Sant Julià de Ribelles (Bassegoda)

Situació

L’església de Sant Julià de Ribelles (Sant Julià de Pruna, Sant Julià de Prunera o Sant Julià de Brema) és la del poble de l’antic municipi del Bassegoda, de la Garrotxa, que l’any 1969 fou unit al d’Albanyà, de l’Alt Empordà, situat al sector nord-occidental del terme, en un replà encinglerat damunt la vall de Sant Aniol, a la capçalera de la riera d’aquest nom, de la conca del Fluvià, a 850 m d’altitud, en un indret despoblat.

Mapa: 219M781. Situació: 31TDG665872.

Vista exterior de l’església des de llevant, tal com ha quedat després dels darrers treballs de restauració.

J. Melció

Per arribar-hi cal agafar la carretera d’Albanyà a Bassegoda. Des de Can Nou de Bassegoda, cal seguir la pista que va al coll de Bassegoda pel vessant de llevant del Puig. Tot seguit s’enfila en direcció a tramuntana fins al rec dels Emigrants o de la Bateria, circueix el puig de Bassegoda pel vessant de tramuntana i davalla al coll de Principi i la fondalada de la Cornella. Després de travessar el torrent d’aquest nom, el camí s’enfila tot dirigint-se a Can Mataró i a l’Hostal de la Muga. Poc abans de la masia cal agafar una pista a mà esquerra que porta a l’església de Ribelles. Per fer aquest itinerari cal utilitzar un vehicle tot terreny.

Hom hi pot arribar també a peu des de Sant Aniol d’Aguja pel collet de Clarioles, la Lleixa Grossa i el Pla Ballador, amb un camí que dura aproximadament una hora i mitja. (JVV-ANM)

Història

L’església de Sant Julià de Ribelles, situada “in locum que nuncupant valle Ribelles vel in ipsa Prunera”, fou consagrada pel bisbe de Girona, Gotmar, l’any 947. Segons l’acta de consagració, l’església restà sotmesa a la catedral de Girona, tot i que Gotmar li concedí els delmes, primícies i oblacions dels fidels, a la vegada que rebia diverses donacions de laics (vinyes, camps, objectes litúrgics, etc.), essent el seu terme fixat amb precisió: “de parte orientis affrontat in ipso rio vel in ipsos jungentes de alios rios, et de meridie affrontat in ipsa comma de Carmancone et ascendit ad ipsas Palomarias vel in ipso concurrente, et de occiduo affrontat in ipsa casa de ipsa deivota et descendit per ipsos Prunarios usque ad ipsa comma, de parte circi affrontat in ipsas commas usque ad ipso Rio majore”.

Tanmateix, l’església fou refeta durant el segle XI, moment al qual pertanyien les restes avui conservades.

Malgrat aparèixer com “Sancti Juliani de Pruna” en una permuta de terres feta entre Adalbert, prior de Santa Maria de Besalú, i Bernat Tallaferro, comte de Besalú (1000), es troba com a “Sancti Juliani de Ribelles” en un laude d’un mas venut per Arnau al monestir de Santa Maria de Besalú, de l’any 1094, i a la venda d’uns masos per Bernat Hug de Serrallonga a l’esmentat monestir, del 1273. Els anys 1279 i 1280 és documentada com “Sancti Juliani de Ribellis” al Llibre verd del capítol de la catedral de Girona (1362).

Des del segle XVIII ha restat agregada a la parròquia de Sant Llorenç d’Oix, juntament amb les esglésies d’Escales, Talaixà i Hortmoier. (JFC)

Acta de consagració de l’església de Sant Julià de Ribelles (18 de febrer de 947)

Gotmar, bisbe de Girona consagra l’església de Sant Julià de Ribelles, situada al comtat de Besalú. S’esmenten les afrontacions de la parróquia i els béns cedits. El bisbe li concedeix els delmes. les primícies i les oblacions dels fidels, tot subjectant-la a la seu episcopal.

