Situació
Vista general de l’església adossada al casal veí.
A. Roig
Aquesta església, que va ser la parroquial de la quadra de Sant Pau de Riu-sec, és situada al sud del terme municipal de Sabadell, a 120 metres d’altitud. És edificada en una plana limitada a llevant pel camp d’aviació i el riu Sec, i a ponent, per l’autopista de Barcelona a Manresa. Al nord de l’església, a uns 5 minuts a peu, hi ha la masia coneguda com a torre de Sant Pau, on resideixen els propietaris de totes aquestes terres, incloent-hi l’església.
Adossada a tramuntana de l’església hi ha el gran casal de l’antiga rectoria. És fora de culte i actualment té el paviment aixecat a causa d’unes excavacions.
Mapa: 36-15(392). Situació: 31TDF254964.
Per tal d’arribar-hi cal situar-se a la carretera de Sabadell a Bellaterra i Sant Cugat. Un cop sobrepassat el trencall del camp d’aviació i poc abans de creuar l’autopista que uneix Barcelona amb Manresa, hi ha, a l’esquerra, una carretereta en direcció a migdia que passa arran d’un parell de curiosos graners amb teulada de mitja esfera. Del trencall a l’església hi ha uns 800 metres. La clau és a la torre de sant Pau, masia al costat de la qual passa el camí de l’església. (LlFL)
Història
Tot i la gran antiguitat d’aquesta església, comprovada per les restes arqueològiques que s’hi han trobat, el primer document escrit que se’n coneix és de l’any 1032: correspon a una deixa de sis unces que testà un tal Riculf destinada a la seva dedicació; aquesta deixa ens demostra, doncs, que en aquests moments s’estaven executant les obres d’ampliació que ens han arribat materialitzades en el seu absis llombard. La consagració de l’església tingué lloc pocs anys després, l’I de maig de l’any 1054, i fou feta pels bisbes de Barcelona, Guislabert, i de Narbona, Guifré. No hem de oblidar que, a més de la dependència que en aquella època tenia l’església de Barcelona envers la de Narbona, hi ha el fet que el titular del temple és Sant Pau de Narbona, cosa que acaba de justificar la presència del metropolità en la consagració.
Acta de consagració de l’església de Sant Pau de Riu-sec (1 de maig del 1054)
"In nomine Domini Summo ac Trino. Anno Incarnationis Jesu Christi quinquagesimo quarto Kalendis Maii prius Millmo Regni vero Henrici Regis vigesimo quarto Vener. Gilabertus divina providente clementia Barcinonensium Episcopus, et Magnates quamplurimi, una cum magna Populorum conventione in unum convenerunt ad consecrandum Basilicam Dei in honorem Sti Pauli confessoris Narbonensium Episcopi in comitatu Bar/ne in loco vocato termini de Rivo sicco: dicta die consecrationis in defensione dictae Eclae posuerunt siminterium, terras videlicet et vineas domus cum arboribus decimis primitias tascas sensus et oblationes fidelium vivorum et mortuorum cum defunctionibus et Salispace, ordinarunt ut dicta Ecla Chrisma a Barcinonensi Sede accipiat annis singulis, et ratione census triginta denarios moneta exsolvat; dictum terminum de Rivosicco praedicta Ecla unde recipit decimas et primitias terminat ab oriente in magno Margine termini de Rahona et ascendit in illis lapidibus, qui sunt convenientia terminorum de Rahona de Barbarano, et de Rivosicco, et postmodum pergit per quandam viam non publicam in plano de funiculario, et de Roca: A meridie in dicto Plano et descendit ad ipsos tres lapides, quae sunt suptus Magnum Marginem prope viam publicam et vadit vel ascendit [*] ad viam quae vadit in Barcinona et ad Serram de Mataricho vocatam Gallinariis, et discurrit per allam viam quae vadit ad Valíem Moratam et ad castrum Sti Marcialis: Ab occidente partim in terris Mansi Vallis Moranta et partim in torrente et dicurrit in domo C. boni hominis et iter vadit, et postea ascendit per Aragallum et pervenit ad dictam serram et ad castrum Octaviani et ascendit in Podio de Mataricho: A circio incipiendo in dicto Podio de Matarico et in camino pergenti ad Castrum de Rahona donec descendit in torrente Podii de Guiany discurrendo in