Què s’entén per noves tecnologies?
Probablement ja has sentit a parlar moltes vegades de l’expressió “noves tecnologies”. Allò que anomenem noves tecnologies inclou una sèrie d’aparells i dispositius com ara l’ordinador, el telèfon mòbil, el pen drive, el GPS... Segurament, per a tu, alguns d’aquests aparells et semblen de tota la vida i no acabes d’entendre per què formen part del que es coneix com a noves tecnologies.
Però no, no són aparells de tota la vida, ni de bon tros. L’ordinador és un aparell relativament nou i molt innovador, tot i que sempre hi hagis conviscut, ja sigui a casa, a l’escola o a la biblioteca.
Què és realment un ordinador?
Tot i que tothom té clar què és un ordinador, no tothom en faria la mateixa definició. Podríem dir que un ordinador és “només” la part central de tot un dispositiu informàtic, la part que conté una unitat central de la memòria i tota la placa base, i que la resta de components (teclat, pantalla, ratolí, altaveus, etc.) serien dispositius perifèrics. L’embolic es pot produir pel fet que, popularment, del conjunt de tots els dispositius perifèrics i el mateix ordinador central, també se’n diu ordinador. Així, quan algú diu que es vol comprar un ordinador, ja ens imaginem que es compra la torre, una pantalla, un teclat i un ratolí..., encara que no sempre ha de ser ser així.
Què és el maquinari?
Entenem per maquinari (en anglès hardware, ‘part dura’), tots els aparells i dispositius que configuren un ordinador. Els aparells són els que funcionen de manera autònoma; l’ordinador, posem per cas, és un aparell. Anomenem dispositiu tot allò el funcionament del qual depengui d’un aparell; així, per exemple, el teclat és un dispositiu de l’ordinador. Com a aparell tenim l’ordinador pròpiament dit, que si és de taula (no portàtil) seria el que habitualment s’anomena torre o unitat central (CU).
Quines parts té el maquinari?
Les parts més usuals d’un ordinador són:
► La part central, la placa base i el transformador, peces que formen l’ordinador pròpiament dit.
►El teclat.
►La pantalla.
►El ratolí.
►Els altaveus.
►El micròfon.
►La impressora, de color o negre, de tinta o làser.
►El disc dur, que pot ser intern (incorporat a la mateixa torre) o extern.
Quin maquinari és el “necessari”?
És molt difícil aconsellar quin tipus d’ordinador és necessari: quina capacitat de disc dur, quina velocitat de procediment, quina memòria RAM..., ja que any rere any tot plegat evoluciona a velocitats de vertigen.
Però et podem donar algun consell i explicarte què és el més important que cal saber.
La memòria del disc dur (hard disk o HD) seria comparable als prestatges d’una biblioteca. És interessant que sigui molt gran i que n’hi hagi molts, de prestatges, però també cal anar fent neteja, de tant en tant. Oi que en una biblioteca atapeïda de llibres i desordenada és difícil trobar allò que busques? O si és una biblioteca molt petita, no hi cabran els llibres que hi voldries desar. Doncs el disc dur seria el mateix. També has de tenir en compte que hi ha discs durs externs que poden completar l’espai que potser et falta.
La memòria RAM seria comparable a la taula de treball: com més gran és, més llibres hi pots tenir oberts simultàniament, mentre que en una taula petita, hauries d’obrir i tancar els llibres cada vegada que els volguessis consultar, i si fos massa petita, alguns llibres no els podries ni obrir.
La velocitat seria comparable a la velocitat d’obrir i tancar llibres, d’escriure o de llegir. Si la velocitat és molt lenta, a l’hora de treballar ens farà perdre el temps, per molt disc dur que tinguem i per molta memòria RAM.
També cal tenir en compte la marca, aquesta és la que ens proporciona l’entorn i el motor; seria comparable, en una biblioteca, a elements com ara la llum, l’aire o la calefacció, el color de les parets, etc.
El que anomenem “memòries”
Sentim a parlar de memòries ROM, RAM, disc dur... En la memòria ROM (Read Only Memory) hi ha allò que ha escrit el fabricant de l’ordinador; nosaltres no ho podem modificar.
La memòria RAM (Read Accessory Memory) és la memòria d’ús, dels programes que tenim oberts en un moment donat. I la memòria del disc dur és la memòria d’emmagatzematge.