"In dei nomine eterni et salvatoris nostri Jesu Christi. sub die XII kalendas martii, anni incarnationis domini noningentesimi quadragesimi quarti(*). indictionne quinta, veniens vir reverendissimus Gotmar. sante Gerundensis ecclesie episcopus. ad consecrandam ecclesiam que est scita in comittatum Bisuldunense, in locum que nuncupant valle Ribellas vel in ipsa Prun[er]a, in honore santi Iuliani martiris Christi. Cunctorum fidelium devotioni congrui[t] ut ad celestiam patriam toto desiderio anelant, quatenus santi[s] monitis inherendo celestium bonorum pociantur effectibus. Nunch igitur secuti sunt more ab exordio sante ecclesie omnes religiosi santique viri qui in ipsa ecclesiastica edocati piis operibus insudare. Id circho Segarius et Amelius quondam et Acfredus leuita et ipsa ecclesia inutret et aug[m]entare satageret.(*) Hoc itaque formam sequentes, oportet nos sue roborati ad celestiam patriam inspicere, ut, ad caducam respuentes, ad sublimia manentia toto ad nisu tendere valeamus. Ego Acfredus leuita dono ad domum santi Iuliani libros lectionarios duos. duos missales, duos antiphonarios unius anelario, unius calice cum patena et vestimento ad missa cantare. Denique in Dei nomine, ego Segarius et Amelius et Hacfredus leuita donamus ad domum santi Iuliani super roborati, propter remedium anime genitori nostri Elderico et beuitrice(*) nostra et propter remedium anime nostre, dono ego Segarius campos duos unum ad Castelló Alione et alterum ad Trasdosso. et vineas duas ad ipso Fraxano, cum illorum affrontationes. Et ego Amelius dono campo uno ab ipso Exarco subtus Equa Morta. Et ego Acfredus dono ipsa terra ubi ipsa ecclesia est fundata; de parte orientis affrontat in ipso rio vel in ipsos etvngentes(*) de alios rios et de meridie affrontat in ipsa comma de Carmancone et ascendit ad ipsas Palominarias vel in ipso concurrente et de occiduo affrontat in ipsa Casa de ipsa deiuota et descendit per ipsos Prunarios usque ad ipsa comma de parte circi affrontat in ipsas Commas usque ad ipso Rio Maiore. Et ego Sindila dono in comittatu Rossilionense, in Valle Spiri. in locum que voccant ad ipso Stagnario, vinea que mihi aduenit per ex comperatione: et affrontat ipsa vinea de uno latere(*) in vinea de Adouigo, et de alio latere in vinea de Ermingaudo, et de tercio latius in vinea Maria, et de quarto latius in vinea de me donatore. Et nos super scripti fratres donamus ad diem dedicationis ad domum santi Iuliani hec omnia ad prelibatum domum santi Iuliani perpetui pocessura, propter remedium anime genitori vel genitrice nostre et animas nostras, quod amodo et deinceps ad ipsum locum vel ministros ibidem Deo servientibus ad augmentum vel suplamentum perficiat(*). Et ego Gotmarius gratia dei Gerundensis episcopus, tanta devotione spiritu santi inbutus nobilissimi viri, cedo ad ipsam ecclesiam supra scripta santi Iuliani martiris Christi ipsas Ribellas vel ipsa Prun[er]a, qui affrontat de orientis in ipsa archa vel in Principio, de meridie in ipsa Alibadia vel in Liaburlario, et de occiduo affrontat in ipsas Falgarias vel in Campo Samuci, de parte vero circi affrontat in Villa Rubia. Hec omnia super roborata ego Godmarius humilis episcopus sante Gerundensis ecclesie ibidem dono decimas et primitias et oblationes fidelium. concedo ad ecclesia super roborata santi Iuliani martiris Christi cum fines vel ajacentias suas composito, constituens atque episcopale censura ut per singulos annos ad domum sante Marie sedis Gerunda solidadas duas de cera et sinodum custodiendum accipiat, sicut in canonica auctoritate insertum est, ut nihili in postmodum hoc in nostrum doetis(*) decretum nulla tenus violari liceat, sed in comissa(*) omni tempore et inviolabile permaneat. Digesta est autem hec scriptura dotis XII. kal. martii anno undecimo regnante Leadouico rege filio condam Karoli. Gondemarius sante ecclesie Gerundensis humilis episcopus + Febriarius qui hunc dotte scripsit + sub die et anno quod supra."

Original: Perdut.

Còpia feta vers l’any 1648: Josep Gostar: Liber privilegiorum et aliorum titulorum, conservat a l’Arxiu Departamental dels Pirineus Orientals.

Julià Bernat Alart: Cartulaire Roussillonais. Perpinyà 1880.

Francesc Monsalvatge i Fossas: Noticias históricas…. vol. IV. Olot 1892. apèndix 18, pàgs. 228-231.