Riera de Rivosicco, et postea ascendit in antedicto Margine subtus Domum B. Bonaventura. Terminatur dicta Ecla Sti Pauli ab oriente et aliis afrontationibus in siminterium; sed simenterium ab oriente afrontat in tenedone dictae Eclae camino in medio posito, a meridie in domibus sacrariae dictae Eclae partim, et partim in alodiis dictae Eclae: Ab occidente in tenedone d’Eclae, et a Circio in horto dictae Eclae. Alaudia multa habet in diversis locis, habet domos in Sacraria clericus et ad laborandum vineam horum et petias terrae quae sunt in circuito Eclae; medietatem insulae rotundae in Plano de funiculario et Rohcâ petias quatuor habet in termino de Barbarano, una juxta Mansum de Roca; Item prope Mansum de Aravalli de fonte duas petias in Margine grosso petias duas, in Manso Carbinis diversas, in Podio Sti Pauli fexias duas, duas petias terrae Padronum et una feixiam, et aliam circa insolam, et circum Mansum febrerii unam, et Mansum de Podio vineam et heremum, et circum Eclam ferrêginalia cum domibus et Oliveta, in torrente Sti Pauli alodia multa, in torrente de Canali diversas petias terrae, et in Podio Guiany fexiam unam et nemus quod descendit in torrente dicti Podii de Guiany in latere torrenti de Canali petiam unam, et petiam quae est supra, dictam que esse Magnam et ascendit usque in camino quo vadit in Rahona et est posita inter duos torrentes subtus torrentis Rafardi et torrenten insolarum subtus Mansos de Casisbessis petiam unam, et duo mansi de Casis bessis cum suis terris sunt alodia Sti. Pauli, et vineam prope Mansum Curbini, et prope Mansum Flavii in public.3 monte dicta Ecla multas petias terrae habet in termino de Serdanyola. Multas petias habet in termino de Tarrasia, etiam habet diversas in termino de Rahona alaudia habet omnes torrentes scilicet Sti Pauli, de Canali et de Guiany a principio usque ad finem sunt alodia propria dictae Eclae ab uno margine usque ad alterum, diversas alias petias terrae dicta Ecla habet quae hic nominatae non sunt in locis diversis. Omnia praedicta juris dictae Eclae existunt; et quia nullus homo vel femina Eclesiasticus vel saecularis eam invadit, et invadere possit sub anathematis maronata prohibuerunt omnes scripturas audientes servare dicentes Amen. Ommes namque parochiani dae Eclae ipsa die consecrationis in unum convenerunt D o Deo et Sto. Paulo voverunt, quod in remedium animarum suarum et omnium fidelium vivorum et defunctorum dabunt et prestabunt Parroco ab hac die et deinceps pro laboribus suis in dicto termino de Rivosicco sive Parroquia decimas et primicias de omnibus fructibus hoc est decimam mensuram, et de primitia vigesimam, et de nutrimenta animalium et de caseis et aliis rebus et Parochus qui nunc est et omnes alii ibi eam recipiant dicta jura, et oret Dnûm Deum pro animabus nostris et omnium fidelium vivorum et defunctorum nostrorum. Dalmatius Guitardi et nihilominus dicti parochiani promiserunt dare et solvere pro unoquoque manso populato quatuor quartanos de conreys frumenti et ex mansis dirutis duos tempore tempestatis obligatus sit timbala vel campanas: et pro conservatione luminis lampadarum unusquisque mansus dabit pro Parocho sex cortanos avenae, et mansus dirutus tres cortanos, et dictus Parochus recipiat tempore messium = Sig+num Lamberti Bacinonensum Episcopi = Signum + fredi Narbonensium Archiepiscopi = Sig+nat G. Sacrista Sig+nat G. Navayonis = Sig+num Mironis Guelfredi = Sig+num Raymundi Comitis qui hoc donum corroborat, et confirmat, et quod nullus homo vel femina in nostro termino infringere audeat vel presumat sub magna poena = Sig+num Bs. Febrerii = Sig+Arnalli de Plano = Sig+num Stephani = Signum + Dalmatti de Rivossico = Sig+num Petri de Curbinis = Sig+num Andreae de Podio = Sig+num Regulfi Vallatori = Sig+num Bs. Fluviani = Sig+num Petri Moragoni = Sig+num (**) G. Rafardi = Sig+num Roberti Roseta = Sig+num B. Montiscatae = Sig+num R. Diaconi qui hoc scripsit sub antedicto calendario die et anno quo supra."
[O]: perdut.
