Situació
L’església de Santa Maria de Mataró, avui dia amb la titulació de basílica, centra el nucli primitiu de la ciutat de Mataró i es troba a la plaça de Santa Maria.
Mapa: 37-15(393). Situació: 31TDF539992. (NOB)
Història
Inicialment, es coneixia com Santa Maria de Civitas fracta o d’Alarona, fins que es va imposar el nom de Mataró. Hi ha hagut força polèmica per part dels historiadors locals per esbrinar el significat de Civitas fracta. Sembla que, després de molts debats, s’accepta que el significat del topònim fracta es refereix al fet que era una ciutat dividida, d’una banda, en dues jurisdiccions senyorials, la del castell de Mata i la del castell de Sant Vicenç o de Burriac, que al llarg del temps va anar variant els seus límits jurisdiccionals; i d’altra banda, en dues parròquies: la de Sant Martí de Mata i la de Santa Maria d’Alarona (Iluro-Ilurona-Alarona).
La continuïtat de l’ocupament d’edificis religiosos és testimoniada des de l’època romano-republicana. Es creu que a l’emplaçament del temple actual ja hi havia un temple romà dedicat a algunes divinitats romanes. La seqüència de continuïtat de l’espai religiós (es mantingué el mateix emplaçament en època paleocristiana, moment que queda testimoniat per la troballa d’una necròpoli en el recinte exterior, prop de la façana actual de l’església) palesa la importància de la comunitat religiosa en aquell moment.
El primer esment documental que fa referència a Mataró és la venda d’un terreny que feu Argovard a Eldreguda en el terme d’Alarona, en el veïnat de Valldeix, el 30 de març de l’any 949.
La documentació més antiga conservada ajuda a precisar que la població va fixar la residència als veïnats muntanyencs d’Alarona, a Treià (927), Valldeix (949) i Mata (963). És molt clar en aquest aspecte un document del 25 de març de 1008, un canvi de propietats entre el bisbe de Barcelona Aeci i el grec Aurici, en el qual se citen uns terrenys in comitatu Barchinonense, in Marítima, vel in termino de Mata, in apendicio de parrochiam Sancte Marie qui dicunt Civitas Fracta.
Al principi del segle XI va començar la repoblació de la plana, i el 1053 ja s’esmenta l’església de Santa Maria en una donació de terres i d’una vinya feta per Guillem Gaubert i d’altres almoiners de Joan Druci a la catedral de Barcelona i a Giralt. Entre els límits del terreny, al N afronta amb la terra i la casa de Santa Maria.
Lluís Ferrer i Clariana creu que una columneta de marbre trobada en una de les excavacions del recinte pertany al primitiu temple pre-romànic de Santa Maria i que és semblant a la columneta del temple de Sant Cristòfol de Cabrils.
El 1096 el levita i jutge Ramon Guitart llega a l’obra de Santa Maria de Civitas fracta una unça d’or, i ell mateix, en morir, el mes d’octubre del 1100, deixa una altra unça a l’obra de Santa Maria de Civitas fracta. Sembla, doncs, que al final del segle XI s’estava construint una església romànica.
Al principi del segle XII el vescomte de Barcelona, Guillem o Guilabert, tenia la capellania o domini directe de l’església de Mataró amb dret de patronat i cens, i el 30 d’abril de 1125 la va donar a Arsenda, filla seva, i a Guillem Ramon, el seu gendre.
El 1290 l’infant Pere, germà del rei Jaume II, i la seva muller Guilleuma de Montcada, senyors alodials del castell de Mataró, van demanar el dret a mercat per a la vila, privilegi que el rei atorgà el 14 de juliol de 1294.
L’església romànica va subsistir al llarg dels segles XIII i XIV. Segons la visita pastoral del 1379 tenim aleshores els altars de Santa Maria, de Sant Esteve i Sant Tiberi i un tercer dedicat a sant Joan. Sembla, però, que els patrons inicials eren santa Maria, sant Esteve i sant Joan. A la visita del vicari general del 16 d’abril de 1391 es va trobar que era molt diminuta. Això degué portar a l’ampliació de l’església. Primerament, el 1329, es va construir la capella de Sant Joan, dotada d’un benefici, quan n’era el rector Jaume Terrades. També en estil gòtic es va construir un sagrari a partir del 1370, i en la visita del 1379 s’esmenta que es trobava a l’altar major. El temple romànic devia estar totalment desmuntat el 1423, i les obres de construcció del temple gòtic devien anar per la volta de la nau, ja que el 23 de març Pere Fornells va prometre al visitador donar cent florins en nom propi i dels altres parroquians per a fer la coberta de l’església.
Posteriorment, el 1685, el temple es va ampliar seguint el projecte d’Herculi Torelli. (JGG)
Talla
Fins el 1808, a la parròquia de Santa Maria de Mataró hi havia dotze imatges, talles en fusta policromada, que representaven l’apostolat. L’any esmentat, i per reformes a la parròquia, foren traslladades a l’ermita de Sant Simó de Mataró, on es conservaren fins el 1936, que foren cremades. Sols en resten breus notícies documentals i algunes fotografies, i també hi ha poca bibliografia que les esmenti.
Considerades com a tardoromàniques, segles XIII-XIV (Diversos autors, 1982), si s’ha de jutjar per certs trets formals, dels quals destaquen l’acurat treball de les mans i dels caps, amb trets fisonomies diferenciats, o, sobretot, les diverses actituds i els gestos que adopten cada una d’elles, evidencien la seva pertinença a un moment posterior, plenament gòtic.
D’altra banda, la relació iconogràfica, i possiblement estilística, amb una verge adormida procedent de Santa Maria de Mataró i conservada en el Museu Arxiu d’aquesta ciutat, reafirmaria aquesta opinió. (CCP)
Necròpoli
A l’entorn del temple de Santa Maria de Mataró, damunt de la necròpoli de la baixa antiguitat, van ser exhumats dos enterraments dels tipus característics de l’alta edat mitjana. El primer va ser trobat durant les excavacions que es feren al terreny de la casa núm. 3 del carrer de la Beata Maria (seu del Museu Arxiu). Era una tomba excavada a terra, del tipus “banyera”, d’extrems arrodonits, situada uns 30 cm per sobre de les altres tombes de lloses, d’època paleocristiana. Sembla que tenia una orientació de N a S.
El segon enterrament fou trobat a les excavacions de la Rectoria Vella. Era rectangular, fet a base de pedres reaprofitades. Tenia una orientació d’E a W. Corresponia a una persona d’edat adulta.
Darrerament, l’any 1990, a la plaça de Santa Maria es trobaren dues tombes més, que foren considerades “a priori” com d’època tardoromana. (JFCR)
Bibliografia
Bibliografia sobre l’església
- Borràs de Palau, 1885, pàssim
- Ferrer i Clariana, 1968, pàssim
- Cuadrada i Majó, 1979, pàgs. 4-13
- Cuadrada i Majó, 1988, pàgs. 9-14
- Fita, XII, 1988, pàgs. 347-348
Bibliografia sobre la talla
- Ferrer, 1968b, pàg. 61
- Diversos autors, 1982, pàgs. 196-197
Bibliografia sobre la necròpoli
- Ribas, 1969-1970, pàgs. 291-293
- Ribas, 1975, pàgs. 84-86, fig. 44
- Carta dels vestigis , 1977, pàgs. 51-52
- Clariana-Lleonart, 1979, pàg. 258
- Bolòs-Pagès, 1982, pàg. 91
- Clariana, 1989