Situació
Una vista del mur de migjorn de l’església pel costat que dóna a l’interior de la nau. A desgrat del seu esfondrament, hom hi pot veure perfectament l’estructura original, reforçada per uns arcs torals; a mà esquerra l’indret de la capçalera.
L. Prat
Als paratges de Sant Ponç, avui coberts per l’aigua de l’embassament del mateix nom, de tant en tant i en anys de molta sequera, és possible veure — algunes restes malmeses de les parets de Sant Ponç de Joval, dins el terme de Clariana.
Mapa: 330M781. Situació: 31TCG835495.
Per la carretera de Solsona a Manresa, al punt quilomètric 41,700, un indicador hi porta en pocs minuts per la carretera asfaltada de l’embassament. En el cas ja esmentat, d’època de sequera, serà fàcil veure les ruïnes de la casa i església de Sant Ponç des de la presa, en direcció a tramuntana. És possible d’apropar-s’hi més per una pista de terra que va seguint els marges de l’embassament: el que interessa és fer-ho per la riba esquerra del riu.
(JCT)
Història
El 22 de febrer de 1068, el comte Ermengol IV d’Urgell féu donació al monestir de Sant Llorenç de Morunys de la mola i la vall de Lord amb tots els drets que hi tenia. És quan, marcant els límits, hom parla d’aquesta església, en un dels termes que “afrontat a meridie in ecclesia Sancti Poncii et ascendit usque ad Kanelas [Canalda]”. La mateixa expressió es troba en la carta de franquesa que el mateix any concedí el comte als habitants de la vall de Lord.
Aquesta església fou abandonada, a causa de la construcció de l’embassament cap al 1954, i fou suplerta en les seves funcions per una nova capella bastida prop de la presa, enmig dels edificis que hi foren construïts per al servei de l’obra. (JCT)
Església
Un detall de les ruïnes de l’església, amb l’interior; hom hi pot veure el mur de migjorn, reforçat per uns arcs torals i, al fons, l’indret de la capçalera.
L. Prat
Era una església de nau única, amb absis semicircular obert a llevant, coberta amb volta de canó assentada en repeu de motllures trapezoidals al seu entorn i reforçada per dos arcs torals i un de preabsidal en degradació.
Només es conserva el mur de migdia, on hi havia la porta d’entrada, amb arcada adovellada de mig punt. L’obra és més aviat senzilla: pedres escairades a cops de maceta i pedra tosca. Cal remarcar les formes arrodonides del frontis.
En l’estat en què es troba, es fa difícil precisar-ne una cronologia, bo i més tenint en compte que el seu tipus és extremadament comú, tant al segle XI com al segle XII, però certs detalls, com el treball dels seus paraments, i les motllures de l’arrencada de la volta, permeten de situar la seva construcció dins el segle XII, tot seguint les formes del segle anterior. (JCT-JAA)