Situació
Antiga església romànica molt transformada i esdevinguda santuari marià, a la qual es va adossar un gran casal a l’extrem de ponent.
ECSA - JA. Adell
L’ermita de la Mare de Déu de la Pietat és situada als afores d’Espés de Jus, a uns 300 m del poble, al costat del camí que porta a la borda d’Anyué, en direcció a llevant del nucli urbà.
Mapa: 32-10 (213). Situació: 31TCH018015.
Per a anar a Espés de Jus cal seguir el mateix itinerari que s’ha indicat en la monografia precedent. (JAA)
Història
Segons M. Iglesias, caldria relacionar aquesta església amb una altra de dedicada a sant Just, documentada l’any 1218. Segons l’escriptura de l’esmentat any, Bernat i Ramon d’Espés, conjuntament amb els seus germans, donaren al monestir de Santa Maria d’Ovarra un home a la vila d’Espés, dit Pere Salad, amb el seu capmàs situat “prope ecclesia que vocatur Sancto Justo”; en canvi, d’aquesta donació, Bernat i Ramon reberen del prior de Santa Maria d’Ovarra, Garcia d’Artasona, 400 sous de moneda jaquesa. Cal recordar que els Espés eren originaris d’aquest indret. D’altra banda, és molt probable, com sosté M. Iglesias, que la primitiva advocació de l’esglesiola fos la de sant Just, un titular de tradició força antiga, i que posteriorment, ja en època moderna, s’hagués canviat l’advocació originària per l’actual. Dins la capella es conservava un retaule modern que fou cremat l’any 1936. (JBP)
Església
És un edifici d’una sola nau, coberta amb volta de canó de perfil semicircular i capçada a llevant, originalment, amb un absis semicircular, avui desaparegut, precedit d’un tram presbiteral més baix que la nau. L’absis fou substituït per un nou santuari rectangular, i encara és visible, a la façana sud, la junta de discontinuïtat del parament que assenyala el límit de la nau primitiva i el seu allargament cap a llevant.
És molt possible que aquesta reforma de l’estructura de l’església fos contemporània de la construcció d’un casal, afegit a la façana de ponent, com a continuació de la seva façana sud (on, curiosament, es fa difícil escatir la junta de discontinuïtat en els paraments dels dos edificis); en aquest mateix moment també es degué reformar la porta, situada a la façana sud, la qual és feta amb un arc de mig punt de grans dovelles, amb una senzilla motllura a l’intradós, que continua pels brancals, en una formulació que segueix models gòtics evolucionats. En la mateixa façana sud es conserven dues finestres d’una sola esqueixada de les quals la situada més a llevant ja es correspon a les obres de reforma que substituïren l’absis original.
Les façanes no tenen ornamentació, llevat d’un segment de ràfec amb una motllura bisellada que es conserva a la façana sud, en el sector corresponent al tram presbiteral original, que ha estat sobrealçat fins a unir-lo al nivell de la coberta de la nau.
L’interior és arrebossat, com una part de les façanes, on és visible, però, l’estructura del parament, format amb un aparell de carreuó de pedra calcària ben escairat i irregular, disposat molt ordenadament en filades uniformes però desiguals. Aquesta mena de parament palesa unes formes constructives rústiques de datació avançada, probablement de la plenitud del segle XII. (JAA)
Bibliografia
- Martín Duque, 1965, doc. 166, pàgs. 152-153
- Iglesias, 1985-88, vol. 1/2, pàgs. 50-51
- Benedicto, 1995, pàg. 95