Si ho comparem amb un estudi: el disc dur correspondria als prestatges i, com més prestatges, més programes i arxius hi podrem desar, i la memòria RAM seria com la taula, com més gran sigui aquesta taula, més llibres podem tenir oberts de manera simultània; si la taula és petita, per a treballar hem d’obrir i tancar llibres contínuament.
Les unitats de mesura
Les equivalències de les unitats de mesura sobre la capacitat d’emmagatzematge informàtic són:
1 KB = 1.024 bytes 1 MB = 1.024KB 1 GB = 1.024MB 1 TB = 1.024GB 1 PB = 1.024TB
Les sigles KB indiquen els kilobytes, coneguts amb el nom de “cas”. Les sigles MB indiquen els megabytes, coneguts amb el nom de megues. GB indica els gigabytes, coneguts amb el nom de gigues. TB indica els terabytes, que és una mesura que encara no és gaire coneguda popularment; habitualment es parla més de 1.000 gigues que no pas d’1 terabyte. Finalment, PB indica els perabytes, que és una mesura que possiblement trigarà temps a ser d’ús domèstic.
Els arxius
L’ordinador és ple d’arxius. Però, a banda dels arxius que formen part de la configuració inicial d’un ordinador, de la memòria ROM, també hi ha els arxius creats pels usuaris. N’hi ha de moltes menes, i per a identificar-los porten una terminació de tres lletres. Veient aquestes tres lletres d’identificació podem saber de quin arxiu es tracta i com podem obrir-lo.
Les lletres d’identificació d’arxius més conegudes són:
doc, odt... tractament de textosods, xls... fulls de càlculzip, rar... arxius comprimitsjpg, png... imatgesavi, mp3... sonsexe... executables
El sistema operatiu
El sistema operatiu d’un ordinador és, de fet, l’entorn de treball des d’on obrim i tanquem programes. Per això el sistema operatiu és allò que s’obre primer en un ordinador i allò que és l’últim a tancar- se.
Els sistemes operatius més coneguts són:
Windows (de la casa Microsoft) és el sistema operatiu més estès al nostre país, tot i que no és l’únic. Té l’avantatge que és el més universal, i això fa que quan envies un arxiu de Windows a una altra persona, és molt probable que el pugui obrir. Es tracta d’un programa de pagament, no és d’ús lliure.
Macintosh (de la casa Apple) és un sistema operatiu força similar a l’anterior. Tampoc és d’ús lliure. S’utilitza a gran part dels Estats Units, i en moltes de les nostres universitats. També és molt estès entre els professionals que es dediquen a la il·lustració i el disseny.
Linux és un sistema operatiu més nou i molt similar als anteriors. Aquest sistema neix del col·lectiu d’usuaris informàtics i són aquests els que el milloren cada any. El gran avantatge d’aquest sistema és que, com que hi participa molta gent, cada vegada és més complet, i en algunes prestacions supera els dos sistemes anteriors. A més, com que és lliure de drets i de pagament, ens el podem baixar d’internet sense haver de pagar res.
Moltes organitzacions tenen el seu propi Linux adaptat a les seves necessitats; així, per exemple, cada comunitat autònoma espanyola té una versió de Linux. A Catalunya tenim el Linkat.
Per ara, la versió que funciona millor és la Kubuntu, que es pot baixar des d’internet.
Un altre aspecte positiu del sistema Linux és que conté molts fòrums oberts on pots consultar els teus dubtes.
Què és el programari?
Programari ve de programa. El programari és el conjunt de programes que té un ordinador. Entenem per programari, o software, tots aquells elements virtuals interns d’un ordinador que n’organitzen el funcionament.
Els programes els podríem catalogar així:
►Oficina. Són tots aquells programes que ens ajuden a escriure o representar un treball, com també els programes que ens ajuden a organitzar tasques diverses, com ara agendes, calendaris...
►Gràfics. Comprenen tots els programes que ens serveixen per a crear, editar i retocar imatges
►Multimèdia. Els programes que ens permeten veure pel·lícules, escoltar música o crear i editar vídeos i música
►Jocs. Programes d’entreteniment o d’esbarjo, per a poder passar l’estona
►Sistema. Programes que ens serveixen per a modificar característiques del sistema, per a ajudar a instal·lar o desinstal·lar programes
►Utilitats. Comprenen una sèrie d’eines que tenen funcions o utilitats específiques, com ara la calculadora, els diccionaris, etc
►Internet. A la xarxa d’internet fem servir programes diversos, com ara navegadors, gestors de correus, transmissors d’arxius ftp, etc.
