Situació
Els vestigis d’aquesta església es troben dins el mas que té el mateix nom i que queda a l’extrem sud-oriental del terme de Sora. L’emplaçament de l’església és a la dreta de la riera de Cussons, vers els masos de l’Espadaler i Solallong. Aquesta església figura situada en el mapa del Servei de l’Exèrcit 1:50.000, editat pel Consejo Superior Geográfico, full 294-M781: x 34,2 — y 60,7 (31 tdg 342607).
Hom hi pot anar des de la carretera de Sant Quirze de Besora al collet de Sant Agustí de Lluçanès o a Alpens. En arribar al punt quilomètric 1,500, hom trobarà un trencall a mà esquerra i vers migjorn que amb un quilòmetre hi porta. (MAB)
Història
Aquesta església es trobava dins l’antic terme de Sora, a la vall de Cussons. Les funcions d’aquesta església sempre foren les de sufragània de Sant Pere de Sora.
El terme es documenta a partir de l’any 906, quan, en el concili de Sant Tiberi d’Agde, els pares conciliars confirmaren al monestir de Sant Joan de les Abadesses els seus béns, entre els quals es trobava el de Sora amb els seus confins.
Aquesta església no apareix esmentada com a sufragània de Sant Pere de Sora en l’acta de consagració d’aquesta, de l’any 960. Fins i tot les seves notícies són posteriors a les de la de Sant Pere al Puig; potser això feu que, malgrat ser totes dues esglésies sufragànies de Sant Pere de Sora, la de Sant Pere al Pla no tingués cementiri i hom hagués d’enterrar a la del Puig.
Les notícies de l’existència de Sant Pere al Pla són de l’any 1147, quan Guillem de Solà i el seu germà Bertran donen a Sant Salvador (d’Orís) una propietat que tenen a la parròquia de Sant Pere al Pla. Malgrat aquesta cita, l’església no tingué mai funcions parroquials, únicament fou sufragània.
A fi d’assegurar el culte en l’església, l’any 1348, Guillem Cornella, rector de Saderra, hi fundà un benefici amb l’obligació de celebrar-hi missa cada dia. El dret de presentació d’aquest benefici corresponia al mas Cornella de Sant Quirze de Besora, però després passà al mas Espadaler de la mateixa població. L’any 1731 les obligacions del benefici s’havien reduït a un ofici solemne que celebrava cada any el rector de Sora, el dia de Santa Magdalena. En la capella també se celebrava l’aplec de Sant Mateu que motivà que l’any 1734 el bisbe de Vic dictés unes disposicions contra els actes profans que hom organitzava amb motiu d’aquesta celebració.
El culte en aquesta església perdurà fins al principi del segle XIX, però l’any 1855 ja havia estat suprimida com a sufragània.
Les restes del temple foren utilitzades pels propietaris del mas de Sant Pere, els quals les destinaren a usos profans. (APF-ABC)
Església
Actualment no s’aprecien les restes d’aparell romànic que hi ha als murs de les corts del mas, tot i que la tradició sosté que una part d’aquest temple quedà absorbida dins l’edifici actual de la masia. (MAB)
Bibliografia
- Eduard Junyent: Itinerario histórico de las parroquias del Obispado de Vich. Separata del publicado en Hoja Parroquial en 1945-52. núm. 81.
- Antoni Pladevall: La parroquia de Sant Pere de Sora, “Ausa”, vol. VI (1968-71), pàgs. 73-74. (DAG)