Castell de Fontanet (Llanera de Solsonès)

En el període que va de l’any 1010 al 1035, s’experimentà un increment del patrimoni de l’Església d’Urgell, a causa de les nombroses donacions de fidels a Santa Maria de la Seu i a les compres realitzades pel bisbe sant Ermengol, nebot i successor del bisbe Sal·la, ambdós pertanyents a la família vescomtal de Conflent. Les adquisicions tingueren lloc predominantment als comtats d’Urgell, Cerdanya i Berguedà, i tant les donacions com els tractes de compra i venda abastaren alous, esglésies i castells amb llurs termes i pertinences. Entre les adquisicions hi ha la del castell de Fontanet. El 17 de març de 1031, Emma vengué al bisbe Ermengol, pel preu de quatre-cents sous, la setena part de tot el que posseïa dels pares al castell de Fontanet i als seus termes (“ipsum kastrum de Fontaned vel infra suos terminos”), al comtat d’Urgell i al terme de Sant Miquel de Lordell. Abans d’anar en pelegrinatge a Sant Jaume de Galícia, el bisbe Ermengol de la Seu féu testament. Nomenà marmessors seus el sagristà Sunifred, Erimany Mir, Guillem Ardemà, Ramon Gerús i Girald Mir. En aquest testament, datat el 14 de desembre de 1033, repartí els seus béns entre les esglésies de Santa Maria i Sant Miquel i la canònica de la Seu d’Urgell. Entre les donacions que féu a la canònica consta el castell de Fontanet: “ipsum meum kastrum de Fontaned cum omnia sibi pertinentia […]” El 16 de maig de 1038, Berenguer i Ramon vengueren, pel preu de cinc-cents sous, al bisbe Eribau la setena part de l’alou que posseïen al castell de Fontanet. L’alou confrontava a llevant amb el terme de Llanera i Ardèvol, a migjorn amb la Pelosa i el terme d’Ivorra, a ponent amb el de Biosca, Puig-rodó i Vallferosa i a tramuntana amb el de Torà i el castell de l’Aguda. En la segona acta de consagració de Santa Maria de la Seu d’Urgell del 23 d’octubre de 1040, realitzada pels bisbes Eribau d’Urgell, Guifré de Narbona, Berenguer d’Elna, Guifré de Carcassona, Bernat de Coserans i Arnulf de Roda, amb el beneplàcit de la comtessa Constança i del seu fill Ermengol, apareix esmentat, entre altres, el castell de “Fontaneti”. Segons Lladonosa, un bon nombre de beneficiaris procedents del Solsonès, entre els quals hi havia Hubert de Fontanet, s’instal·laren a la ciutat de Lleida arran de la repoblació. Actualment no queda cap vestigi arquitectònic que en faci possible la localització geogràfica. Del castell de Fontanet tenim notícies en un document datat el segle XII, de les calendes de setembre de l’any 1130, com a terme d’un alou que Guillem Bernat i la seva muller donaren a Santa Maria de Solsona. Un any després surt esmentat novament, també com a terme d’un alou que Ferrer donà a l’església de Solsona. En un contenciós sobre el mas Soler, l’any 1184, entre Bernat de Vallferosa i Bernat de Camporrells, surt esmentat el castell de Fontanet. En la relació de pobles que passaren a dependre del comtat de Cardona, l’any de la seva fundació, el 1375, surt el castell de Fontanet.