El poble de Florejacs és situat al sector nord-occidental del terme, entre els barrancs del Joncar i de Gravet. El lloc de Florejacs és conegut des de l’any 1082, en què Arnau i la seva esposa Guisla donaren a la canònica de Santa Maria de la Seu els castells de Claret i de Valltallada, situats dins el terme de Guissona; el castell de Valltallada afrontava a tramuntana amb el terme de Floriacus. Pocs anys més tard, en el testament de Galceran Erimà, feudatari o castlà del castell de Florejacs, datat el 1094, hom troba la primera menció de l’església de l’indret; segons consta en aquesta escriptura, el testador llegà a Sancte Marie de Floriaco l’alou de Ramon Oruç.
Les notícies posteriors sobre la parròquia de Florejacs són força escasses. Contribuí a les dècimes pagades per la diòcesi d’Urgell els anys 1279 i 1280 destinades a les croades amb 5 sous i 4 diners jaquesos, circumstància que denota la poca importància d’aquesta parròquia. Florejacs també és una de les parròquies que apareixen en la relació de la dècima de la diòcesi d’Urgell de l’any 1391. Formava part del deganat d’Urgell.
De l’antiga església romànica, no n’ha perviscut cap element. El temple modern és d’estil neoclàssic, amb un campanar de planta octogonal que porta la data de 1841.