu la torre. (JBM-JBH)
Castell
L’element més ben conservat de la fortificació és la torre, que és de planta quadrada. Els quatre costats tenen una longitud d’uns 4,35 m. L’alçada total d’aquest edifici és d’uns 12 m.
A la façana sud-est, hi ha una porta a uns 5 m amb relació al nivell actual del sòl. Aquesta porta, que té una alçada d’uns 2 m, és acabada amb un arc de mig punt, format per 6 dovelles. A part les dovelles, les pedres que hi ha als muntants de la porta també són ben treballades.
Poc més de 3 m per damunt de la porta, en aquesta mateixa façana, hi ha una petita finestreta, formada per un carreu amb un encaix semicircular i dues pedres a banda i banda, que fan de muntants.
Les pedres que formen la torre són de llicorella, bastant irregulars i generalment no gaire grosses (per exemple, de 10 cm d’alt per 25 cm de llarg), tot i que n’hi ha de més grosses; amb tot, aquestes pedres tendeixen a formar filades seguides. Als angles hi ha pedres de granit més grosses (20 cm d’alt per 35 cm de llarg). Un morter de calç que es desfà amb poca dificultat uneix aquestes pedres. Als dos darrers metres, al cim de la torre, hi ha un canvi en el tipus d’aparell constructiu, que pot respondre al fet que aquesta part superior sigui un afegit posterior, o bé a una represa d’obra, ja que les cantonades són pràcticament iguals en un sector i en l’altre. No hi ha rastres d’emmerletat i el contorn dels murs és horitzontal.
A l’interior hi ha dues voltes de canó amb trapes. A la banda meridional de la torre hi ha unes restes de muralles que formen un clos, el qual devia tenir una planta irregular, amb tendència a ésser ovalada. El seu mur té un aparell semblant al de la torre mestra. En aquesta paret hi ha diverses espitlleres situades a dos nivells. Actualment, se’n conserven vint-i-cinc: divuit del rengle inferior i set del superior. D’aquest recinte es conserva especialment el mur que ha servit de façana a la propera masia, al costat de llevant i al nord-est. Per aquest motiu ha sofert notables transformacions. Als costats de tramuntana i de ponent és un llenç de poca alçària, transformat en paret de tanca.
El petit castell devia tenir una planta concentrada, de marcada simplicitat.
Per les seves característiques, aquesta torre de planta quadrada recorda d’altres torres que podem datar cap al segle XIII. (JBM-JBH)
Podem apuntar un paral·lelisme amb la torre mestra —el sector més antic— del castell proper de Calonge, pel que fa a l’aparell i, sobretot, pels elements de la façana principal: petita porta elevada d’arc adovellat i finestreta sagetera superior. Interiorment, però, hi ha una diferència notable, ja que la Torre Lloreta té voltes, si bé això pot ésser motivat per la diferència de dimensions, pels espais més reduïts d’aquesta torre, més aptes per a ésser coberts amb volta.
Davant la manca de notícies històriques conegudes sobre aquest castell, els estudiosos de Calonge P. Caner i L. Vilar han apuntat que devia ésser una fortalesa bastida pels comtes-reis per vigilar els seus feudataris del castell de Calonge. Tanmateix, si tenim en compte la situació de la Torre Lloreta, a poca distància i dins el terme històric del castell de Calonge, hom pot suposar que degué ésser una fortalesa subsidiària d’aquest castell, per a defensa o control d’un dels camins de més fàcil accés. Ens recorda, per exemple, la relació entre el castell de Peratallada i el petit castell de Peralta, tots els quals estigueren sota el domini de la casa de Cruïlles. (JBH)
Bibliografia
- Pere Caner: Calonge arqueológico, artístico y monumental, “Anales del Instituto de Estudios Gerundenses”, VIII, Girona 1953, pàg. 266.
- Pere Caner: Desplazamientos y crecimiento del casco calongense, “Anales del Instituto de Estudios Gerundenses”, Girona 1954, pàg. 254.
- Pere Català i Miquel Brasó: Castell Barri i Castell de Calonge, dins Els castells catalans, vol. II, Rafael Dalmau Editor, Barcelona 1969, pàgs. 627, 634 i 825.
- Pere Caner: Torres de vigilancia a Calonge, “Anales del Instituto de Estudios Gerundenses”, Girona 1974-1975.
- Pere Caner i Lluís Vilar: Castells i cases fortificades de Calonge, “Annals de l’Institut d’Estudis Gironins”, núm. XXIII, Girona 1976-1977, pàgs. 314-316.
- Joan Badia i Homs: L’arquitectura medieval de l’Empordà, vol. V (Baix Empordà), Diputació Provincial de Girona, Girona 1977, pàg. 130.
- Pere Caner: La vall de Calonge, Sant Feliu de Guíxols 1983, pàg. 192.