Situació
Un dels murs més notables (4 malt) de la construcció medieval, que s’alça sobre una penya sota la torre que corona el puig de Miravent.
ECSA - B. Rieu
El puig de Miravent destaca als vessants de la serralada de l’Albera i ressalta sobre la plana del Rosselló, per la qual cosa constitueix un lloc d’observació excepcional.
Mapa: IGN-2549. Situació: Lat. 42° 31’ 22,2” N - Long. 3° 2’ 4,2” E.
Per a arribar-hi cal agafar, des de la carretera entre Argelers i Cotlliure, el camí que porta al castell de Valmy i continuar aproximadament 1 km.
Història
L’actual puig de Miravent sembla que es pot identificar amb el puig Vigia esmentat l’any 981 en el precepte del rei Lotari, en què es concedia a l’abadia de Sant Genís de Fontanes l’alou de Sant Pere, que esdevingué més tard alou de Sant Llorenç del Mont. Entre les seves afrontacions consta el “pogium que vocatur Vigia”, entre la “Serra Lena” i el”pogium vocatur Pera”. El puig de Miravent es troba ben bé entre els dos llocs esmentats. En la documentació d’un procés sobre els límits de l’alou de Sant Llorenç del Mont, del final del segle XVI, s’anomena “el Puig Vegia, altrament dit Puig Ventós”.
Actualment, en el cadastre el puig porta el nom de “Biraben”, el qual es retroba a Occitània sota la forma “Viravent”, que designa un lloc on el vent bufa i s’arremolina. Però en el mateix cadastre consta, al costat mateix, el nom de “Chemin de Miraben”. Pensem que aquesta és la forma original, la qual és emprada encara per la gent d’Argelers que coneix els topònims dels voltants.
Torre
Base d’una torre rodona, d’època alt-medieval, molt malmesa per culpa d’excavacions fetes sense cap respecte pel jaciment.
ECSA - E. Carreras
Al cim del puig es troben els vestigis d’una torre de planta rodona. En queda només la base fins a una alçadad’1,50 m, en part arrasada a causa d’una “excavació” desencertada. S’observa que la torre ha estat arranada. Les parets tenien 1,2 m de gruix. El diàmetre interior és de 3,90 m, i era feta amb pedres trobades al mateix indret, sense treballar, lligades amb una argamassa molt dura. Les exploracions s’hi van fer cap als anys setanta, però tot el material va desaparèixer i no se n’ha fet cap estudi.
Els vestigis s’assemblen molt als de la torre de Can Colom o Torre Ferrera, a Mont-ras, Baix Empordà (vegeu-ne l’estudi monogràfic en el volum VIII, pàgs. 221-222, de la present obra). Sembla que podrien ser datats a l’alta edat mitjana, i han donat lloc a diverses interpretacions. Per uns es tracta d’un antic molí de vent (“Viravent”) i per altres, d’una torre de guàrdia. Ens decantem cap a aquesta darrera explicació, ja que pensem que la forma correcta és “Miravent”, sobretot per la identificació amb el puig Vigia esmentat en el precepte de l’any 981.
Construcció
Al sud de la torre, a un nivell una mica més baix i sobre d’una penya, s’alça una altra construcció medieval. És un edifici allargat, més o menys rectangular, però bastant irregular, ja que segueix la configuració de la penya sobre la qual és construït. Fa aproximadament 8,5 m de llarg per 3,5 d’ample. Les parets, de 0,8 m de gruix, són fetes amb pedres dels voltants, sense treballar o només trencades, lligades amb una argamassa molt sòlida. A la façana sud es veuen les característiques juntes subratllades per incisions al morter, imitant carreuada, i també filades de pedres inclinades, en un incipient opus spicatum. A intervals regulars hi ha forats de bastida que travessen completament la paret. S’identifica l’espai de la porta on subsisteix, a cada costat, l’encaix per allotjar la barra de tancament.
L’edifici, que evidentment cal atribuir a l’època alt-medieval, manté en alguns sectors una alçada d’uns 4 m, i té la coberta enfonsada. No és esmentat en cap document conegut; va ser, com la torre, “excavat” fa uns 25 anys, però no se sap on ha anat a parar el possible material recollit.
Bibliografia
- Abadal, 1926-50, vol. II (I), pàgs. 210-213
- Rieu, 1991, pàgs. 9-38.