El petit poble de Glorieta és situat a la part central del terme, damunt un turó a la banda oriental de la vall de Torrent. L’indret és esmentat en la documentació des de la darreria del segle XI, i el 1163 es fa menció de la quadra de Glorieta, quan fou donada per Ramon de Cervera i la seva família a Carbonell de Vilagrassa i a la seva esposa Ermessenda amb la condició de bastir-hi una fortalesa. El lloc de Glorieta estigué sota el domini eminent dels Cervera fins que el 1380 la jurisdicció de l’indret fou adquirida pels hospitalers.
De l’antiga església parroquial romànica, dedicada a Santa Maria, avui molt malmesa i situada al costat de l’antic camí de Forès, hi ha una menció indirecta del segle XII. Consta que l’any 1150 Ramon de Cervera i la seva esposa Ponceta donaren a Pere, capellà de Pinós, un conjunt d’esglésies situades en aquesta zona de l’actual comarca de la Conca de Barberà, entre les quals figuren les esglésies de Passanant; és força probable que entre aquestes esglésies s’inclogués la de Glorieta.
D’altra banda, hom sap que la parròquia de Glorieta tenia com a sufragànies seves les de la Sala de Comalats i Fonoll.
L’església parroquial actual, que segons sembla fou construïda aprofitant part dels carreus de l’antic edifici romànic, té a la porta la data de 1814. Fins l’any 1974 havia conservat una bella creu processional gòtica, feta d’argent amb esmalts, que avui és dipositada al Museu Diocesà de Tarragona, des d’on cada any es trasllada a Glorieta per la festa patronal. (MMFG-MLIR)
Les ruïnes del temple primitiu permeten de veure que era un edifici d’una sola nau, capçada a llevant per un absis semicircular, construïda amb un aparell de carreus ben tallats, disposats en filades uniformes i irregulars, que palesen les formes constructives pròpies del segle XII. (JAA)