Situació
Vista de l’església, des del costat nord-oest, amb el petit campanar d’obertures geminades.
ECSA - J. Cruanyes i LI. Claver
L’església de Sant Benet és situada al veïnat d’Espiells, a 3 km de Monistrol d’Anoia i a 5 km de Sant Sadurní. Per la carretera de Sant Sadurní a Masquefa, una vegada passat el pont sobre l’Anoia, a mà dreta es troba el trencall d’Espiells. (JCR-LICS-JAA)
Mapa: 35-16(419). Situació: 31TDF006886.
Història
L’indret d’Espiells és documentat per primera vegada l’any 986, en el precepte que el rei Lotari concedí al monestir de Sant Cugat del Vallès confirmant els seus béns. A Espiells, Sant Cugat tenia un alou en el qual és molt possible que ja existís una capella. L’església com a tal no és esmentada directament fins l’any 1063 en un document que ens informa que al costat de la capella s’hi havia bastit una torre.
La vinculació de la parròquia de Sant Benet d’Espiells amb el cenobi vallesà es comprova en les diferents butlles papals atorgades a Sant Cugat els anys 1002, 1007, 1098 i 1120. Així mateix, Jaume I el 1234, en confirmar els castells i les possessions de Sant Cugat, assenyala la dominicatura d’Espiells, amb tots els delmes, les primícies i d’altres drets.
La capella degué sofrir les conseqüències de la ràtzia almoràvit de l’any 1108 i aleshores es va refer. Posteriorment, va ser objecte de reformes durant els segles XVI i XVII.
En quedar el poble d’Espiells molt poc habitat, la parròquia de Sant Benet s’acabà convertint en una sufragània de Santa Maria de Monistrol.
Al segle XIX es construí a llevant del temple una masia i l’absis fou escapçat. La capella fou bastant malmesa el 1936 i sofrí una forta restauració el 1963, sobretot el campanar. L’any 1982 s’arranjà el lloc, s’enderrocà un magatzem que tapava la paret nord, i es construí un tancat de pedra de marge, la qual cosa proporcionà més visibilitat al temple. (MCV)
Església
Planta de la capella, totalment modificada en la capçalera.
J. Cruanyes i LI. Claver
Es tracta d’un edifici d’una sola nau a la qual manca l’absis, que fou escapçat, o alterat, per la construcció d’una casa, adossada al costat de llevant de l’església, i del qual només és visible l’arc triomfal, de perfil semicircular, lleugerament ultrapassat, que constitueix l’actual testera est de la nau.
La nau és coberta amb una volta de canó, de perfil semicircular, realitzada en formigó de calç, en el qual es conserven les empremtes de les cintres d’encanyissat, amb què es construí la volta. En el seu extrem de llevant, la unió de la volta amb l’arc triomfal, és desfigurada per la construcció de dos arcs de mig punt, fets de rajol ceràmic.
Aquests arcs de reforç poden correspondre als processos de reformes que patí l’església quan s’hi afegí una capella, coberta amb volta estel·lada, en el seu costat nord, i que podem datar al segle XVI i XVII.
La volta de la nau és suportada per arcs formers de mig punt, dos per cantó, que reforcen els murs perimetrals, realitzats amb un aparell de reble irregular, mentre que els arcs i els murs de reforç són fets amb carreu disposat en filades uniformes i regulars.
La porta és situada a la façana de ponent, descentrada, i resolta en un arc de mig punt de grans dovelles, extradossades per un guardapols, que també correspon als processos de reforma que es feren a l’edifici.
Sobre la volta de la nau, en el seu extrem de llevant, se situa el campanar, que és una petita torre de planta quadrada, amb una finestra geminada a cada cara; totes elles, llevat de la nord, presenten una segona obertura, triangular, sobre la qual se situa el ràfec de la coberta piramidal. El conjunt del campanar fou molt reformat durant les obres de restauració de l’any 1963.
L’església d’Espiells és un edifici curiós a causa de les alteracions que ha patit, i que desfiguren les seves característiques originals, al llarg de la seva complexa història constructiva, els trets essencials de la qual hem de situar al segle X per a la seva fase inicial, amb un primer procés de reforma en el mateix segle, o més probablement al segle XI, amb el reforç dels murs perimetrals i la construcció de la volta, que fou continuada al segle XII amb la construcció del campanar, i fou profundament alterada entre els segles XVI i XVII. (JCR-LICS-JAA)
Bibliografia
- Rius, 1945–47, vols. I, II i III, pàssim
- Aventín-Salrach, 1981, pàgs. 33–39
- Llorach, 1983, pàg. 47-50
- Alt Penedès, 1986, pàg. 173