A: Còpia del segle XVIII. ADB. Liber Dotaliarum, VII, pàgs. 285-286.
a: P. Roca i Garriga: Acta de Consagració de Sant Pau de Riu-sec, “Arrahona”, 7 (1979), pàgs. 22-24.
Traducció
"En el nom summe i tri del Senyor. A l’any mil·lèsim cinquanta-quatrè de l’Encarnació de Jesucrist, i vint-i-quatrè del regnat del rei Enric, a les calendes de maig, el venerable Gilabert, per la provident divina clemència bisbe de Barcelona, i nombrosos magnats, juntament amb gran munió de poble, es reuniren per a consagrar una basílica de Déu en honor de sant Pau confessor, bisbe dels narbonencs, en el comtat de Barcelona, en el lloc anomenat del terme de Riu-Sec: en el dit dia de la consagració, sota protecció de la dita església posaren el cementiri, i també, terres i vinyes, cases amb pedres, delmes i primícies, tasques, censos i obligacions dels fidels vius i morts, amb les defuncions i el salpasser; ordenaren que la dita església rebi cada any el crisma de la seu de Barcelona, i que per raó de cens pagui 30 diners en moneda; el dit terme de Riu-sec, d’on l’Església abans esmentada rep delmes i primícies, termeneja per orient amb el gran marge del terme d’Arraona i puja a aquelles pedres que hi ha en la confluència dels termes de Rahona, de Barberà i de Riusec i després segueix per un camí no públic al pla del Fenollar i de Roca; per migdia, amb el dit pla, i baixa a les tres pedres que hi ha arran del gran marge, a prop de la via pública, i va o bé puja [a la font de Sant Pau i puja al marge gros i torna a pujar] a la via que va a Barcelona i a la serra de Matari, anomenada de Galliners, i discorre per una altra via que va a Vall Moranta i al castell de Sant Marçal; per occident, en part amb les terres del Mas de Vall Moranta i en part amb el torrent que discorre a la casa de C., bon home, i segueix el camí, i després puja per l’Aragall i arriba a la dita serra i al castell d’Octavià i puja al puig de Mataric; per tramuntana començant en el dit puig de Mataric i amb el camí que va al castell d’Arraona mentre baixa al torrent del puig de Guiany discorrent a la riera de Riusec, i després puja al marge abans esmentat arran de la casa de Bernat Bonaventura. Termeneja la dita església de Sant Pau per orient i altres afrontacions amb el cementiri; i el cementiri per orient afronta amb una propietat de la dita església amb camí interposat per migdia, en part amb les cases de la sagrera de la dita església i en part amb alous de la dita Església; per occident amb pertenències de la dita església i a cerç amb l’hort de la dita església. Té molts alous en diversos llocs, el clergue té cases en la sagrera i les seves vinyes i peces de terra per treballar que són al voltant de l’Església; la meitat de l’illa rodona en el pla del Fenollar i de Roca, té quatre peces en el terme de Barberà, una tocant el mas de Roca; així mateix, a prop del mas d’Aragall de la font dues peces, en el Marge Gros dues peces, en el mas de Carbí diverses peces, en el puig de Sant Pau dues peces, dues peces de terra dels Padrons i una feixa, i una altra a prop de l’illa, i a prop del mas Febrer una, i al mas de Puig vinya i erm, i a prop de l’església camps de farratge amb les cases i Oliveta, en el torrent de Sant Pau molts alous, en el torrent de canal diverses peces de terra, i enel puig de Guiany una feixa i el bosc que baixa al torrent del dit puig de Guiany, al costat del torrent de Canal una peça, i la peça que és damunt que és anomenada Gran i puja fins al camí que va a Rahona i és posada entre dos torrents a prop del torrent de Rafart, i el torrent en la solana arran dels masos de Cases besses una peça, i els dos masos de Cases besses amb les seves terres són alous de Sant Pau, i la vinya a prop del mas de Curbí, i a prop del mas de Flavi en muntanya pública la dita Església té moltes peces de terra en el terme de Cerdanyola. Té moltes peces en el terme de Terrassa, també en té diverses en el terme de Rahona, té alous en tots els torrents, és a dir, de Sant Pau de Canali i de Guiany del principi fins a la fi són alous propis de la dita església des d’un marge fins a l’altre, diverses altres peces de terra té la dita església que aquí no són anomenades, en llocs diversos. Totes les coses dites fins