Situació
Aquesta capella romànica fou molt modificada.
M. Anglada
Aquesta capella queda prop del límit del terme municipal pel costat de ponent, a la vora de la Tordera i de la carretera de Palautordera a Seva per coll Formic. També és a tocar de la gran casa de l’Illa, avui dia transformada en el gran Hostal de Sant Roc. La cota sobre el nivell de la mar és de 375 m.
Mapa: L37-14(364). Situació: 31TDG505222.
Prop del quilòmetre 11 de la carretera de Palautordera a Seva hi ha el pont que travessa la Tordera. Hom troba, tot seguit, un trencall a la dreta cap a llevant que condueix a l’Hostal de Sant Roc. La capella és aïllada, cap al nord, a uns pocs metres de l’hostal, on guarden la clau. (MAB)
Història
Aquesta capella, coneguda modernament pels titulars de la Mare de Déu de la Misericòrdia i de Sant Roc, s’intitulà fins al segle XVI únicament Santa Maria d’Illa o de l’Illa. No en coneixem l’origen, però des del segle XII, com a mínim, pertanyia al domini i la provisió de l’abat de Sant Quirc de Colera, l’igual que l’església de Sant Esteve de la Costa. En la butlla del papa Honori III de confirmació de béns d’aquell monestir ja consta després de Sant Esteve de la Costa Sancta Maria de Insula. El 1272 el canonge Pere d’Illa li regalà un pali de valor de 50 sous. De la construcció romànica inicial en resta l’absis i part dels murs perimetrals, bé que aquests han sofert moltes alteracions, puix que al segle XVII s’hi feren quatre arcs rebaixats sobre pilastres.
Planta de l’església amb l’absis romànic, únic element que resta de l’antiga construcció.
M. Anglada
El 1873 va caure part de la volta i va restar quinze anys abandonada, fins que es va reparar tota la coberta el 1888. Guarda un petit retaule plateresc del segle XVI o començament del XVII, el qual el 1936 va perdre algunes de les taules pintades i les imatges. (APF)
Església
Només queden com a resta medieval els murs de l’absis llis, sense finestres ni cap altre element. L’absis és enguixat per dins i arrebossat a l’exterior, on s’entreveu l’aparell de maçoneria, és a dir que els carreus no són regulars ni estan col·locats en filades. La resta d’edificació és del segle XVII i de l’any 1888. Hi ha un portal tapiat a la façana de tramuntana. (MAB)
Bibliografia
- Martí i Bonet, I/1, 1981, pàgs. 114-115
- Vall-Masvidal, 1983, pàg. 44