Els programes del teu ordinador
La memòria del disc dur no pot estar totalment plena, ja que dificultaria el bon funcionament de la màquina. L’ordinador no ha de servir com a magatzem de tot el que fem. Pot ser que tinguis a l’ordinador treballs de fa anys que ocupin molt per la quantitat i qualitat d’imatges, i només fan nosa. Per això, cal organitzar l’ordinador, el sistema de carpetes, i anar desant en DVD els treballs realitzats.
Al teu disc dur, a part del sistema operatiu corresponent hi ha d’haver tots els drivers. Un driver és un programa que fa funcionar els perifèrics, com per exemple, la impressora. Aquest driver acostuma a venir en un CD d’instal·lació.
Quan facis neteja del disc i esborris arxius has de saber ben bé què esborres, i si per qualsevol motiu, vols esborrar un arxiu desconegut però que és molt gran, abans de tirar pel dret, fes una còpia de seguretat de tots els teus arxius.
Hi ha programes pensats per a fer còpies de seguretat; també es poden copiar tots els arxius importants en diversos DVD.
De totes formes, encara que no facis neteja sempre és interessant anar fent diferents còpies de seguretat de forma periòdica, per si a l’ordinador li entra algun virus o cuc.
Els virus són programes fets per algú, que s’introdueixen dins d’altres arxius i poden malmetre molta informació. Els virus circulen pel sistema Windows. Si tens el sistema operatiu Linux, no tindràs mai virus, ja que els programes, a més a més de ser gratuïts i lliures, són oberts; això vol dir que la gent que en sap pot mirar i canviar els continguts dels programes; per això és difícil que hi hagi virus.
Els antivirus són programes que detecten i esborren els virus. Com que l’aparició de nous virus és constant, l’actualització dels antivirus també ho ha de ser.
A més dels antivirus, és interessant tenir programes com ara els de comprimir i descomprimir programes i arxius, els de fer o gravar CD, etc. Aquests programes te’ls pots baixar d’internet.
Quins programes cal tenir instal·lats a l’ordinador?
Hi ha una sèrie de programes que són imprescindibles en un ordinador, altres que són interessants i altres necessaris en menor freqüència. Fem-ne un repàs, de tots plegats.
Programari d’oficina
S’anomenen així perquè són els propis d’una oficina de treball. En primer lloc, i per excel·lència, el paquet d’Openoffice per a Linux, o el mateix de la casa Microsoft, que s’anomena Microsoft Office. Tant l’un com l’altre sempre tenen noves versions que afegeixen noves eines per a millorarne l’ús. Aquests paquets es componen de:
Tractament de textos (el Writer o el Word). Un programa per a poder editar textos. Tenen una infinitat d’eines i anar-les coneixent et facilitarà molt la feina. Per exemple, a l’hora d’escriure un índex, hi ha qui ho fa escrivint i fent espais per deixar les pàgines i els números ben alineats, però al moment que canvia la grandària de la lletra, l’estructura inicial es desfà tota, i cal tornar a posar o treure espais. En canvi si es fa amb un quadrat, i en una columna posem el nom de les pàgines, i en una altra, el número, i fem que les línies de la quadrícula siguin transparents i no es vegin, ja podem canviar de lletra o grandària que allò no canvia:
Aquest és un exemple senzill, però aclaridor, que vol il·lustrar el fet que utilitzar el màxim d’eines sempre ens ajuda. Per a aprendre més eines hi ha diverses opcions. Generalment tots els programes tenen un tutorial, on hi ha totes les eines explicades. També hi ha llibres i molts cursos i fòrums a internet; cada programa té els seus.
I, finalment, una manera molt autodidàctica, aprendre pel teu compte a base de provar i provar, és anar descobrint cada una de les eines, a veure què fa.
Full de càlcul. En el paquet de Microsoft Office s’anomena Excel, i el de Openoffice s’anomena Calc.
Un full de càlcul és, de fet, un conjunt de “pàgines”. Cada pàgina és una quadrícula on cada quadre és determinat per una lletra i un número; és el sistema cartesià dels quadres de doble entrada.
A cada quadre hi pot anar: un número, un text, un símbol o una fórmula matemàtica. Aquest programa ens ajuda a recollir i relacionar valors numèrics.
Presentacions. Hi ha programes que ens permeten projectar documents sobre una pantalla amb la finalitat de mostrar-les a un determinat públic receptor. En un inici, aquests programes van substituir les “antigues” diapositives, és a dir, la projecció d’imatges fotogràfiques sobre una pantalla.
