Situació
Trull número 2, que té una capacitat de 1 746 litres, excavat en un gran bloc monolític de pedra.
J.I. Rodríguez
El lloc de Flix pertany al terme municipal de Balaguer, però forma un enclavament territorial entre els municipis de Cubells i la Sentiu de Sió.
Mapa: 33-14(360). Situació: 31TCG275311.
Flix és situat prop de la fita del km 9 de la carretera local que de Balaguer es dirigeix cap a Agramunt.
Història
Les primeres referències de Flix posen en relació aquest indret amb la campanya militar del comte Ermengol IV d’Urgell per envoltar la ciutat musulmana de Balaguer, d’ençà del 1080. Després de la seva ocupació, que caldria situar el 1090, el terme i el castell de Flix, junt amb el seu veí de Pugis, foren infeudats a un tal Arnau Balaguer. En el testament del referit castlà, el 1116, deixava de per vida el castell citat a la seva esposa i, morta ella, als seus fills Pere i Guillem.
Entre els béns localitzats al voltant o dins del terme del castell de Flix s’esmenten “ipsas basculas et ipsas tonnas”, suposadament per a contenir-hi vi.
Actualment, no queden restes visibles del castell, però suposem que deu ocupar el seu lloc l’actual casa de Flix, de construcció moderna. El lloc consta també com a parròquia, i així apareix en la dècima del 1391 del bisbat d’Urgell, com de les de més baixa dotació del bisbat.
Jaciment arqueològic
Les excavacions arqueològiques realitzades els anys 1982 i 1983 posaren de manifest l’existència de 8 trulls situats al sud de l’actual casa, dels quals s’estudiaren només els més complets i significatius. Els models excavats sencers presenten la particularitat d’estar formats per dos dipòsits connectats. Sempre n’hi ha un menys profund que s’aboca a un altre de més ampli, ja sigui a través d’una canalització o d’una obertura de secció circular entre la paret que els separa. Llurs volums són irregulars i les capacitats respectives varien. El contenidor petit devia servir per al premsat del raïm, i el most resultant lliscava cap a l’interior del cup gran. El fet que aquests trulls siguin al costat mateix de la casa —abans castell— o al seu voltant feien innecessari haver de deixar el most en el contenidor gran per a la seva fermentació, de manera que aquest recipient devia ser utilitzat només per a la recol·lecció del vi. Així, no s’observa cap ranura ni cap tipus de senyal que faci pensar en el possible tancament de la tina gran per a la posterior fermentació.
La cubicació dels recipients fa adonar-nos de la varietat de capacitats dels trulls, segons el relleu i els volums de les roques on són tallats. Els aprofitaments màxims, per a una mateixa premsada, dels quatre trulls excavats ens donen les capacitats següents:
- Trull 2: 1 746 litres
- Trull 3: 4 050 litres
- Trull 4: 1 760 litres
- Trull 5: 7 905 litres
No tenim referències documentals que avalin el moment de llur construcció. El material ceràmic aparegut en els voltants dels trulls és datable, com a màxim, del segle XI, i hom troba en els estrats més inferiors dels mateixos trulls fragments de ceràmica de la darreria del segle XIV i del XV, data versemblant del seu abandó o inutilització.
Si les capacitats dels recipients poden posar-se en relació amb la producció, cal pensar que l’explotació vitivinícola de Flix deuria produir, almenys, uns 16.000 litres de most a l’any. I la proximitat i la bona comunicació amb nuclis urbans com Balaguer i Agramunt, units pel camí ral, conviden a pensar en un comerç —mai documentat— vers aquests mercats urbans.
Bibliografia
- Fité-Bertran, 1993, vol. II. pàgs. 235-239 i 261-264