Situació
Un fragment de mur, que constitueix el vestigi principal que ens ha pervingut de l’antiga fortificació.
M. Anglada
El castell de Güells, del qual actualment resta ben poca cosa, és situat a la part de ponent de la vila de Tona. El castell figura situat en el mapa del Servei de l’Exèrcit 1:50.000, editat pel Consejo Superior Geográfico, full 332-M781: x 33,6 —y 32,8 (31 tdg 336328).
Per arribar-hi cal prendre la carretera de Vic a Manresa. El trencall que hi mena és davant per davant de la carretera, a la banda oposada on hi ha la cruïlla que va a Tona, vers migjorn. Del trencall a les ruïnes hi ha uns 100 m; aquestes queden vora la casa del mateix nom. (MAB)
Història
Aquest castell sembla que no era atermenat i almenys inicialment estava dins l’àmbit territorial del de Tona, encara que tingués adscrit un territori propi. El castell estigué vinculat a diverses famílies del sector, fins que desaparegué i quedà com una domus que centrava la quadra de Güells.
Les primeres notícies del castell de Tona es remunten a l’any 889, quan el bisbe Gotmar acudí al castell de Tona, situat al comtat d’Osona, a consagrar l’església de Sant Andreu i donà els delmes i les primícies de totes les adjacències i territori del castell de Tona. Per això considerem que almenys en aquest moment el territori del castell de Tona englobava les terres del terme del castell de Güells; seria un cas semblant al castell d’Aguilar.
El terme del castell de Güells es fa present a partir del 1086, quan Miró Adalbert, afincat a Balenyà, tenia terres al castell de Güells (castrum de Guadellos). Per trobar uns senyors del castell hem d’esperar fins el segle XII, que el castell es presenta sota el domini dels cavallers que posseïen el veí castell d’Aguilar, concretament el 1131, quan Pere Ramon d’Aguilar, en el seu testament, llegà el castell de Güells, amb una cavalleria de terra a Tona, al seu fill Pere. Aquest, el 1143, deixà a un fill segon seu, anomenat també Pere, el castell de Güells i el feu de Bernat de Rocafort. A mitjan segle següent ja havia passat als Bellpuig i d’aquests als Centelles, per casament d’Elisenda de Bellpuig i Gilabert de Centelles. Després del 1251 Elisenda de Bellpuig, filla i hereva de Bernat de Bellpuig, va empenyorar al prior de Sant Llorenç del Munt el castell de Güells a canvi d’uns béns que el seu pare havia donat al priorat. Més tard, el 1286, els Centelles el van desempenyar i en foren senyors, almenys fins el 1384, quan Eimeric de Centelles va establir una família a la domus de Güells, que ja des del 1342 es documenta com a domus.
Els carreus de l’edifici del castell foren aprofitats per a aixecar la masia de Güells que es troba propera al setial del castell. (APF-ABC)
Castell
És ben poc el que resta de l’antic castell de Güells. Davant el mas del costat, al cantó de migjorn, hom hi pot veure un paviment enllosat i restes escampades de muralles, de les quals la més llarga correspon a la cara de llevant, sense que l’estat de les restes permeti ni tan sols entreveure’n la planta. (MAB)