Situació
Restes d’una edificació situada a la part alta d’aquest despoblat, pertanyents probablement a una petita torre.
EFS
Al N de la Morana, a la capçalera del barranc del Reguer, es localitza aquest vilatge damunt un esperó allargassat que avança en direcció W i se separa de l’altiplà principal al qual pertany.
Mapa: 34-14 (361). Situació: 31TCG550287.
Un cop haurem arribat des de Guissona al poble de la Morana per una desviació de la carretera L-310, cal prendre un camí que surt al N de la població i passa sota l’esperó, després d’1,5 km.
Vestigis del vilatge
Actualment l’esperó de Santa Blanca és cobert per la vegetació espontània de la zona.
Al nord-est, destaca la veta de roca sorrenca que ha estat utilitzada com a pedrera fins no fa gaire. Precisament, en aquesta part hi ha una mena de caminet delimitat per una sèrie de pedres clavades verticalment.
A la banda occidental de la serra han estat localitzades una sèrie de restes de murs, fets amb carreus ben treballats, col·locats en sec.
Al costat oriental, hi ha també una petita elevació que se separa del nivell tabular de la serra per un retall de la roca mare, si bé no resten més indicis de l’existència d’una estructura tipus fossat. Un mur de carreus gruixuts complementava l’efecte barrera d’aquest punt, la funcionalitat estratègica del qual quedaria corroborada pels fonaments pertanyents aparentment a una estructura quadrangular. La seva situació a la part més alta del turó permet pensar que es tractava d’una petita torre, que devia donar la protecció necessària a la part més vulnerable d’aquest emplaçament establert a partir de la conquesta cristiana d’aquesta zona, a la primera meitat del segle XI.
Pels vessants hi ha molts terrassaments de factura moderna, però ja abandonats, fets de carreus de mida gran, i que probablement devien correspondre a l’aprofitament de les estructures del vilatge. L’ocupació de l’indret en època medieval està confirmada per la troballa freqüent de fragments de ceràmica grisa d’aquella època.
Bibliografia
- Rubio-González-Markalaín, 1989, 13, pàgs. 195-205; Markalaín-González-Rubio, 1991, vol. II, pàg. 203-241.