Situació
Vista exterior de l’església des del costat sud-oriental.
L. Prat
Es tracta d’una de les esglésies més primitives d’aquesta comarca, encara que s’hi han fet modificacions que no afecten gaire la seva puresa original. És al costat de tramuntana del terme municipal de Clariana, tocant al d’Olius.
Mapa: 330M781. Situació: 31TCG815495.
En el punt quilomètric 7 de la carretera de Solsona a Berga, davant cal Cases i a mà dreta, s’inicia una pista que amb menys de 2 km porta directament a la casa Golorons i al temple proper. (JCT)
Història
És probable que un document del 1196 faci referència a aquest lloc, en l’acte de concòrdia entre els germans Arnau i Bernat de Joval, amb el prepòsit Pere, de Solsona, a causa dels conflictes haguts sobre el mas “Guanelons”. (JCT)
Església
Un detall del mur de l’absis amb la finestra que s’hi obre al centre.
L. Prat
Interior de la nau de l’església, esfondrada, amb la capçalera al fons.
L. Prat
D’aquest temple avui només podem contemplar-ne els murs, els quals es conserven relativament bé; no així la teulada, esfondrada fa temps. L’absis, cobert amb lloses, es conserva encara força bé.
És un temple d’una sola nau, coronada a llevant per un absis semicircular, bastit amb pedres de filades regulars i ben escairades.
Tot l’edifici fou reforçat interiorment amb un segon mur per regruixir-lo i adaptar-lo a una volta de pedra que es volia fer en comptes de la de fusta i que, finalment, no es realitzà mai.
Les finestres, a l’absis i al mur de migjorn, són coronades amb l’arquet retallat a la llinda a l’exterior i resoltes de diferent manera durant l’obra de regruiximent: de doble abotzinament superposat, a l’absis, i simplement abotzinada la de migdia.
La porta es tanca amb un arc de mig punt, bastit amb dovelles no gaire grans, extradossades, per una rosca de llosetes planes.
Al mur de ponent hi ha restes d’un campanar d’espadanya afegit. (JCT)
D’acord amb X. Sitjes i X. Barral, per l’estructura de l’aparell i de la porta, l’edifici s’adiu a les formes constructives imperants el segle XI, però, en la seva forma original, abans del regruixit dels murs interiors, constitueix una forma interessant de perduració del concepte espacial preromànic, de segregació entre la nau i l’absis, a través de l’arc triomfal. Aquesta perduració la trobem també en d’altres edificis com l’església de Santa Magdalena del Collell, a Guixers, o a Santa Maria d’Ermedàs, a l’Empordà, i constitueix una forma del manteniment de conceptes espacials preromànics, en ple domini de l’arquitectura del segle XI.
En aquesta església resultava molt interessant la seva coberta d’embigat, coetània de les reformes que cal situar en una data no gaire allunyada de la seva erecció, i que constituïa un exemple singular d’aquest tipus de cobertes, per tal com era resolta amb un embigat longitudinal. (JAA)