 

Traducció

"En nom de Déu etern i de Jesucrist salvador nostre. El dotze de les calendes de març de l’any de l’Encarnació del Senyor nou-cents quaranta-quatre, cinquena indicció, vingué Gotmar, home molt reverend, bisbe de la santa església de Girona, per consagrar l’església que hi ha al comtat de Besalú, al lloc que anomenen vall de Ribelles o la Prunera, en honor de sant Julià màrtir de Crist. És adequat a la devoció de tots els fidels que anhelin amb ple desig la pàtria celestial, de manera que, atrets pels consells dels sants, assoleixin amb les virtuts els béns celestials. Així, doncs, han seguit aquest costum, des del començament de la santa Església, tots els religiosos i homes sants, educats en les coses eclesiàstiques, a fer bones obres. Per aquest motiu, Seguer i Ameli i Acfred levita s’han esforçat a tenir cura de l’església i a augmentar-la. Així, doncs, seguint aquesta norma, cal que nosaltres els esmentats, siguem capaços d’esguardar les coses celestials, de manera que rebutgem les coses caduques i tendim amb totes les forces cap a les coses de dalt. que són duradores. Jo Acfred levita dono a la casa de Sant Julià dos llibres leccionaris, dos missals, un antifonari, un “aneller”, un calze amb patena i els vestits per cantar missa. En fi, en nom de Déu. jo Seguer i Ameli i Acfred levita fem una donació a la casa de Sant Julià esmentada, per a remei de l’ànima del nostre pare Elderic i de la nostra mare i per a remei de la nostra ànima; jo Seguer dono dos camps, un al Castell Alió i l’altre a Trasdós i dues vinyes al Freixa, amb llurs afrontacions; i jo Ameli dono un camp amb l’eixart(*) sota Eugamorta; i jo Acfred dono la terra on hi ha edificada l’església, la qual afronta a llevant amb el riu i amb els junyents d’altres rieres, a migjorn afronta amb la coma de Quermançó i puja a les Palomineres i en el contrafort(*), a Ponent afronta amb la casa de la devota i baixa pels pruners fins a la coma, i a la part de tramuntana afronta amb les comes fins al Riu Major. i jo Sindila dono, al comtat del Rosselló, al Vallespir, al lloc que anomenen l’Estranyer, una vinya que em prové de compra; i aquesta vinya afronta d’una banda amb la vinya d’Adovic, d’un altre costat amb la vinya d’Ermengol, al tercer costat amb la vinya de Maria i al quart costat amb la vinya que em pertany a mi, el donador. i nosaltres els damunt dits germans donem, el dia de la dedicació de la casa de Sant Julià, totes aquestes coses a l’esmentada casa de Sant Julià per tal que les posseeixi perpètuament, per a remei de l’ànima del nostre pare i de la nostra mare i de les nostres ànimes, perquè des d’ara i per sempre més augmenti i reforci el patrimoni d’aquest lloc i dels ministres que hi serveixen Déu. i jo Gotmar. bisbe de Girona per la gràcia de Déu, influït per la gran devoció a l’esperit sant d’aquests homes tan nobles, cedeixo a l’església més amunt esmentada de Sant Julià màrtir de Crist les Ribelles o la Prunera, que afronta a llevant amb Salarça i al Principi, a migjorn amb l’abadia o el Brull, a ponent afronta amb les Falgueres i amb Camp Samuç i a la part septentrional afronta amb Vila-roja. D’aquestes coses més amunt esmentades jo Gotmar, humil bisbe de la santa església de Girona, dono els delmes, les primícies i les oblacions dels fidels, les concedeixo a l’església esmentada de Sant Julià màrtir de Crist, amb les termes i les seves dependències, constitueixo a més a més, com a renda episcopal, que cada any doni a la casa de Santa Maria de la seu de Girona, cera per valor de dos sous i participi en la custòdia del sínode, tal com estableix l’autoritat canònica, i que en endavant ningú, de cap manera, no gosi violar això establert en el nostre decret de dotació, ans romangui ferm per sempre més i inviolable. Aquesta escriptura de dotació fou redactada el dia 12 de les calendes de març. any onzè regnant el rei Lluís, fill del difunt Carles. Gotmar bisbe humil de la santa església de Girona. Febriari que escrigué aquesta dotació el dia i l’any esmentats més amunt."

(Traducció: Jordi Bolòs i Masclans)

Església

L’església romànica de Sant Julià de Ribelles ha sofert, al llarg dels anys, una sèrie de reformes i ampliacions que n’han modificat l’aspecte primitiu.

Presenta una planta formada per una nau rectangular, capçada per un absis semicircular, orientat a llevant, amb una segona nau, sense absis, adossada a la façana de migjorn. L’interior de la nau és il·luminat per dues finestres obertes a l’absis, dues al mur de tramuntana i dues al de migdia; aquestes posteriorment foren encegades.