aquí són del dret de la dita església; i perquè cap home ni dona eclesiàstic o seglar no els envaeixi ni pugui envair-los sota anatema maranata prohibiren; els qui oïren totes les escriptures prometeren guardar-les dient Amén. Així, tots els feligresos de la dita església el dia de la consagració es reuniren i prometeren al Senyor Déu i a Sant Pau que en remei de les ànimes llurs i de tots els fidels vivents i difunts donaran i prestaran al rector, des d’aquest dia i en endavant, dels conreus llurs en el dit terme de Riusec o parròquia, delmes i primícies de tots els fruits, això és, una desena mesura, i de les primícies una vintena, i dels nodriments dels animals i dels formatges i altres coses, i el rector que ara hi ha i tots els altres que la rebin, els dits drets i prengui al Senyor Déu per les nostres ànimes i les de tots els nostres fidels vivents i difunts. Dalmau Guitart, i també els dits parroquians, prometeren donar i pagar per cada mas poblat quatre quartans de conreus de froment i dels masos derruïts dos, en temps de tempestat obligat sigui tabals o campanes; i per la conservació del llum de les llànties cada mas donarà al rector sis quartans d’ordi, i els masos derruïts tres quartans, i el dit rector ho rebi en temps de la collita. Signe de Lambert, Bisbe de Barcelona. Signe de Guifred, arquebisbe de Narbona. Signe G. Sagristà. Signe G. Navayoni. Signe de Miró Guelfred. Signe de Ramon, Comte, que corrobora i confirma aquesta donació i que cap home o dona en el nostre terme gosi o presumeixi infringir sots gran pena. Signe de Bernat Febrer. Signe d’Arnau de Pla. Signe d’Esteve. Signe de Dalmau de Riu-Sec. Signe de Pere de Curbins. Signe d’Andreu de Puig. Signe de Regulf de Vallatori. Signe de Bernat Fluvià. Signe de Pere Moragó. Signe [de Guillem Possa d’Illes. Signe de Riculf de Bellmunt. Signe] de Guillem Rafart. Signe de Robert Roseta. Signe de Bernat Montcada. Signe de Raimond Diaca, que això escriví en l’abans dit calendari, dia i any, com més amunt."
(Traducció: Pere Roca i Garriga)
L’any 1134 l’església fou cedida a l’orde del Temple; nou anys més tard aquesta cessió fou confirmada en un concili celebrat a Girona. Un cop extingit l’orde del Temple, Sant Pau passà l’any 1307 als cavallers de l’Hospital de Sant Joan de Jerusalem. Va romandre poc temps en el seu poder; l’any 1325 els hospitalers ja havien abandonat Sant Pau.
Continuà com a parròquia fins que fou suprimida l’any 1851. Totes les seves pertinences foren traspassades a la parròquia de la Puríssima Concepció de Sabadell quan s’erigí, l’any 1868. (RVR)
Església
Planta de l’església amb indicació de les restes arqueològiques trobades a l’interior de la capçalera.
J. M. Masagué
Entre els anys 1970 al 1972 es van fer, en aquest conjunt, tot un seguit de prospeccions i estudis que de seguida van apuntar les bones possibilitats de recerca que oferia el jaciment (Roig, 1974, pàg. 21.). Amb la neteja de la capa de guix que cobria tot l’interior de l’església s’aplicà ja una arqueologia d’estructures, amb uns resultats força interessants.
Es varen descobrir, en primer lloc, l’antic portal de migjorn, totalment sencer, que restava amagat en reutilitzar-se com un altar lateral. També una finestra cruciforme, situada al damunt de l’arc del presbiteri, i altres de doble biaix, obertes en els murs nord i de migjorn.
En la neteja del paviment, dels murs i de la volta, es va poder observar que hi havia dues o tres etapes de construcció, i també, en unes cales de prospecció fetes a l’interior del campanar, s’identificà tota una seqüència de paviments, força interessants, que havien estat afectats per l’obertura de dues sepultures infantils.
Tot plegat confirmava la notorietat del temple, per les possibilitats d’estudi que oferia una intervenció arqueològica en profunditat.
Vista de les excavacions fetes a la capçalera de l’església entre els anys 1979-1985.
A. Roig
El juliol de l’any 1979 es començaren tot un seguit de campanyes d’excavació que, tan sols amb la interrupció de l’any 1981, es mantindrien cada estiu fins el 1985. Aquest fou l’últim any de treballs arqueològics en el jaciment, i ja s’intervingué en les zones exteriors del temple, concretament en les necròpolis de ponent i de migdia.
