Situació
Vista des de llevant de l’església, ampliada i reformada al llarg dels segles.
F. Tur
L’antiga església parroquial de Montcal és situada sobre la carretera de Canet d’Adri a Cartellà.
Mapa:L38-12(295). Situació: 31TDG802543. (JAA)
Història
L’esment més antic de Montcal (“Locus de Monte-caldo”) és de l’any 1017, en la butlla en què el papa Benet VIII confirmà les possessions del monestir de Banyoles.
Una altra notícia apareix en el Llibre verd de la catedral de Girona, en un document datable entre els anys 1051 i 1057, pel qual la comtessa Ermessenda féu una restitució de béns a la canònica de la seu gironina, entre els quals hi ha aquesta església.
El temple tenia un sol altar, dedicat a santa Cecília, l’any 1378, i hi havia també un campanar. L’any 1447 consta que hi havia dos nous altars, un de la Mare de Déu i un altre de Sant Joan.
L’edifici fou ampliat amb una nau gòtica al cantó de migjorn i amb una capella i una sagristia a la banda de tramuntana.
De la parròquia de Montcal depenia l’església de Sant Joan de Montbó. L’any 1698 aquest lloc era reial. (ASA)
Església
Planta de l'església, que conserva la primitiva edificació romànica, ampliada a banda i banda per construccions tardanes.
R. Castells
És un edifici d’una nau, coberta amb volta apuntada i capçada a llevant per un absis semicircular, molt alterada per l’afegitó d’una nau, adossada al flanc sud, i una capella i una sagristia al cantó nord. Al centre de l’absis s’obre una finestra de doble esqueixada i sobre la volta de la nau, adossada a la testera de llevant, es dreça un campanar de torre, de dos pisos separats per un fris de permòdols, i amb una alta coberta piramidal, que respon a una reforma. El segon pis del campanar presenta una finestra geminada a cada façana, amb uns curiosos capitells de tipus cúbic, mentre que el pis inferior té dues finestres paredades a cada façana, amb una tipologia similar a la del molt alterat campanar de Sant Llorenç d’Adri, llevat dels capitells i els frisos. (JAA)
Escultura
A l’interior de l’església hi ha impostes que presenten motius semisfèrics esculpits en els plans inclinats. És un motiu extremament senzill i que s’observa en conjunts modestos, com ara el de Vilamarí (Pla de l’Estany). La seva presència obeeix a uns marges cronològics amplis, que poden situar-se a partir de la segona meitat del segle XII. (JCSo)
Bibliografia
- Marquès, 1988; Monsalvatje, XVIII, 1910, pàg. 93.