Situació
Aspecte de l’església des del costat nord-est, on s’aprecien els carreus, ben escairats i disposats en filades uniformes que en caracteritzen el parament.
ECSA - J.A. Adell
L’església, abandonada, de Sant Bartomeu és situada a ponent del poble de Queixigar, en el turó que fa de partió als barrancs del Fornó i de Sant Esteve, al costat de la casa ruïnosa de Sant Bartomeu, ben visible des de Queixigar.
Mapa: 32-11 (251). Situació: 31TCG001823.
Per a accedir-hi cal prendre la nova pista de Queixigar a Sant Esteve del Mall; a uns 2 km de Queixigar, a les cases de Somalí, surt una altra pista, només apta per a vehicles tot terreny, que al cap d’1 km més porta a la casa i l’església de Sant Bartomeu. (JAA)
Història
Tot indica que aquesta església pertanyia al monestir de Santa Maria d’Alaó i estava relacionada amb l’església de Santa Maria de Puiassons. Degué ser el centre de la quadra del Fornó. Al començament del segle XIX consta que encara Alaó hi col·lectava els delmes. Una referència indirecta sobre aquesta església es trobà en la donació que l’any 980 el comte Unifred I Bernat i la seva esposa Sança feren al monestir d’Alaó de l’església de Santa Maria del riu d’Iscles “i de les altres esglésies que allí hi havien”. En el capbreu de vers el 1070 referent a les possessions de Santa Maria d’Iscles (o de Puiassons) es fa esment d’una terra “ad illo Oratorio”, que afrontava a llevant amb el torrent i a ponent amb el camí, límits que es poden reconstruir prou bé en aquest indret. L’arxiu de Roda conserva un document del 1369 segons el qual uns capmasos de la Mongia i de Sant Bartomeu pagaven tributs a Sant Esteve del Mall, priorat vinculat després a la infermeria de Roda. (JBP)
Església
Planta del temple, que manté la seva estructura original a desgrat de les nombroses modificacions internes.
J.A. Adell
És un edifici d’una sola nau, coberta amb una volta de canó de perfil semicircular i capçada a llevant per un absis semicircular, precedit d’un estret arc presbiteral. Al mur nord, al costat del brancal de l’arc presbiteral, s’obre un nínxol destinat a allotjar-hi un altar que sembla de factura posterior, com també ho és la porta d’arc de mig punt. Aquesta porta s’obre a la façana de ponent i es corona amb un campanar d’espadanya de dos ulls. La porta original, ara paredada i també d’arc de mig punt, s’obre a la façana sud.
L’única finestra que es conserva és situada a l’absis. Es tracta d’una obertura d’una sola esqueixada, ressaltada externament per una arquivolta, actualment molt desfeta, com els brancals de l’arc interior, fet que impedeix precisar-ne la forma exacta.
L’interior és totalment arrebossat, la qual cosa impossibilita veure’n l’aparell, llevat dels sectors on les lesions de la volta han fet desprendre’s l’acabat. Per tant, l’estructura del parament és només visible a l’exterior, on les façanes no tenen ornamentació i presenten un aparell de carreus petits, ben escairats, però irregulars, disposats molt ordenadament en filades uniformes, que evidencien una construcció pròpia de la plenitud del segle XII, amb clares influències de la propera església de Santa Maria de Queixigar. (JAA)
Bibliografia
- Abadal, 1955, vol. III (II), doc. 247, pàgs. 415-416 i doc. 312, pàgs. 448-449
- Boix, 1982, doc. 184
- Iglesias, 1985-88, vol. I/1, pàg. 158-160