Els programes per a fer presentacions funcionen igual que els de tractament de textos, però amb unes quantes diferències; el fons no cal que sigui blanc, ja que no s’ha d’imprimir; les lletres han de ser molt més grans, llegibles des de certa distància; no cal que estalviem fulls, el canvi de full a full, igual que l’entrada de diferents textos o imatges, poden ser animats; s’hi pot posar música o sons de fons... Els fulls s’anomenen diapositives.
El PowerPoint, versió del paquet de Microsoft, és el més conegut.
Hi ha un format, anomenat PDF, que guarda documents de manera que no es puguin modificar; qualsevol d’aquests arxius generats a partir dels programes esmentats es poden convertir en PDF, i ningú no els podrà modificar. L’agenda és un dels altres programes d’oficina.
L’agenda, tant en l’ordinador com de paper, pot ser un simple recordatori de diferents activitats i deures que has de fer, o pot ser un planificador de temps. Planificar és un bon hàbit, sobretot per a l’estudi; una bona planificació temporal t’ajudarà molt a combinar l’estudi amb altres activitats.
Programes de dibuix o de retoc d’imatges
Hi ha dos sistemes de tractament digital d’imatges: el mapa de bits i el vectorial.
El mapa de bits és la configuració d’una imatge a partir d’una superfície organitzada en quadrats minúsculs que s’anomenen píxels. Cada píxel té un contingut de color. El mosaic que formen els píxels d’una imatge són els colors de la imatge; els píxels, però, no són visibles, si no fem una ampliació important de la imatge; llavors diem que la imatge és pixelada, és a dir, que visualitzem els píxels.
La imatge de la dreta correspon a la fotografia d’una moneda de 2 €molt ampliada. Com pots veure, cada quadrat és d’un sol color.
L’avantatge del mapa de bits consisteix en què és universal. Els dos formats més coneguts i utilitzats són jpg i png (aquest últim permet transparències).
La imatge vectorial, per contra, no es configura amb píxels, sinó per superfícies “senceres” de colors. Perquè ens entenguem: és com si l’ordinador sabés on comença i on acaba cada color. Així doncs, per molt que ampliem les imatges, no veurem mai els quadrats corresponents a píxels.
El gran desavantatge d’aquest format és que no es pot visualitzar per internet, ni es pot inserir en un full de tractament de textos. Els programes de dibuix vectorial tenen una gran quantitat d’eines i recursos gràfics.
Els programes més coneguts per a aquestes funcions són:
Mapa de bits: El paint, de Windows, el Tux Paint, per a les criatures més petites, el GIMP, de programari lliure, amb una infinitats d’eines. El Photoshop, de pagament, també amb moltes eines.
Dibuix vectorial: L’Inkscape, de programari lliure, el Flash de la casa Macromedia, dins el paquet Studio MX.
Els jocs
De jocs n’hi ha molts, alguns de molt bons, altres de dolents, i fins i tot d’altres de clarament nocius. El caràcter nociu d’alguns jocs és determinat bàsicament per dos aspectes:
►L’addicció. Alguns jocs et poden “atrapar”, crear-te una dependència, una necessitat malaltissa de jugar-hi
►El contingut del joc pròpiament dit. Tot i que tothom creu que diferencia realitat i ficció com dos mons amb espais propis, la violència insistent i rutinària de la ficció pot desencadenar conductes violentes en el comportament dels jugadors. Acostumats a “matar” sovint virtualment, tenim el risc de desenvolupar, si més no, una insensibilitat més gran a la violència del món real.
Val a dir, però, que hi ha altres jocs que, a més de divertir-te, et poden ajudar a desenvolupar capacitats d’aprenentatge. En aquest sentit, en el sistema windows tens les mines, el maghong, els solitaris... Al sistema Linux, a més d’aquests, hi ha jocs com el tents, tetravex, els mapes...
Programes de comunicació
De programes de comunicació n’hi ha molts. En comentem alguns:
►El xat obert. El xat et permet connectar-te amb gent de tot el món. És habitual presentar-s’hi amb pseudònim. Entrar en un xat pot ser molt interessant: pots conèixer històries d’altres països explicats per la gent del propi país, pots practicar idiomes... Però els xats poden ser també molt nocius, ja que és freqüent que els internautes hi diguin moltes mentides amb diferents objectius: el principal és donar una identitat falsa per atreure la gent.
