Situació
Aspecte que ofereixen les ruïnes de l’església, amb el mur de migdia, en el qual hi ha oberta la porta d’entrada.
F. Baltà
Amb el nom de Sant Cebrià dels Alls hom coneix l’església del poble del mateix nom, anomenat també Camós de les Gavarres, situat a llevant del puig d’Arques, el punt més alt de la serra de les Gavarres.
Mapa: 334M781. Situació: 31TEG013376.
Per arribar-hi cal agafar el camí de Calonge, que surt de la carretera de Calonge a la Bisbal. És un camí de terra en molt mal estat, a causa del despoblament, apte només per a vehicles tot terreny als darrers trams. Des del Mas Sais, el darrer que hom trobarà, hom pot arribar amb cotxe fins a l’església. Actualment, el camí més practicable és el que s’agafa des de la Bisbal fins a Calonge. Al coll de la Ganga, un camí de mà dreta que passa pel Mas Alenyà, en ruïnes, hi porta. (JBH-MLIR)
Història
La parròquia de Sant Cebrià dels Alls és documentada l’any 1064, amb el nom de “Sancti Cipriani de Alios”, en el testament del cabiscol Ponç. L’any 1094 la comtessa Ermessenda llegà uns terrenys d’aquesta parròquia al monestir de Sant Feliu de Guíxols.
L’any 1102 el clergue Berenguer Amat donà a la canònica de Girona les possessions que havien estat del seu oncle, el cabiscol Ponç, entre les quals hi havia les situades a la parròquia de Sant Cebrià dels Alls. (JBH)
Església
Un dels murs de l’església amb una finestra senzilla.
F. Baltà
És un edifici romànic tardà d’una sola nau de planta rectangular sense absis diferenciat. La porta de l’església, situada al mur de migdia, és d’un sol arc de mig punt i els batents eren decorats amb ferramenta romànica.
La façana occidental no és visible, perquè té adossat el casal anomenat “el Castell”. Al mur de la capçalera s’obre una finestra de doble esqueixada. La volta de l’edifici és apuntada i seguida. El parament, visible als murs exteriors, és de carreus grossos de granit escairats, els quals s’afileren de forma regular. Als segles XVII i XVIII hi foren afegides dues capelles laterals i la sagristia.
Avui alguns objectes procedents d’aquesta església, totalment abandonada, com ara la porta decorada amb ferramenta de tradició romànica, abans esmentada, uns bancs de fusta amb inscripcions i una campana del segle XVI, són guardats a la parròquia de Romanyà de la Selva. (JBH-MLIR)
Forja
Les portes de Sant Cebrià dels Alls conserven gairebé la totalitat del ferro forjat que tenien originàriament. Les funcions bàsiques d’aquest treball en les portes romàniques són configurar uns punts de suport, permetre la subjecció sòlida dels taulons de fusta entre si i garantir un tancament segur; així, doncs, el treball de ferro en aquest cas consta de les quatre xarneres, de cinc barres decorades que formen el lligam de la fusta i del forrellat.
Batents de la porta d’entrada, proveïts de ferramenta, actualment a l’interior de l’església de Sant Martí de Romanyà.
F. Tur
El batent de l’esquerra té dues xarneres, una a la part superior i l’altra a la inferior, i tres barres horitzontals de sustentació; la barra central és de menor llargada per deixar espai al forrellat.
El batent de la dreta conté simètricament els mateixos elements, llevat de la barra central, que aquí ha deixat lloc al forrellat; aquesta és damunt una placa de ferro plana. El mecanisme de tancament es troba aplicat a aquest batent dret, i el seu funcionament permet la subjecció de la barra perpendicular del forrellat que se subjecta, mitjançant una anella, al mecanisme(*).
Les barres horitzontals que configuren les xarneres i el lligam de les peces de fusta són formades per una peça de ferro llarga que s’obre als extrems per desenvolupar simètricament dues volutes. Cada barra és decorada amb peces més primes, formant unitats de dues volutes encarades que se situen a banda i banda del tram horitzontal; dues a cada costat en les barres més llargues, i una a cada costat a la barra central del batent esquerre, a excepció de les barres de les xarneres inferiors que a la part de sota presenten tres volutes dobles. Manquen una part de les peces de decoració de les xarneres superiors; però, per la disposició de les que s’han conservat, contenien únicament dues peces de les esmentades a cada costat.
Les peces menors que s’apliquen a les barres més gruixudes no hi són soldades, sinó que se sostenen a la fusta mitjançant claus, que es disposen un a la part central de cada voluta i un altre en el fragment de barra plana que les desenvolupa. Les barres, així mateix, són subjectades a la fusta amb claus, disposats al llarg d’aquesta fusta i al centre de cada espiral que dibuixa el ferro.
La porta ha estat, segurament, reforçada posteriorment; ens ho indica l’existència de dos tipus de claus; uns tenen la cabota plana i grossa, i els altres són més petits.
Aquesta porta actualment no es troba al seu lloc original; l’estat d’abandonament del temple i el fet que aquest estigui en un paratge solitari enmig de la muntanya han fet necessari el seu trasllat a l’interior de l’església de Romanyà de la Selva.
Cal remarcar la tècnica utilitzada en la confecció de la ferramenta de les portes romàniques. Els mitjans tècnics utilitzats són mínims, limitats a la calor per la fusió del material mitjançant carbó vegetal, i a la força i l’habilitat manuals(*). Malgrat la dificultat del treball, en les portes romàniques s’ha anat més lluny de la mera funcionalitat, les volutes menors aplicades a les barres de subjecció i a les xarneres no tenen una funció de sustentació; són únicament decoratives.
El resultat aconseguit generalment a les portes romàniques és semblant al d’aquesta porta de Sant Cebrià dels Alls, amb la qual podríem relacionar altres exemplars, com les portes de Terrades, Maçanet de Cabrenys o una de conservada al Museu del Cau Ferrat de Sitges, totes elles més complexes i recarregades. L’ornamentació basada en conjunts d’espirals és general i hi ha diverses variants que tendeixen a un mateix resultat decoratiu(*). Hi podem trobar un origen en models gràfics(*) i treballs d’orfebreria(*).
El treball de ferro forjat d’aquestes característiques és general als segles XII i XIII, i és en aquest període on cal situar aquest exemplar; però la manca d’estudis referents a les portes amb elements de forja dificulta una major concreció(*). (AMS)
Bibliografia
- Francesc Monsalvatje: Noticias históricas…, vol. XVI, Olot 1908, pàg. 305.
- Joan Badia i Homs: L’arquitectura medieval de l’Empordà, vol. I (Baix Empordà), Diputació Provincial de Girona, Girona 1977, pàg. 171.