Aquesta església es trobava dins l’antic terme del castell de Castellgalí, a ponent de l’actual població. Degué començar com a capella rural, per convertir-se durant un temps en un petit priorat de donades, i tornar a la situació anterior. L’església apareix citada el 1225; més tard, en els anys 1282, 1285 i 1294, apareix citada com a Santa Margarida del Mont. Aquesta capella acollí un petit priorat de donades que segurament seguiren la regla de Sant Agustí. Aquest tipus de comunitat ja funcionava el 1376, però no degué durar gaire més, car el 1402 la possible darrera monja, Agnès de Pedrinyà, entrà a formar part del priorat de Sant Cristòfol de Manresa. La capella continuà funcionant i el 1772, com consta inscrit en la llinda de la sagristia, potser fou quan l’església fou allargada i alçada. El 1936 l’església fou profanada, i després quedà en un abandó total que ha motivat que el 1958 s’ensorrés la volta. Aquest és l’estat actual de l’església.