Sant Joan del Noguer (Sora)

Situació

Interior de la nau de l’església des de llevant. Hom hi pot observar la] volta apuntada que cobreix l’edifici.

M. Anglada

Aquesta església es troba aturonada al costat esquerre de la riera de Sora, sobre la nova carretera, prop del mas Sant Joan, antic mas del Noguer. Aquesta església figura situada en el mapa del Servei de l’Exèrcit 1:50.000, editat pel Consejo Superior Geográfico, full 294-M781: x 32,1 —y 63,8 (31 tdg 321638).

Sant Joan del Noguer és a uns 15 m del punt quilomètric 2,1 de la carretera BV.4655, que va des de la general N.152 al poble de Sora. El trencall es troba uns 30 m després de passar la fita de l’hectòmetre, a mà dreta, vers tramuntana i abans de passar el pont sobre la riera a Sant Joan, en direcció a Sora. (MAB)

Història

Aquesta església es troba situada dins l’antic terme de Sora, al costat del mas Noguer. Sempre fou una capella rural dependent del mas Noguer i vinculada a la parròquia de Sant Pere de Sora.

El terme de Sora és documentat a partir de l’any 906, quan, en el concili de Sant Tiberi d’Agde, els pares conciliars confirmaren al monestir de Sant Joan de les Abadesses els seus béns, entre els quals es trobava el de Sora amb els seus confins.

L’església de Sant Joan no deixa anar notícia de la seva existència fins el 1245, quan Beatriu de Posa, en el seu testament, va llegar dos sous a l’església del Noguer. No hi ha constància documental de l’existència d’una altra capella abans d’aquesta data. Les notícies posteriors només denoten la persistència del culte, la vinculació als propietaris del mas del Noguer que tenien cura de la seva conservació i que el rector de Sant Pere de Sora hi celebrava missa diverses vegades l’any, en compliment de diversos beneficis.

L’edifici que ha pervingut fins a l’actualitat només ha tingut algunes petites refeccions i, malgrat trobar-se sense culte des del 1936, la solidesa de la seva construcció fa que encara es trobi dempeus, si bé totalment abandonada a la seva sort. (APF-ABC)

Església

A l'esquerra, secció transversal de l’església, coberta amb una volta apuntada. A la dreta, planta, a escala 1:200, de l’església, que consta d’una nau rectangular i sense absis diferenciat.

M. Anglada

La capella és un edifici senzill de planta rectangular, que consta d’una nau, sense absis diferenciat, coberta amb una volta apuntada, la qual fou bastida al final del segle XII, d’acord amb la tradició romànica i seguint una tècnica constructiva molt rústica.

La volta apuntada està revestida en el seu intradós per diverses capes d’enguixats successius que no deixen veure com està constituït l’aparell de les pedres.

L’edifici té dues finestres de doble esqueixada, l’una a la paret de ponent i l’altra a migjorn, que queda al costat dret del presbiteri i que és mig tapiada. Així mateix hi ha dues obertures més a la paret de llevant, una és com una escletxa o espitllera, només visible des de l’exterior, i una altra, de forma quadrada, que fa 30 x 30 cms, que queda al costat dret de la primera.

La portalada, de cara a migdia, és de punt rodó amb dovelles ben tallades. A prop d’aquesta hi ha una pica d’aigua beneita de pedra picada que probablement pertany a la mateixa època.

Un detall del mur de migjorn amb la porta d’entrada, coberta amb un arc de mig punt adovellat.

M. Anglada

Un detall del mur de migjorn, amb l’aparell i una finestra, mig tapiada, oberta vers llevant.

M. Anglada

Les parets han estat fetes amb un aparell de carreus Grossos, els uns molt ben tallats i els altres irregulars; tot i que no segueixen gaire les filades horitzontals, l’aparell queda molt ben travat i extraordinàriament ben conservat. La coberta és feta amb lloses de pedra i es troba en bon estat de conservació. (MAB)

Bibliografia

  • Antoni Pladevall: La parroquia de Sant Pere de Sora, “Ausa”, vol. VI (1968-1971), pàgs. 75-76.
  • Antoni Pladevall: Sant Joan del Noguer, al terme de Sora, “Hoja Diocesana”, núm. 3247, Vic 22 de juliol de 1973. (DAG)