L’estructura considerada romànica es limita a la nau i a l’absis. La façana de ponent, on hi ha el portal d’entrada, el cos adossat al mur de migdia i el sobrealçament de la coberta potser corresponen a fases constructives posteriors. D’altra banda, modernament hom ha realitzat una restauració (1986) que ha afectat la totalitat de l’edifici. Així, la teulada, que amenaçava ruïna, ha estat feta de nou, i l’espadanya, a ponent de l’edifici, ara té només una obertura en comtes de les dues que tenia anteriorment.

La planta romànica és molt simple i comuna a d’altres esglésies de la rodalia. Així, per exemple, si la comparem amb la de Sant Bartomeu de Pincaró, deixant de banda la diferència de dimensions, veurem que són molt similars. Les similituds arriben fins al punt que la disposició de les finestres a l’absis, una de central i l’altra oberta a migdia, és la mateixa.

Planta, a escala 1:200, de l'edifici: una planta rectangular capçada a llevant per un absis semicircular i, al costat de migjorn, una altra nau rectangular sense absis.

I. Sala

Cal notar que els autors que han estudiat aquest edifici (Ramon Sala i Canadell, Narcís Puigdevall i Diumé i Josep Murlà i Giralt), parlen de restes d’una edificació anterior, encara que no les descriuen. En l’estudi que ha fet Joan Badia i d’altres autors de l’església de Sant Julià de Ribelles, és datat al segle X el parament de migdia de la nau —que, més endavant, sofrí un regruix a partir de la construcció de tres arcs cecs per recolzar la volta. En ell hi ha la tècnica constructiva d’opus spicatum—, les dues finestres obertes en aquest mur i encegades posteriorment a l’afegit d’una nau, i el basament interior del frontis. Aquestes restes d’època pre-romànica podrien correspondre a l’església consagrada l’any 947 pel bisbe Gotmar. Del segle XI només poden ésserdatats, i no amb tota seguretat, alguns fragments del mur de tramuntana; la resta de l’edifici romànic s’hauria de datar segurament de la segona meitat del segle XIII, atès el tipus d’aparell utilitzat a la construcció de l’absis (carreus de grans dimensions i mida regular), la presència de volta apuntada a la nau i la tipologia de les finestres de l’absis i del mur de tramuntana.

Pintura mural

Fragment de decoració mural encara subsistent a l’església. Possiblement és del segle XI, data de l’erecció del temple.

A. Martí

A les parets de l’església de Sant Julià de Ribelles resten encara uns quants fragments de pintura en molt mal estat de conservació. Només s’observa una mínima part del que segurament era un conjunt mural i del qual no resta res més que unes poques grafies.

Els elements representats són de tonalitats vermelloses i negres sobre un fons blanc. El motiu que es veu més clar és un estel de 8 puntes, inscrit dins un cercle. L’estel va ésser pintat deixant sense coloració un botó central per on apareix la primera capa de pintura blanca.

Al mateix mur hi ha tres estels més, que amb prou feines es distingeixen.

Les quatre formes esmentades envolten una composició central que consisteix en un estel invertit de quatre puntes, també vermelles i amb un botó central vermell, damunt el fons blanc. Té la forma d’una creu patent inscrita en una sèrie de quatre cercles concèntrics.

Aquests cercles estan dividits en dos grups per les línies circulars exterior i central. La línia circular exterior, essent molt més gruixuda, defineix el cercle primer i aïlla el motiu del fons pròpiament. La línia central, corresponent al tercer cercle, emmarca els altres dos cercles.

Cada roda és decorada amb ratlles en ziga-zaga i amb punts entremig. Cal tenir en comte que tot el dibuix és realitzat molt barroerament, sense gaire precisió geomètrica.

Tot el pany de paret conserva a més línies i franges més o menys estretes de color vermell i negre molt borroses i que no permeten de discernir quina era la composició original del conjunt.

En aquest cas no podem parlar de cap figuració concreta; a tot estirar, caldria referir-se a algun tipus de simbolisme propi del primer romànic i que ens situa davant unes pintures molt primitives.

Veient només els estels podríem pensar que aquests formaven part o ambientaven una escena concreta o senzillament que es tractava d’un tema purament decoratiu sense cap implicació escenogràfica. El cas és que observant la totalitat del conjunt (almenys del que resta), no trobem cap més referència que la d’uns signes escatològics de tradició paleocristiana.

La línia predomina sobre el color, i també el geometrisme, en tota la decoració de Sant Julià.

