Situació
Petita església que presidia el veïnat d’Isdes, ara despoblat, a gairebé 1 400 m d’altitud.
ECSA - M.À. Font
L’església de Sant Pere, antic temple del despoblat d’Isdes o Iscles, és situada a 1 385 m d’altitud, vora la collada de Santa Bàrbara. El lloc es troba prop de l’antic camí que unia la vall de Betesa amb la Torre de Buira.
Mapa: 32-10(213). Situació: 31TCG124926.
Des del poble de Sant Orenç surt una pista que cal deixar aviat per remuntar un camí en direcció a la collada de Santa Bàrbara. Enfilant-se cap a l’est s’arriba a l’antic despoblat i església d’Isdes. (MAF-XFG)
Història
El lloc d’Isdes o Iscles és conegut des del segle XI. De la seva església se’n té notícia des del 1123, en què el bisbe Ramon Guillem dotà la basílica de Santa Maria d’Alaó amb les quartes episcopals provinents dels delmes i defuncions de Sant Pere d’Isdes. Aquests drets també són recollits en un capbreu monàstic alaonès confegit a la darreria del segle XII.
Ja en època moderna, a l’església de Sant Pere d’Isdes es fundà un benefici rural amb els delmes del terme de Torm, a canvi de cantar missa per la Mare de Déu d’Agost. Finalment, l’any 1767, en prengué possessió el seminari de Lleida. (JBP)
Església
Planta de l’església, amb un absis poligonal fruit d’una remodelació tardana.
X. Fresneda i M.À. Font
L’església de Sant Pere d’Isdes és un edifici d’una sola nau capçada a llevant per un absis poligonal. La nau és coberta amb volta de canó de perfil semicircular i presenta una total continuïtat amb les filades horitzontals de carreus de roca calcària, ben escairats, que conformen els murs. Els carreus angulars de l’absis són de mida més gran i d’una factura més acurada que la resta.
A l’interior, la zona absidal queda cegada per un afegitó que fa d’altar.
La porta, oberta al mur de migdia, és feta amb un arc de mig punt compost de dovelles i una llinda a l’interior. Conserva restes de policromia i una de les pollegueres.
Per la seva estructura, l’església de Sant Pere és de difícil datació. Pel treball dels carreus podria tractar-se d’un edifici construït a les acaballes del segle XII, amb una refacció a la capçalera d’època posterior, relacionable amb l’estil d’edificis com Sant Esteve de Beranui, Sant Aventí de Tor-la-ribera o Sant Hilari de Buira. Aquestes esglésies, com la de Sant Pere d’Isdes, presenten una tipologia que perdura des de l’època medieval fins al segle XVI. (MAF-XFG)
Bibliografia
- Castillón, 1978, núm. 85, pàg. 102
- Boix, 1982, doc. 596