Situació
Vista parcial de les ruïnes, que mostren un bonic aparell de carreus.
A. Roig
L’anomenada Torre Vella queda al nord-est del terme de Caldes, prop del límit amb el de Gallifa. Ateny 560 m d’altitud i és situada entre Sant Sebastià de Montmajor i el Coll d’en Vila, a mig aire de la muntanya del Farell o Montmajor, per la part de tramuntana.
Des del capdamunt de les ruïnes de la torre, actualment envoltada de bosc, es divisa el petit veïnat de Sant Sebastià de Montmajor i la major part de la vall, com també el vessant de migdia de la serra del Castell de Gallifa i el pla on és emplaçada l’ermita romànica de la Mare de Déu del Grau.
Mapa: 36-15(392). Situació: 31TDG274133.
L’accés s’efectua des de la carretera que va de Caldes de Montbui a Sant Sebastià de Montmajor, de la qual, al punt quilomètric 10,5, després d’un revolt molt tancat, surt, a la dreta, un camí carreter. Després d’un recorregut d’uns 300 m cal prendre la desviació de la dreta i fer uns 200 m més. Les restes de la Torre Vella ens quedaran dins el bosc, a una cinquantena de metres a l’esquerra del camí. (LlFL)
Història
Ja d’antic, aquest indret i el conjunt de ruïnes existents, es coneix amb el topònim de la Torre Vella. Per referències documentals, s’ha identificat aquest lloc com el de Casabeya. La primera citació localitzada d’aquest nom és de l’any 1299.
La Torre Vella forma part de l’antiga parròquia de Sant Sebastià de Montmajor i, com tot aquest extens alou, ja pertanyia, segurament a partir del segle XI, al monestir de Sant Cugat del Vallès.
Per l’estudi en superfície del lloc i per les característiques de les restes arquitectòniques creiem que aquest hàbitat va ser abandonat ja d’antic, possiblement entre els segles XIV o XV. (ARD)
Torre
Planta del conjunt de les ruïnes, possible habitatge medieval amb una fortalesa a la part més enlairada.
J. M. Masagué
El conjunt de les restes s’estén, en un suau pendent, dins un ampli sector, d’uns 70 m × 40 m, on s’identifiquen munts de pedres i restes de murs, tot cobert per una densa vegetació.
Dominant el conjunt s’alça el cos d’una torre, avui parcialment en ruïnes i envoltada per altres murs i espais d’antigues dependències. Pel que es pot entreveure, aquesta torre no estava aïllada, sinó que formava part de tot un recinte, més complex. Tot i l’estat ruïnós sobresurt encara, gràcies a la fermesa de la construcció, per damunt de tot el conjunt.
La torre és de planta rectangular i amida 4,20 m × 5,40 m. Els murs fan entre 1 m i 1,10 m de gruix; l’aparell és format per carreus trencats a martell i col·locats en filades horitzontals a trencajunt, lligats amb morter de calç i terra.
Al mur de tramuntana hi ha les restes d’una obertura d’uns 63 cm d’amplada, de la qual es conserva solament una part dels muntants i el llindar sobrealçat.
L’interior de la torre està parcialment reomplert amb la runa dels murs. A la part més alta, a uns 3,40 m, i en el parament interior, es pot observar encara avui l’arrencada d’una volta de pedra, que devia ser la solera d’un pis, avui inexistent.
La resta dels murs del rodal de la torre tenen amplades diferents, entre 1 m i 80 cm, el parament dels quals és més barroer.
Entre la torre i un dels murs laterals s’han pogut identificar, entre l’humus del sòl, restes d’un enllosat de pedra.
Gràcies a una prospecció superficial s’han recuperat alguns fragments de ceràmica, que per les seves característiques es poden datar entre els segles X i XI.
La tipologia constructiva de les restes avui visibles sembla que es correspon amb la datació de les ceràmiques localitzades.
Tot aquest conjunt es pot identificar com les restes d’un petit hàbitat agrupat, on destaca un nucli central més rellevant, tant per l’aparell constructiu com pel caràcter defensiu de la torre. (ARD)
Bibliografia
- Moreu-Rey, 1962, pàgs. 66 i 225