Aquest tipus de pintura simbòlica ens fa pensar, amb reserves, en les pintures conservades d’esglésies pre-romàniques catalanes. És el cas, per exemple, de Pedret. Salvant distàncies, la composició d’un cercle decorat amb línies en ziga-zaga que envolta el personatge amb els braços en creu trobat en un mur de l’església de Sant Quirze de Pedret, recorda la creu envoltada de cercles concèntrics i ziga-zaga de Sant Julià.

Les esglésies de Sant Miquel i Santa Maria de Terrassa contenen també una decoració basada en una important utilització del cercle com a element regidor de la composició.

A l’hora de cercar possibles orígens o paral·lelismes amb aquest tipus de decoració inicial dins el romànic, és inexcusable una referència als frescs de les esglésies de la Capadòcia. Un exemple el constitueix l’església núm. 4 de Zelve (Barral, fig. 72) on hi ha un seguit de creus inscrites en cercles decorats amb ratlles en ziga-zaga que ens acosten a la figura centra l que ara tractem.

Malgrat que la qualitat sigui molt inferior, cal pensar en aquest ampli marc geogràfic a l’hora d’entendre un tipus de decoració bàsica que beu directament de les fonts del primer cristianisme.

La construcció de l’església ens dona també un punt de referència a l’hora d’establir una datació aproximada. És el segle XI, en què aquesta fou aixecada, on cal situar les pintures que observem. (NPP)

Pica

En un nínxol obert en un mur de l’església hi ha encaixada una pica de forma paral·lelepipèdica, que és visible, per tant, només per una banda. En aquesta es presenta la superfície totalment llisa, amb una absència de decoració imaginable per a les altres cares. Aquesta senzillesa és normal i explicable en molts conjunts modestos de la comarca de la Garrotxa, i s’observa tant en aquesta mena d’exemplars com en les piques de secció circular.

Per aquests motius, és difícil de datar aquesta peça, tal com succeeix en altres de semblants. I, en aquestes condicions, podem suposar una datació en època romànica, però també cal admetre, amb un marge ampli de possibilitats, un moment més avançat. Així ho fan pensar les seves condicions de màxima austeritat que denoten un artífex de caràcter popular. De tota manera, no manquen, a la Garrotxa, exemples d’aquesta forma amb decoració, fins i tot figurada, tal com es pot desprendre de la pica desapareguda de la Mare de Déu dels Arcs, a Santa Pau, que és estudiat a l’apartat corresponent. (JCSo)

Altar

Tenant d’altar de l’església.

F. Tur

A Sant Julià de Ribelles es conserva també un bloc de pedra de forma paral·lelepipèdica que degué servir com a tenant d’altar. Les seves superfícies són llises. Aquesta peça segueix la forma habitual en exemplars que desenvolupen la seva funció en època romànica, tot i que també podia donar-se la presència de petites columnes com a suports d’altar. En aquest cas en qüestió, la seva austeritat s’adiu amb el caràcter modest de l’edifici, que s’observa també en la seva pica.

Aquestes condicions dificulten la fixació de l’època del tenant. Admesa la possibilitat d’una datació en època romànica(*), no podem descartar altres moments, tal com obliga a pensar la manca d’altres elements de referència i el seu caràcter marcadament popular.

Bibliografia

Bibliografia general

  • Francesc Monsalvatje i Fossas: Noticias históricas, vols. XI, XII, XIII i XV. Olot 1899-1919.
  • Josep Murlà i Giralt: Notícia dels temples de l’Ardiaconal de Besalú a través d’un document del bisbe Josep de Taverner i d’Ardena, “IV Assemblea d’Estudis del Comtat de Besalú”, vol. 1, Camprodon 1980, pàgs. 155-198.
  • Josep Rius i Serra: Rationes decimarum Hispaniae (1279-80), T. I, Cataluña, Mallorca y Valencia, Barcelona 1946, pàgs. 76 i 89.

Bibliografia sobre l’església

  • Ramon Sala i Canadell i Narcís Puigdevall i Diumé: El romànic de l’Alta Garrotxa, Caixa d’Estalvis Provincial de Girona, Olot 1977.
  • Josep Murlà i Giralt: Guia del romànic de la Garrotxa, Olot 1983.
  • Joan Badia i Benjamí Bofarull, i Enric Carreras i Miquel-Dídac Piñero: La cista amb túmul de la creu de Principi, fita del segle X en la toponímia de l’Alta Garrotxa i les restes pre-romàniques de Sant Julià de Ribelles, GESEART, Figueres 1987.

Bibliografia sobre la pintura

  • Xavier Barral i Altet: Les pintures murals romàniques d’Olèrdola, Calafell, Marmellar i Matadars, Artestudi Edicions, col·l. Art Romànic, núm. 11, Barcelona 1980.