Situació
L’església vista des de la part sud-est, amb la capçalera ampliada més tardanament per un segon tram de la nau coberta amb volta apuntada.
ECSA-E. Pablo
L’església parroquial de Santa Maria es troba a la població del Castell de Santa Maria, envoltada d’altres edificacions.
Mapa: 34-14 (361). Situació: 31TCG674158.
Per a arribar-hi cal seguir l’itinerari indicat en la monografia precedent. (MLIR)
Història
L’església de Santa Maria ha estat sufragània tradicional de la parròquia de Sant Pere de Sant Domí, la qual és esmentada ja des del segle XI, en les llistes de parròquies del bisbat de Vic.
Les referències històriques que s’han localitzat fins a l’actualitat d’aquesta església són ja tardanes. La primera notícia del Castell de Santa Maria, nom manllevat de l’advocació de l’església del lloc, la proporciona el fogatjament del 1358 i d’altres de posteriors. La vinculació de l’església de Santa Maria amb la de Sant Pere de Sant Domí es comprova en la visita pastoral que feu a aquesta parròquia el bisbe de Vic Antoni Pasqual, l’any 1685. En aquests moments el poble del Castell de Santa Maria tenia set cases. (CPO)
Església
Es tracta d’un edifici d’una sola nau, coberta amb volta de canó reforçada per dos arcs torals. L’absis va desaparèixer quan es va allargar la nau a llevant amb la construcció d’una altra nau, coberta amb volta apuntada. L’eix d’aquesta nau no coincideix amb l’antiga, on s’obren dos arcosolis en arc de mig punt. un dels quals, al cantó nord, dona accés a la sagristia, il·luminada per una finestra rectangular d’una sola esqueixada. A la façana oest hi ha la porta d’accés feta per un arc de mig punt amb grans dovelles. Per sobre de la porta hi ha un ull de bou d’una sola peça que possibilita l’única entrada de llum al temple. Aquesta façana és coronada per un campanar de paret de dos ulls, el qual retalla la coberta de dues aigües de la nau primitiva. A la façana nord s’observen tres plans diferents que responen a la sagristia i a les dues naus diferenciades per l'asimetria interior. L’aparell és fet de carreus i carreuó irregular, disposat ordenadament. Per les seves característiques, l’edifici primitiu fou construït probablement al segle XII. (XSB)
Bibliografia
- Pladevall, 1976, pàg. 16; Els castells catalans, 1979, vol. VI (I), pàgs. 616-617.