Situació
Petita església rural ampliada amb capelles laterals i molt transformada amb l’allargament de la nau i la nova coberta de l’absis.
ECSA - J.A. Adell
L’església de Sant Martí és al nucli dispers de cases de Cortiuda.
Mapa: 34-12(291). Situació: 31TCG538611.
Cortiuda és situat a uns 10 km de Peramola, per una pista que arriba fins a la casa de Can Bernardí. L’església és a uns 100 m, amagada darrere un esperó rocallós, i s’hi arriba per un corriol que passa pels camps adjacents a la casa. (JAA)
Història
L’any 1024 l’abat Durand de Santa Cecília d’Elins va restituir al bisbe d’Urgell, Ermengol, i a Santa Maria de la Seu, l’església de Cortiuda retinguda indegudament pel cenobi. La restitució es produí com a conseqüència de la sentència dictada pel jutge Bonfill Marc, en presència dels comtes d’Urgell i Barcelona i altres personalitats. En l’acta de consagració de l’església de Santa Cecília d’aquest monestir, del 1080, entre els béns dotals hi figura l’alou de Curtidda. Així mateix, Curtizda és una de les poblacions que apareix en l’acta de consagració de la Seu d’Urgell.
Aquest indret, ara pràcticament despoblat, formava part de la baronia de Peramola, detentada, fins al segle XV, pel llinatge dels Peramola.
L’any 1575, en el llibre de visites pastorals, consta que l’església era lluny de les tres cases que formaven la seva parròquia. Actualment, Sant Martí de Cortiuda està supeditada a la parroquial de Peramola. (MLlC)
Església
És un edifici molt reformat, amb l’afegitó de capelles als costats nord i sud, i l’allargament de la nau cap a ponent; es veu perfectament la cantonada de la nau primitiva en el parament de la façana sud. La nau és coberta amb volta de canó i acaba a llevant amb un absis semicircular, precedit d’un tram presbiteral, que, com tot l’interior de l’església, ha estat totalment transformat. Aquesta transformació també es manifesta exteriorment pel sobrealçament de l’absis, la coberta del qual presenta una clara desviació amb relació a l’eix de la nau.
La porta, en arc carpanell, s’obre a la façana de ponent, que és coronada per un campanar d’espadanya de dos ulls, amb arcs escanyats; aquest i la porta corresponen al procés d’ampliació de l’església original, de la qual es conserva només l’absis i part de la façana sud, on s’aprecia el seu aparell de carreu petit i irregular, que constrasta amb el reble de les parts més tardanes, i que posa en evidència les formes constructives de l’arquitectura rural de la fi del segle XI, o fins i tot del principi del segle següent. (JAA)
Bibliografia
- ACU. Llibre de Visites, 1575, núm. 32, fol 102v; Baraut, 1978, vol. I, doc. 2, pàgs. 50-53 i doc. 71, pàgs. 150-154; Baraut, 1981, vol. IV, doc. 390, pàgs. 96-99.