Situació
Petita ermita d’estructura molt arcaica, ara en avançat estat de ruïna.
ECSA - M.À. Font
L’ermita de Sant Serni es troba davant de l’antic poble d’Aulet, però a l’altra banda del torrent homònim, damunt de la carretera N-230.
Mapa: 32-10(213). Situació: 31TCG132903.
Per a anar-hi des de Sopeira, cal seguir la carretera N-230 que continua vers el Pont de Suert, i girar pel trencall, a mà esquerra, que mena al poble de Sant Orenç. Des d’aquí, en direcció nord-est es pot veure l’ermita de Sant Serni; per a arribar-hi no hi ha camí marcat, però l’accés és fàcil, ja que només cal fer un recorregut de cinc minuts. (JBP-MAF-XFG)
Història
L’existència d’aquesta església es remunta al segle X. Així, per un document datat l’any 926, se sap que Borrell donà al monestir de Santa Maria d’Alaó una vinya situada “in ipsa coma de Sancto Saturnino”, que confrontava a ponent amb una terra dels fills del prevere Ennecó. L’afiançament del domini monàstic en aquest indret fou obra del prevere Altemir d’Aulet, el qual, abans del 962, llegà al monestir unes vinyes que havia comprat al castell d’Aulet, “in loco ubi dicitur terras Sanctum Saturninum”. Finalment, el cartoral alaonès recull també el canvi fet l’any 971 per Rangifred i Donzella d’una vinya que tenien al lloc dit de Sant Sadurní. (JBP)
Església
Planta de l’església, amb l’absis ultrapassat, que recorda la disposició arquitectònica dels edificis del segle X.
X. Fresneda i M.À. Font
L’esglesiola de Sant Serni, en avançat estat de ruïna, correspon a un edifici d’una sola nau capçada a llevant per un absis semicircular ultrapassat; aquest és precedit d’un arc presbiteral que no s’evidencia a l’exterior. Malgrat l’estat ruïnós que presenta, l’edifici denota que ha sofert moltes refaccions al llarg dels temps; manté de manera precària l’estructura de fusta que cobreix la nau, consolidada gràcies a l’aplicació de morter de ciment.
A la part exterior de l’absis hom pot veure un porxo, el qual ha servit per a solucionar el pendent del terreny i assentar bé la capçalera; aquesta, molt arruïnada, presenta una acusada deformació a llevant, on es pot veure una profunda esquerda.
La porta d’entrada és situada al mur de ponent. Sobresurten del parament d’aquesta façana un parell de bigues de fusta, restes del voladís d’un porxo que donava pas, salvant dos esglaons, a la nau, la qual queda lleugerament més baixa. Aquesta és recorreguda, a banda i banda, per bancs adossats a la part baixa dels murs.
Les parets interiors han estat arrebossades almenys tres cops, així ho demostra el mur de migdia on queden ben diferenciades les successives capes; la segona capa presenta un seguit d’inscripcions i dibuixos geomètrics. L’arrebossat més recent ha estat emblanquinat i s’hi ha simulat un paredat disposat en filades horitzontals.
El mur de migdia conserva una finestra d’una sola esqueixada, mentre que a l’hemicicle absidal s’endevina una finestra que queda descentrada de l’eix longitudinal de l’edifici.
Els murs perimetrals de la construcció són fets de carreus ben escairats de pedra calcària.
El teulat que encara cobreix el sector de la nau ha estat modificat, substituint les lloses originals per teula àrab; sota aquest teulat es pot veure l’embigat, potser original, amb llates de fusta i biga carenera.
La datació es fa difícil tot i que la presència de l’arc presbiteral sembla indicar una obra construïda dins el segle XI, però fortament arrelada en la tradició arquitectònica del segle X. (MAF-XFG)
Bibliografia
- Abadal, 1955, vol. III (II), doc. 122, pàg. 346, doc. 152, pàgs. 361-362, doc. 153, pàg. 362 i doc. 210, pàg. 396
- Iglesias, 1985-88, vol. I/3, pàgs. 46-47