Situació
Aspecte exterior de l’església des de tramuntana, on hi ha la part més antiga conservada.
F. Junyent-A. Mazcuñan
La capella és situada en una raconada propera, vers migdia, al crestall on es dreça l’església de Sant Cugat, a la banda llevantina del terme. Long. 1°49’24” - Lat. 41°53’35”.
S’hi va resseguint el mateix trajecte fet per anar a Sant Cugat Salou, des d’on cal seguir el mateix camí que, avançant en direcció sud-est i davallant suaument, en poca estona ens porta a la capella. La clau és al mas que hi ha al costat de la capella. (FJM-AMB)
Història
Aquesta església es trobava dins l’antic terme del castell de Castelladral, al lloc anomenat Ecclesias Clavatas. Durant un temps fou parròquia i després passà a capella o sufragània de la parròquia de Sant Cugat Salou. L’església i un important alou amb d’altres esglésies foren propietat del monestir de Sant Llorenç prop Bagà, que hi creà un petit priorat de donades.
El lloc d’Ecclesias Clavatas és documentat des del 926; l’església apareix citada el 983, quan en l’acta de consagració de l’església del monestir de Sant Llorenç prop Bagà, entre els béns que són confirmats, figura al lloc d’Ecclesias Clavatas la casa de Santa Maria, Sant Llorenç, Sant Pere i Sant Joan, amb els delmes i primícies de la seva talla amb integritat. Per tant el monestir ja tenia aquest alou amb la casa de Santa Maria de temps anterior.
En aquesta església es reuní una comunitat de donades que el 1258 reberen de l’abat de Sant Llorenç la tasca que pertanyia al monestir en tot l’honor que tenia l’església de Santa Maria. La comunitat no deuria estar gaire desenrotllada, ja que com a representant se cita una Maria moniali, sense que hom sàpiga si es regien per una regla i si aquesta era la benedictina, com caldria suposar per la dependència de l’església. La vida comunitària no degué durar gaire, tota vegada que el 1370 ja només era parròquia sense rastres de comunitat, que més endavant perdé, car el 1689 Santa Maria de les Esglésies consta com a capella de la parròquia de Sant Cugat Salou. En el moment de la desamortització eclesiàstica a partir del 1835 l’església passà a propietat privada. Durant el segle XVII l’edifici sofrí diverses reformes. (ABC)
Església
L’església actual només correspon a una part, i encara modificada, del primitiu edifici romànic obrat el segle XI, el qual, segons que sembla, era una reproducció, bé que de més petites proporcions, de l’església de Sant Cugat Salou.
Així, doncs, aquesta capella fou estructurada a partir de les restes que quedaven del temple primitiu, és a dir, del braç septentrional del transsepte amb una de les absidioles, la qual cosa determinà una nova edificació que s’adaptava a un pla d’una sola nau coberta amb volta de mig punt i rematada, a llevant, per un absis semicircular cobert amb un quart d’esfera, al centre del qual s’obria una finestra. La porta es devia obrir al mur de migjorn i el mur de ponent devia ésser coronat amb una espadanya.
Aquest edifici, tanmateix, no és pas el que ha perdurat fins als nostres dies, ja que el segle XVII fou totalment modificat, cosa que es fa ben palesa en l’aparellat i en d’altres elements incorporats a la capella, com són el portal, el campanar, etc. Malgrat això, part de l’obra original encara es fa patent en la capçalera, l’estructura exterior de la qual, tanmateix, és pràcticament impossible de determinar, puix que es troba totalment recoberta d’heures que envaeixen tots els seus murs, estenent-se, fins i tot, als murs inicials de la nau i a la teulada.
L’església, malgrat que es manté dempeus i en bon estat de conservació, resta sense culte i els seus paraments són utilitzats com a magatzem agrícola. (FJM-AMB)
Altar
Altar de Sant Cugat Salou amb uns tenants d’època preromànica, procedents de l’església de Santa Maria.
A. Lajarín
Procedents d’aquesta església hi ha dos tenants d’altar que foren muntats a l’altar actual de la veïna església de Sant Cugat Salou. Els dos tenants responen a un mateix esquema i també tenen una decoració idèntica. Cadascun dels tenants és format per dos plints molt robusts, alts, rectangulars i mancats d’ornamentació. Entre plint i plint hi ha dos cilindres, també molt robusts i molt baixos, repartits simètricament l’un al costat de l’altre. Les cares d’aquests cilindres són decorades amb unes ratlles incises i paral·leles que descriuen unes cintes que s’encreuen en forma d’aspa tot dibuixant a la banda de dintre uns rombes o losanges i uns espais triangulars a les bandes de fora.
El dibuix, la tècnica del seu treball i el resultat del conjunt respiren un arcaisme i una rudimentarietat que fan que els considerem com dues peces preromàniques. Aquests tenants fan 60 cm d’alt, amb els plints inclosos, la base dels quals fa 52 X 32 cms.(FJM-AMB)
Bibliografia ul>
- Xavier Sitjes i Molins: Les esglésies pre-romàniques de Bages, Berguedà i Cardener, Manresa 1977, pàgs. 214-215.