Tots aquests treballs s’han portat a terme amb la col·laboració entre el Departament d’Art de la Universitat Autònoma de Barcelona i el Museu d’Història de Sabadell, i sota l’autorització del Servei d’Arqueologia de la Generalitat, ja des del primer moment de la seva creació.
El gran conjunt d’elements identificats en aquests treballs pertanyen a diverses estructures arquitectòniques o a espais d’assentament, que indiscutiblement són producte dels successius moments d’utilització i construcció o reedificació que s’han experimentat en aquest indret al llarg del temps. Es poden proposar uns cinc conjunts o àmbits identificats:
- a) Un conjunt arquitectònic religiós, format per l’actual temple de Sant Pau de Riu-sec, que és una església que presenta una planta rectangular d’una sola nau, orientada a llevant, amb un absis semicircular; a la cara nord s’alça un campanar amb coberta piramidal junt amb l’edifici de la rectoria. L’obra actual de l’església correspon a la data de consagració com a parròquia de l’any 1054, excepte una ampliació de la nau, que, amb les excavacions, es va poder datar del final del segle XIII. L’edifici de la rectoria fou obrat al segle XVIII.
- b) Estretament relacionades amb la parròquia, i sempre localitzades a l’interior de la nau, s’estudiaren un total de vuit sitges, de mides i volums diferents, però totes elles inutilitzades i reomplertes al llarg del segle XIII. Els materials de farciment presenten una àmplia seqüència cronològica, ja que eren terres d’enderroc i neteja.
- c) Tant en els sectors exteriors de migdia i ponent de la nau, com també a l’interior, s’identificaren i s’estudiaren un gran nombre d’enterraments de tipologies molt diverses (caixes de fusta, fosses de lloses o simplement tombes obertes a la terra) que corresponen a un extensa necròpoli, amb un abast cronològic ampli, que es pot iniciar entre els segles IV o V i que, amb alguna interrupció, es pot mantenir fins a la supressió de la parròquia, l’any 1851.
- d) Al nostre parer, la gran aportació dels treballs arqueològics en aquest jaciment ha estat la localització de les restes d’una basílica, de la qual s’han identificat gran part de la capçalera i de la nau, amb els seus murs perimetrals, i una gran part dels paviments, tots d’opus testaceum.
El conjunt és de planta rectangular, amb dos àmbits clarament diferenciats: la nau i la capçalera o santuari, format per un absis rectangular i centrat per un banc d’obra semicircular que envolta i presideix un suport circular. Aquest espai absidal té unes aules o sagristies annexes. Tota aquesta capçalera és delimitada i separada de la nau per un mur seguit.
La pavimentació de tots dos àmbits, nau i capçalera, com també l’arrebossat del banc circular i el suport d’altar, són obrats amb opus testaceum i o pus signinum respectivament.
Aquesta capçalera, singular pel seu bon estat de conservació, creiem que es pot identificar com l’exemple més proper del temple rural paleocristià, d’estructura basilical, on l’absis, cobert segurament amb volta, acull el seient per al clergat i es troba en relació directa amb el santuari centrat en l’altar. Precisament, i fent referència al suport circular descobert, voldríem apuntar la possibilitat que la mesa d’altar que pot correspondre a aquest suport podria ser una ara en “sigma”, semblant a la que fou localitzada a l’ermita de Sant Feliuet de Vilamilanys.
Creiem que tot el conjunt que pertany a aquest temple basilical es pot situar cronològicament entre els segles VI i VII.
D’aquesta època s’han identificat uns enterraments, rars, oberts, pel rodal de l’edifici.
- e) Finalment s’ha localitzat un conjunt de restes romanes, format per estructures arquitectòniques (murs, paviments, materials d’obra), moltes vegades reutilitzades per a l’obra de la basílica; junt amb d’altres restes de materials d’ús quotidià, com ceràmiques, vidres o metalls, són el testimoni d’un sector d’una vil·la rural d’una certa importància i amb un àmbit cronològic molt ampli, però encara no precisat, entre els segles I i V. (ARD)
Bibliografia
- Roig, 1979, pàg. 21
- Carbonell, Marcet, Roig, 1979-1980, pàgs. 31-40
- Carbonell, Marcet, Roig, 1982, pàg. 383
- Roig, 1982, pàg. 166
- Barral, 1981, pàg. 247
- Camós, N. 1949, pàg. 131
- Flórez, 1859, pàg. 226
- Canals, 1973