Situació
Sector de migdia d’aquesta antiga parròquia, actualment abandonada.
ECSA – J.A. Adell
Aquesta església es troba al mig dels camps, al costat de les ruïnes de l’antic veïnat de les Anoves i del cementiri.
Mapa: 34–12(291). Situació: 31TCG623657.
L’itinerari per arribar a l’indret és el mateix que hem descrit en parlar del castell de les Anoves. (JAA)
Història
El lloc de les Anoves és citat en un document del 972 en què Alabaric i Matrona donen a Santa Maria de la Seu una vinya situada “in valle Lezoneas”; i en una donació del 1036, en la qual un dels alous motiu de la donació és situat al lloc de Lezonoves, també escrit, en el mateix document, amb la grafia Ledonoves. En un document de l’any 1024 de restitució d’un seguit de possessions, retingudes indegudament per l’abat del monestir de Santa Cecília d’Elins, a favor del bisbe d’Urgell, s’esmenta la parròquia de Lazovez, identificada amb les Anoves.
La parròquia de Lezonoas és esmentada en el document de l’acta de consagració de la Seu d’Urgell. La seva senyoria corresponia al capítol de la Seu d’Urgell.
De la seva església, Santa Eulàlia, quasi no es té cap notícia ni referència històrica. Al segle XVIII tenia com a sufragànies les esglésies de Sant Joan de les Anoves i Santa Eugènia de la Mora Condal. Des de mitjan segle XIX, però, passà a dependre de la parròquia d’Oliana. En l’actualitat és abandonada. (MLlC)
Església
Planta de l’església, que fa evident l’antic absis semicircular substituït més tard per un presbiteri rectangular.
J.A. Adell
Es tracta d’un edifici d’una sola nau, coberta amb una volta de canó, de perfil semicircular, que arrenca d’una imposta bisellada, que s’estén tot al llarg dels murs perimetrals, d’on arrenquen les voltes de la nau, i dels arcs de la capçalera. Aquesta és formada per un absis, que originalment sembla que era semicircular, obert a la nau mitjançant un arc presbiteral. En un moment indeterminat, però, la conca absidal fou retallada i tancada per una testera plana a la qual s’afegí, per llevant, una sagristia rectangular.
La porta, amb l’arc de mig punt, s’obre a la façana sud, i és emfasitzada exteriorment per dos arquivoltes llises, sense motllures. El mur de ponent s’allarga per sobre del nivell de la coberta i forma un poderós campanar d’espadanya de dos ulls, on es pot observar la sobreelevació del nivell de la coberta, perfectament visible pel canvi d’aparell al mur sud, i l’aresta del campanar.
L’aparell dels murs i la volta és de carreus de pedra tosca, ben tallats i polits, perfectament disposats en filades molt ordenades i irregulars. Al mur nord hi ha sectors on el parament és de carreu petit de pedra sorrenca, especialment en la part corresponent al perímetre absidal, circumstància que fa que hom es pregunti si l’edifici no respon a una reedificació d’una església més antiga. La presència al sector est del mur sud d’un llenç de mur amb un parament més irregular, amb arestes ben marcades, contribueix a complicar la datació d’aquest edifici, que en les seves línies essencials cal considerar com a obra de la plenitud del segle XII. (JAA)
Bibliografia
- ACU. Llibre de Visites, 1575, núm. 32, fol. 98; ACU. Llibre de Visites, 1758, núm. 111, fols. 329–332; Baraut, 1978, vol. I, doc. 2, pàgs. 50-53; Baraut, 1979, vol. II, doc. 163, pàg. 114; Baraut, 1982, vol. V, doc. 492, pàgs. 31–32; Gran Geografia Comarcal de Catalunya, 1984, vol. 16, pàg. 110.