Situació
Un aspecte exterior del mur de tramuntana, en el qual és visible un aparell que denota l’antiguitat d’aquest edifici.
F. Baltà
És l’església parroquial del municipi de Fonteta, que és situat als vessants septentrionals del massíis de les Gavarres i és drenat per la riera del seu nom i la de Fitor, afluents del Daró.
Mapa: 384M781. Situació: 31TEG049445.
Per arribar-hi cal situar-se a la Bisbal d’Empordà, des d’on surt un camí que en 2 km porta a Fonteta. També hi porta un camí des de la carretera C-255, de Girona a Palamós, que s’agafa a Vulpellac. (JBH-MLlR)
Història
El lloc de Fonteta és esmentat des de l’any 844 (Fonsedictus) en diferents diplomes reials i altres instruments com a possessió de l’església de Girona, amb relació als extensos dominis que posseïa a la zona central, a Fontanet, després la Bisbal. En l’acta de consagració de Santa Maria de Fontanet, de l’any 904, la villa Fonsedictus figura corn a pertanyent a aquesta parròquia.
En una donació de terres que li fan els esposos Matfert i Alana, l’any 1057, hi ha notícia de l’església de “Sancte Marie de Fontedeta”, la qual fou sempre sufragània de Santa Maria de la Bisbal.
Església
El temple actual, que ha sofert nombroses reformes al llarg del temps, conserva la nau romànica, del segle XI, coberta amb volta de canó, la qual ha estat objecte de modificacions posteriors.
A la façana de ponent hom pot veure l’aparell romànic de petits carreus amb incisions en les juntes de morter, que correspon al tipus del segle XII. En aquest mur fou oberta la porta, d’estil renaixentista i una petita rosassa que substitueix l’antiga finestra romànica dels muntants, de la qual encara hom pot distingir alguns vestigis.
Sobre els murs de la nau romànica fou aixecada als segles XV i XVI una obra de fortificació, i la capçalera romànica, probablement un simple absis semicircular, fou substituïda al segle XVIII per un creuer amb cúpula i absis carrat. A la banda de migdia de la capçalera en època posterior hom afegí una sagristia i una rectoria.
La volta de la nau és de canó i, com tot l’interior del temple, és arrebossada. A cada costat d’aquesta nau hom afegí durant els segles XVI i XVII tres Capelles amb arcs rebaixats, algunes d’elles cobertes amb voltes de creueria d’estil gòtic tardà i decorades amb claus.
A la banda de migdia de l’absis, entre aquest i el creuer, l’any 1755, segons apareix en una inscripció de la part inferior, hi fou construïda una torre campanar, de base quadrada i coberta de forma apiramidada. (JBH-MLlR)
Bibliografia
- Francesc Monsalvatje: Noticias históricas…, vol. XVI, Olot 1908, pàg. 161.
- Joaquim Botet i Sisó: Provincia de Gerona, dins Geografia General de Catalunya, Establiment Editorial d’Albert Martin, Barcelona s.d., pàg. 617.
- Lluis G. Constans: Girona, bisbat marià, Barcelona 1954.
- Joan Badia Homs: L’arquitectura medieval de l’Empordà, vol. I (Baix Empordà), Diputació Provincial de Girona, Girona 1977, pàg. 205. (JBH-MLIR)