El nucli de Bellvei, situat dalt d’un turó a llevant de Torrefeta, és presidit per una antiga casa senyorial, segurament continuadora d’un castell documentat des del segle XI. L’indret fou conquerit pels comtes i bisbes d’Urgell a l’inici del segle XI, i una de les primeres mencions documentals del seu castell data del 1040, en què és citat entre les fortaleses pertanyents a la canònica de la Seu d’Urgell en l’acta de consagració de l’any 1040. Aquesta supeditació a l’església urgellesa es confirma en un document de l’any 1046-1047 en el qual el bisbe Guillem d’Urgell i els canonges de la Seu reconeixen la cessió del castell de Bellvei en favor del vescomte Guillem Miró, en virtut d’una convinença pactada entre el seu pare Miró i el bisbe Ermengol. Bellvei formà una quadra autònoma dins el terme de Guissona, la qual és documentada des del 1047; consta que en aquest any els esposos Guillem i Adalèn vengueren al sacerdot Guillem una peça de terra “in quadra de Belovezino” pel preu de sis sous. Poques són les notícies posteriors sobre els senyors de la quadra.
El 1196, en un document relatiu a Ramon de Cervera signa Ramon de Belvedino, que podria tractar-se del castlà de Bellvei; altres personatges cognomenats Bellveí es documenten en escriptures dels segles XII i XIII.
Segons els fogatjaments del segle XIV eren senyors del lloc els Sacirera, poderosa família de la comarca. Al segle XV esdevingué dels Agulló; els Agulló-Pinós reberen de Felip V, a l’inici del segle XVIII, el marquesat de Gironella, i senyorejaren Bellvei fins a la desamortització del segle XIX. (ABR)
L’edifici de l’antic castell encara s’alça al mig del primitiu recinte del poble, si bé l’estructura actual correspon a un casalot del segle XVI. Al mur meridional, no obstant això, hi ha encara sota el parament de pedra sorrenca unes filades de pedra calcària de mida grossa. Algunes són col·locades al llarg i de través, i podrien correspondre a la fonamentació de l’edifici actual, tant per la seva bona talla com pel fet de conservar-se encara quatre filades al costat de llevant mentre que en l’altre solament són dues. Però més aviat suggereixen la seva pertinença a una construcció més antiga, que podria relacionar-se amb la primitiva fortalesa del moment en què passava la frontera cristianoàrab per aquesta zona. (JRG-DRR-JIR-JMT)