Santa Maria del Pedregal (Tàrrega)

Església

L’antic monestir de Santa Maria del Pedregal estigué situat a l’indret on avui dia hi ha el santuari del mateix nom —construït a la fi del segle passat amb elements gòtics—, prop del Talladell, a mig camí entre aquest poble i la ciutat de Tàrrega.

Santa Maria del Pedregal fou fundat vers el 1176 per iniciativa de la família dels Anglesola, molt influent a les terres de l’Urgell. Probablement cal considerar-la una fundació afiliada a la comunitat cistercenca femenina de Santa Maria de Vallbona, la qual hi devia establir un petit grup de religioses procedents d’aquest monestir. Tot i que des de la darreria del segle XII la documentació local consigna nombroses escriptures de donació de terres i béns al cenobi del Pedregal, cal situar la seva màxima esplendor al llarg del segle XIII, en què rebé importants donacions de la casa reial, dels Anglesola i dels Cardona, a més de moltes altres fetes per famílies nobles menors de la contrada. Malgrat l’extensió que arribaren a tenir els seus dominis, sembla que la comunitat no fou mai gaire nombrosa.

A la tretzena centúria es construí un alberg o hospital annex al monestir, que l’any 1211 rebé una important aportació econòmica per part de Bernat de Granyena, la seva esposa Saurina i llur fill Guerau. De fet, en trobar-se al peu de l’antic camí ral, el cenobi acollia nombrosos pelegrins i viatgers.

L’any 1589, l’abat de Poblet, Francesc Oliver de Boteller —que actuava en qualitat de visitador general de l’orde del Cister—, ordenà que la petita comunitat de monges cistercenques de Santa Maria de Vallsanta (terme de Guimerà) s’incorporés a la de Santa Maria del Pedregal. Tanmateix, sembla clar que el monestir del Pedregal va anar decandint-se al llarg del segle XVI. Així, l’any 1604, l’abat general de l’orde del Cister—que actuava sovint delegant en els abats de Poblet, i en aquest cas en l’abat Simó Trilla— decretà l’extinció del cenobi de Santa Maria del Pedregal, tot fusionant-lo amb el monestir de Sant Hilari de Lleida.

Des d’aleshores començà la destrucció i l’espoliació dels edificis monàstics. El 1761 les seves pedres foren posades a la venda i, el 1874, la rubinada de Santa Tecla acabà destruint quasi completament el que restava de l’antic monestir del Pedregal. Poc temps després —molt probablement el 1875— es construí un santuari que incorporava, amb força bon gust, notables elements arquitectònics i escultòrics procedents del Pedregal. D’altres restes i elements d’aquest monestir es poden localitzar en diferents punts del Talladell, en cases i murs de la ciutat de Tàrrega, i en diversos museus, com el de Cervera o el Museu Comarcal de Tàrrega.

Abaciologi de Santa Maria del Pedregal