Per això t’has de protegir quan entris en un xat: no diguis mai el teu nom real, no donis cap dada teva, i per descomptat, si coneixes alguna persona i desitges quedar amb ella, tingues precaució. Les possibles maneres de protegir-te són: parla’n amb el pare o la mare o amb algú de confiança, explica que has quedat amb un internauta i que algú n’estigui pendent. Queda a prop de casa teva, però mai a casa teva; presenta’t amb algun amic o amiga. Que el lloc de trobada i el lloc on després aneu sigui molt transitat, no acceptis mai una invitació massa íntima.
Amb tot això no volem dir que qualsevol trobada hagi de ser perillosa, però hi ha una possibilitat real que ho sigui. Tot i que d’aquestes trobades en poden sortir bones amistats, cal tenir-hi prevencions.
►El xat privat. Un altre tipus de comunicació són els xats privats, on cada un dels membres els has d’haver acceptat, i si tu vols el vols anul·lar. El més conegut és el messenguer; també existeix el kopete, en el sistema Linux.
►Les xarxes socials. Els darrers anys han aparegut amb molt d’èxit les anomenades xarxes socials, com ara Twiter, Facebook, Linkedln... on cada persona invitada i integrada en el grup de relació exposa els seus interessos, fotografies... i ho comparteix amb la resta de membres de l’entorn virtual de relació. Tot i ser formades per amics, coneguts i amics d’amics, aquestes xarxes socials tenen el risc de poder posar en circulació documents personals que, per efecte multiplicador en la distribució, poden anar a parar a unes mans que en facin un ús no desitjat. Cal ser prudent, doncs, a l’hora d’exposar públicament allò que pot tenir un caràcter més personal o íntim.
►Els fòrums. Són entorns virtuals de debat i de relació. Cada fòrum acostuma a girar al voltant d’un tema específic. Els fòrums et permeten relacionar-te amb gent que comparteix interessos i exposa coneixements sobre continguts determinats.
►El correu electrònic. En les teves tasques d’estudi pot ser una eina excel·lent de comunicació amb els companys i el professorat.
►El bloc. Un bloc és, de fet, un diari personal virtual que permet la lectura pública i el diàleg amb tothom que hi vol dir la seva. El valor de cada bloc depèn de la qualitat de les aportacions de la gent que hi participa.
Programes multimèdia
Aquest nom engloba tots els programes que permeten crear, editar o escoltar so, i crear, editar o visualitzar pel·lícules.
Respecte al so, tenim els programes enregistradors de so, és a dir, els que fan funcionar els micròfons. Tenim els de manipulació del so, que permeten posar efectes, accelerar un so, entre d’altres, i els que reprodueixen el so.
Amb els arxius de vídeo hi ha programes que digitalitzen una seqüència d’imatges, els programes que permeten manipular els arxius (posar-hi noms, esborrar trossos dolents, etc.) i els reproductors.
Eines d’internet
Com la majoria d’eines tecnològiques que ens envolten, la xarxa mundial de comunicació, internet, et pot resultar beneficiosa o perjudicial; depèn de l’ús que en facis.
La navegació per internet et permet tenir accés a moltíssima informació. Però cal saber triar-la, cosa que no sempre resulta fàcil. Et pots trobar amb pàgines molt interessants, però també amb altres no recomanables o fins i tot raonablement prohibides. Els dos navegadors més utilitzats són el Chrome, per a Windows i el Firefox, del projecte de programari lliure Mozilla.
Webs. Un lloc web és un espai virtual creat per una persona o una institució per a l’exposició pública d’uns continguts. Hi ha diverses maneres de crear un lloc web. La forma estàtica més utilitzada és el llenguatge html. Per a fer-ho, et pots servir del programa komposer de Linux o del dreanweaver, de la casa Macromedia, per a Windows.
Pensa-hi una mica!
✓ Sabries explicar què és el maquinari (hardware) i què és el programari (software) d’un ordinador? Intenta de fer-ho, si vols amb paraules o expressions teves.
✓ Quina diferència hi ha entre la memòria ROM i la memòria RAM?
✓ Quina capacitat té el disc dur del teu ordinador o de l’ordinador de casa teva? I quina velocitat de processament?
✓ Defineix què és el sistema operatiu d’un ordinador. Quin és el sistema operatiu del teu ordinador (o de l’ordinador de casa teva)?
✓ Per a què fas servir habitualment l’ordinador?